Barcelona està avui connectada per aire amb 66 països —221 destinacions— a través de 379 rutes. L'aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat va tancar el 2025 amb 57,5 milions de passatgers i 360.786 operacions, unes xifres rècord que el situen com a una de les grans portes d'entrada i sortida de la ciutat, i com el sisè aeroport amb més tràfic de la Unió Europea. Però les xifres de la Barcelona aèria actual es remunten més d'un segle enrere: concretament, l'any 1916, quan naixia el primer camp d'aviació de Barcelona, a El Remolar, als terrenys de la granja La Volatería, d'on inicialment va agafar el nom.
Només dos anys més tard, el 1918, el camp d'aviació es va traslladar a uns terrenys del Prat de Llobregat, a pocs centenars de metres de l'emplaçament original. Aquell primer aeròdrom va ser seu de l'Aeroclub de Catalunya, base per a dirigibles i hidroavions de l'Armada i de l'Exèrcit de Terra, i va marcar, des dels seus inicis, la seva vocació internacional, de la mà de l'aviador i industrial francès Pierre-Georges Latécoère.
El 25 de desembre de 1918, Latécoère va arribar al Prat a bord d'un Salmson 300, en el marc del projecte de crear una gran línia aèria entre Toulouse, Casablanca, Dakar i, més endavant, Sud-amèrica. Uns mesos després, el setembre de 1919, dos avions Breguet XIV de les Línies Aèries Latécoère van enlairar-se de Tolosa amb destinació al Marroc i van fer escala al Prat, abans de continuar cap a Alacant i Rabat. L'endemà van arribar a Rabat amb les primeres cartes del servei postal franco-marroquí. Així, des dels seus inicis, el Prat ja formava part de les primeres rutes aèries internacionals que connectaven Europa amb el nord d'Àfrica.
Això eren rutes postals, però. Els primers serveis comercials regulars no van arribar fins al 1927, quan Iberia va inaugurar la seva primera línia, entre Barcelona i l'aeroport madrileny de Cuatro Vientos. Gairebé tres dècades després, el 1963, l'aeroport superava per primera vegada el milió de passatgers. I set anys més tard, el 1970, Pan American inaugurava la connexió Nova York-Lisboa-Barcelona amb un Boeing 747, i aquell mateix any començava el pont aeri Barcelona-Madrid. El 1977, el trànsit ja superava els cinc milions de passatgers.
Però el gran salt per arribar a consolidar-se com la gran infraestructura internacional que és avui va arribar amb els Jocs Olímpics de Barcelona. El 1992 van entrar en servei l'ampliació de la terminal B i les noves terminals A i C, i aquell mateix any l'aeroport va superar per primera vegada els 10 milions de passatgers.
L'últim gran salt? El 2009, quan va entrar en servei l'actual T1, la gran transformació que acabaria de convertir Barcelona-El Prat en el gran aeroport internacional que és avui, capaç d'acollir més de 57 milions de passatgers en un any.
Concretament —i fent el salt al present després d'aquest repàs històric— l'aeroport va registrar gairebé 5,9 milions de passatgers en el mes de juliol d'aquest any. La xifra suma un total 34,2 milions de passatgers en vols comercials en el que portem d'any segons dades d'Aena, un 4,7% més que entre gener i juliol de 2025. I d'aquests, 25,9 han correspost a viatges internacionals i els 8,3 milions restants a vols nacionals, que ja és la proporció habitual de l'aeroport de Barcelona: 75% internacionals i 25% nacionals.
Segons les darreres dades publicades per Aena, durant el mes de juliol s'han gestionat 35.886 operacions d'aeronaus; que sumen un total de 215.228 en el 2026. I respecte a la càrrega, s'han transportat 20.435 tones de mercaderies al juliol, una xifra que suposa un 8,1% més que el juliol de l'any passat, i que assoleix les 125.309 tones anuals.
Quant a nombre d'aerolínies, a l'aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat operen actualment 90 aerolínies. I entre totes, n'hi ha cinc que concentren bona part del trànsit: Vueling, amb el 40% de la quota de mercat i 22,7 milions de passatgers el 2025; Ryanair, amb el 16%; Wizz Air, amb el 5%; easyJet, amb un altre 5%, i Iberia, amb el 4%.
221 destinacions: on vola Barcelona?
Europa continua sent, amb diferència, el principal espai de connexió de Barcelona, amb Espanya, Itàlia, el Regne Unit, França i Alemanya com els principals països de destinació. Però la xarxa de l'aeroport també s'estén molt més enllà del continent europeu: les 379 rutes permeten connectar Barcelona amb 221 destinacions de 66 països diferents.
