En un dels estius més calorosos que es recorden a Barcelona i l'any en què la ciutat assoleix un rècord de destinacions aèries directes, l'aeroport de Barcelona-El Prat ha fet aquesta setmana el pas que feia mesos que s'anunciava: Aena ha adjudicat la redacció del nou Pla Director i la seva Avaluació Ambiental Estratègica.
El contracte s'ha atorgat a la unió temporal d'empreses formada per Mott MacDonald Spain i IDOM Consultoría, Ingeniería y Arquitectura, per un import de 2,68 milions d'euros i un termini màxim de cinc anys. Es tracta del document tècnic, legal i ambiental que ha d'aplanar el camí cap a la transformació més gran del Prat des de la construcció de la T1 a principis dels 2000.
No és la primera xifra que s'havia manejat. Quan Aena ho va anunciar el novembre passat en una sessió de Matins Esade, el pressupost de licitació rondava els 4,45 milions. L'ajust final a 2,68 milions no canvia l'essència: El Prat entra en la fase decisiva d'un procés que Aena estudia des del 2019 i que ara ja compta amb terminis, contractistes i, sobretot, una oposició cada vegada més organitzada. L'objectiu declarat per Aena i el seu president, Maurici Lucena, és consolidar el Prat entre els grans aeroports europeus.
El projecte contempla prolongar 500 metres la pista més pròxima al mar, construir una nova terminal satèl·lit connectada a la T1 i ampliar les terminals existents. La T1 guanyaria 70.000 metres quadrats, cosa que suposaria un 15,5% més de superfície mitjançant el desplaçament de la seva façana, mentre que la T2 seria objecte d'una remodelació integral.
Segons el Document de Regulació Aeroportuària (DORA III), la inversió específica prevista per al Prat ascendeix a 3.200 milions d'euros, dins del pla global de gairebé 13.000 milions que Aena repartirà entre els seus dotze principals aeroports. Aquest document, ja aprovat internament, ha de passar encara per la Direcció General d'Aviació Civil i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència abans de la seva aprovació definitiva pel Consell de Ministres, prevista abans del 30 de setembre de 2026.
Lucena ha estat explícit amb els terminis, encara que amb matisos. El contracte fixa un màxim de cinc anys per a redactar el Pla Director, però Aena aspira a completar-lo en quatre. Amb aquest calendari, els estudis tècnics i ambientals comencen aquest mateix estiu de 2026, l'aprovació definitiva del document està prevista per a finals de 2029 i l'execució de les obres principals, inclosa la prolongació de la pista, se situaria entre 2032 i 2034.
El contracte fixa un màxim de cinc anys per a redactar el Pla Director, però Aena aspira a completar-lo en quatre
Abans d'iniciar qualsevol obra, Aena necessitarà l'autorització del Ministeri de Transports i el vistiplau de Brussel·les, ja que part de l'entorn afectat forma part de la Xarxa Natura 2000.
Modernització en paral·lel
Mentre el Pla Director avança per la via administrativa, Aena executa un programa de modernització amb més de 800 milions d'euros ja mobilitzats. Al març va licitar les obres d'adequació de la T2 per 65,2 milions d'euros (20 mesos d'execució), que inclouen la renovació de paviments, rajoles, fusteries i sistemes elèctrics i de climatització, millores que s'esperen des de fa anys.
També està reformant, amb gairebé 2 milions d'euros, les antigues oficines de la torre de control de la T2, que després d'haver estat seu del Pla Barcelona i central de Norwegian per al sud d'Europa, acolliran ara Aena Ventures, el programa d'acceleració de startups de la companyia. Aquest espai serà un dels protagonistes de l'ACI Innovate World, que Barcelona acollirà per primera vegada del 23 al 25 de novembre de 2026.
A aquestes actuacions se sumen la nova tecnologia d'inspecció d'equipatges de mà i diverses millores en el camp de vol.
El motor: els números del passatge
Aquesta doble velocitat, amb obres visibles a curt termini i gran ampliació a llarg termini, s'explica per les dades de trànsit. El Prat va tancar 2025 amb més de 57 milions de passatgers, per sobre de la seva capacitat teòrica de 55 milions, i ha començat 2026 amb força: 3,8 milions de viatgers al gener, un rècord per a aquest mes. L'adjudicació del Pla Director ha activat immediatament els opositors. Comuns i ERC mantenen el seu rebuig frontal a l'ampliació.
Els primers han decidit portar la batalla a Brussel·les perquè la Comissió Europea veti el projecte pel seu impacte sobre els espais protegits del delta del Llobregat, especialment La Ricarda i Remolar-Filipines. Segons càlculs de l'anterior govern municipal d'Ada Colau, assolir els 70 milions de passatgers dispararia les emissions un 33%. El context europeu tampoc és favorable: la Comissió manté obert un procediment contra Espanya per incompliment de la directiva d'hàbitats i ha reclamat en diverses ocasions (2013, 2021 i 2026) les compensacions ambientals pendents des de l'ampliació anterior.
Aena respon a tot això amb un pla de renaturalització que inclou la recuperació de 50 hectàrees a Can Sabadell i preveu compensar gairebé 300 hectàrees en total. Les entitats ecologistes, com Depana, qüestionen aquestes compensacions i defensen que la llacuna de La Ricarda no admet cap intervenció.
Un procés llarg i d'alt voltatge polític
Amb el contracte ja adjudicat, comença la fase més llarga i menys visible: anys d'estudis tècnics, hidrològics i de biodiversitat, creuats amb intenses negociacions a Madrid, Barcelona i Brussel·les. Aena confia a tenir el Pla Director llest per a la seva aprovació definitiva a finals de 2029. Mentrestant, El Prat continua creixent: més passatgers, més destinacions i terminals que es modernitzen. Un aeroport que, a l'espera de saber si finalment allarga la seva pista al costat del mar, ja s'està transformant per dins amb la mentalitat de qui construeix pensant en dècades.
