Quan Barcelona va començar a parlar de startups, el Mobile World Congress feia poc que s’havia instal·lat a la ciutat, Instagram acabava de néixer i el 22@ existia però encara era, en bona mesura, una aposta de futur. Avui, la capital catalana concentra entre 2.403 i 2.558 startups, segons la font consultada, i s’ha consolidat com un dels principals hubs d’innovació d’Europa.
Segons el darrer informe de StartupBlink, Barcelona acull 2.558 startups i concentra el 41% de totes les empreses emergents d’Espanya. ACCIÓ rebaixa lleugerament la xifra fins a les 2.403, però coincideix en la tendència: l’ecosistema va créixer un 5% durant l’últim any i va generar prop de 3.000 milions d’euros de facturació agregada. És més, les startups catalanes ja donen feina a més de 30.500 persones, una xifra equivalent a la població sencera d'una ciutat com Sitges.
Però què és exactament una startup? El terme va néixer als Estats Units durant la segona meitat del segle XX per referir-se a empreses joves, de nova creació, amb un alt potencial de creixement, habitualment vinculades a la tecnologia i la innovació. A Espanya es va començar a utilitzar, gairebé de forma marginal, entre el 2000 i el 2010. Però no és fins al 2011-2012 que la paraula va començar a aparèixer de manera habitual als mitjans i al debat econòmic, coincidint amb l'eclosió de l'emprenedoria digital després de la crisi financera.
Actualment, però, determinar exactament què és una startup —i sobretot quan deixa de ser-ho— és gairebé tan complex com decidir quan algú deixa de ser jove. Hi ha entitats que consideren que una empresa deixa de ser startup als 5 anys, als 7 anys i altres fins als 10 anys.
Això sí, aquest concepte importat de Silicon Valley ha acabat transformant una part important del teixit empresarial català i assolint un lideratge a escala internacional. Barcelona ocupa la posició 32 a escala mundial (pujant 1 lloc gràcies a un creixement del 5,5% en la seva puntuació) i és el cinquè hub d'sartups de la Unió Europea, només per darrere de capitals com París, Berlín, Estocolm i Amsterdam.
"Determinar exactament què és una startup —i sobretot quan deixa de ser-ho— és gairebé tan complex com decidir quan algú deixa de ser jove"
I entre aquestes fites, destaca la velocitat de transformació. En menys d'una dècada, el nombre de startups s'ha més que duplicat (+121%) i gairebé la meitat de les empreses emergents actuals han nascut durant els últims cinc anys. Poques transformacions empresarials a Barcelona han avançat a aquest ritme.
Un ecosistema atractiu que genera un efecte bola de neu i que situa Barcelona com la sisena ciutat europea preferida pels emprenedors per fundar una startup, només per darrere de Londres, Berlín, París, Amsterdam i Munic. La dada prové del rànquing Startup Heatmap Europe 2025, un informe en què Barcelona ha perdut algunes posicions —anteriorment ocupava el tercer lloc— i en què Madrid ha anat escurçant distàncies, passant de l'onzena a la vuitena posició.
I com és la cara més jove del teixit empresarial català? Profundament tecnològica i internacional. Segons ACCIÓ, el 61% de les startups exporten productes i serveis, el 57,5% treballen amb tecnologies vinculades a la indústria 4.0 —com la intel·ligència artificial, el big data o la computació al núvol— i 374 es classifiquen com a deep tech, és a dir, desenvolupen solucions basades en ciència i tecnologia avançada.
En aquest retrat, però, també emergeixen alguns reptes: l'ecosistema emprenedor barceloní continua sent majoritàriament masculí, com a la resta d'Europa. Segons dades de South Summit per al conjunt d'Espanya, les dones representen només el 17,5% del total d'emprenedors, una proporció que, a més, ha retrocedit respecte al 20% registrat en anys anteriors.
Els tres unicorns barcelonins
Com a hub d'innovació i emprenedoria, Barcelona és també el bressol de diversos unicorns. Aquest terme s'utilitza per definir startups no cotitzades amb una valoració superior als 1.000 milions de dòlars.
Barcelona en té tres: Factorial, Perk i Letgo. En alguns rànquings també hi apareixen altres empreses com Glovo o Adevinta però haurien de quedar excloses de la classificació. En el cas d'Adevinta, perquè es tracta d'una multinacional consolidada i no d'una startup en el sentit estricte del terme. En el cas de Glovo, perquè va deixar de ser una empresa independent després de la seva adquisició per part de la multinacional alemanya Delivery Hero. També Wallbox apareixia fins fa no gaire en aquest rànquing, però la seva manca de liquiditat i la caiguda en borsa l'ha fet perdre el seu títol d'unicorn català.
Per l'altra banda, a la cua del grup i esforçant-se per arribar algun dia al podi dels unicorns, hi ha diverses empreses que aspiren a superar la barrera dels 1.000 milions de dòlars de valoració. Entre elles, destaquen Typeform, Wallapop, SeQura o Heura.
La xarxa que ho fa possible
Darrere d'aquest creixement hi ha múltiples factors: l'efecte tractor del Mobile World Congress, el 4YFN i molts altres congressos, el desenvolupament del 22@, la xarxa de centres de recerca, el Barcelona Supercomputing Center, Eurecat o Leitat, la capacitat d'atraure talent internacional, l'alta connectivitat aèria de la ciutat, la qualitat de vida que destaquen nombrosos rànquings internacionals i el paper d'organismes com Barcelona Activa, Tech Barcelona, ACCIÓ i moltíssimes xarxes i acceleradores de startups que donen suport a l'emprenedoria i la internacionalització.
Una gran xarxa de factors, institucions, empreses i decisions acumulades durant dècades que expliquen per què Barcelona s'ha convertit en una de les capitals europees de les startups i que donarien, en veritat, per obrir molts més dilluns amb Barcelona en xifres. I així serà.