I una de les àrees on Barcelona està reforçant especialment la seva connectivitat és Àsia. Aquest estiu, de fet, l'aeroport ha celebrat que ha assolit la seva xarxa més extensa de connexions amb el continent, amb vols directes a Pequín, Xangai, Shenzhen, Hong Kong, Singapur i Seül. De fet, el Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA) ha situat entre les prioritats del seu Pla Estratègic 2026-2030 consolidar la connectivitat actual i ampliar la presència de Barcelona als principals mercats asiàtics.
Aquest estiu l'aeroport ha assolit la seva xarxa més extensa de connexions amb el continent asiàtic
Però Àsia encara no és el principal mercat de l'aeroport. El 2025, els vols amb origen o destinació a Amèrica van moure 3,5 milions de passatgers, mentre que les connexions amb Orient Mitjà i Àsia en van sumar 2,7 milions. Àfrica, per la seva banda, va concentrar 1,8 milions de passatgers.
Però per molt global que sigui la xarxa, el gruix del trànsit de Barcelona-El Prat continua sent eminentment europeu. Les rutes amb més passatgers són Palma de Mallorca (2,4 milions de passatgers el 2025), seguida de Madrid (1,8 milions), Roma (1,7 milions), Amsterdam (1,6 milions) i Lisboa (1,4 milions).
El passatger: qui vola a Barcelona?
Segons l'informe anual d'Aena, el 56% dels passatgers de l'aeroport del Prat viatja per vacances o oci, mentre que un 22% ho fa per visitar familiars o amics i un 17%, per motius de negoci o feina. Pel que fa a la procedència, el 40% resideix a la província de Barcelona, el 22% a la resta d'Espanya i el 38% són residents estrangers. Per nacionalitat, el repartiment és gairebé meitat i meitat: 53% espanyols i 47% estrangers.
Sabem també que el passatger més habitual té entre 30 i 49 anys, franja que concentra el 42% del total, seguida dels joves d'entre 15 i 29 anys, que representen el 32%.
I ara què? L'ampliació de l'aeroport
El debat sobre l'ampliació de Barcelona-El Prat fa anys que acompanya el creixement de l'aeroport. A finals de 2019, quan el trànsit va superar els 52 milions de passatgers, Aena va començar a plantejar una nova gran inversió davant la previsió de saturació de les instal·lacions. El projecte ja descartava aleshores construir una quarta pista al mar per l'impacte ambiental que hauria tingut.
El pla, però, va topar aviat amb una forta contestació política, social i ambiental, que es va intensificar el 2021, fins que l'estiu d'aquell any el projecte va quedar aparcat. Durant els anys següents, el debat va quedar encallat, mentre el sector econòmic defensava diferents alternatives.
Però la situació va començar a canviar el 2024, quan la Generalitat i el Ministeri de Transports van activar una comissió tècnica per estudiar el futur de l'aeroport davant una recuperació del trànsit més ràpida del que s'havia previst després de la pandèmia. El 2025, amb el nou Govern de la Generalitat, el projecte es va tornar a posar sobre la taula amb una proposta concreta: allargar 500 metres la tercera pista, la més propera al mar, acompanyant l'actuació d'un pla de compensació ambiental amb més de 250 hectàrees de renaturalització al Delta del Llobregat.
El full de ruta actual preveu una inversió de 3.200 milions d'euros i situa l'inici de les obres principals el 2029, amb l'objectiu de tenir la nova infraestructura enllestida cap al 2034. Abans, però, haurien de començar les actuacions de compensació i renaturalització ambiental.
Per tant, l'ampliació encara no està en obres. El que s'ha posat en marxa és la planificació. El juliol de 2026, Aena va adjudicar la redacció d'aquest nou Pla Director de l'aeroport i la seva Avaluació Ambiental Estratègica, en un contracte de 2,68 milions d'euros i cinc anys de durada. Aquest document haurà de concretar com es transforma l'aeroport durant les pròximes dècades i completar la tramitació ambiental corresponent. La previsió és que el nou Pla Director quedi aprovat el 2029.
I mentrestant, Barcelona-El Prat va ampliant la seva capacitat sense esperar les grans obres. L'aeroport està destinant 800 milions d'euros a diferents actuacions amb l'objectiu que la T1 guanyi uns 70.000 metres quadrats (un 15,5% més de superfície) i la T2 afronti la remodelació més important des de la seva construcció, amb una inversió de 153,4 milions d'euros.
L'ampliació busca també reforçar els vols de llarg radi i consolidar Barcelona com un hub internacional
Amb la proposta d'ampliació de l'aeroport, Aena planteja portar la capacitat de la infraestructura fins als 70 milions de passatgers, però cerca molt més que grans xifres. Segons ha explicat el gestor aeroportuari públic, l'ampliació busca també reforçar els vols de llarg radi i consolidar Barcelona com un hub internacional: un aeroport on una part dels passatgers no tingui Barcelona com a destinació final, sinó que hi arribi per connectar amb un altre vol i continuar el seu viatge cap a una tercera ciutat. Una Barcelona aèria que no només és destinació, sinó també punt de connexió entre Europa i la resta del món.