Acabo de tornar de Nova York amb una llibreta plena d'anotacions, fotografies i botigues que vull estudiar amb més calma. Em passa sempre que viatjo. Entro en establiments, miro aparadors, observo a la gent i intent entendre per què alguns llocs aconsegueixen que entrem encara que no tinguéssim cap intenció de fer-ho.
Nova York és especialment interessant per a algú que es dedica al retail. Basta passejar per SoHo. En uns pocs carrers trobes establiments històrics, grans marques internacionals, companyies que estan començant i conceptes que probablement d'aquí a uns mesos ja no seran allí. Algunes botigues estan pensades per a vendre. Unes altres serveixen per a provar una idea, presentar un producte o veure com respon la gent. La sensació és que sempre passa alguna cosa.
Però en aquest viatge em va ocórrer una cosa curiosa. Com més mirava Nova York, més pensava en Barcelona. Però no tant per a comparar-les com per a pensar en tot el que tenim aquí i que, potser per veure-ho cada dia, ja no ens sorprèn.
Barcelona té una identitat que es reconeix en gairebé qualsevol part del món.
Barcelona té una identitat que es reconeix en gairebé qualsevol part del món. Arquitectura, Mediterrani, gastronomia, mercats, disseny, esport, cultura, comerç i vida al carrer. Nosaltres convivim amb tot això diàriament, però basta passar uns dies fora per a recordar que aquesta combinació no és tan habitual.
I tampoc ha aparegut del no-res. La Barcelona que coneixem és el resultat de moltes generacions de comerciants, empresaris, arquitectes, artistes, restauradors, emprenedors i, per descomptat, de les persones que viuen en ella.
Nova York té una dimensió econòmica amb la qual no té massa sentit comparar-nos. Barcelona té altres coses. Aquí pots desdejunar en un mercat centenari, descobrir una petita marca independent, entrar en una botiga que fa dècades que està oberta, passar al costat d'alguns dels edificis més coneguts del món i acabar el dia enfront del Mediterrani. Ho tenim tan a prop que a vegades oblidem el seu valor.
Per això, més que preguntar-nos què té Nova York que no tenim nosaltres, crec que hauríem de preguntar-nos què té Barcelona que no resulta tan fàcil trobar fora. I, sobretot, què volem fer amb això.
Crec que hauríem de preguntar-nos què té Barcelona que no resulta tan fàcil trobar fora.
Durant anys hem aconseguit que Barcelona sigui una ciutat a la qual milions de persones volen venir. El següent pas podria ser aconseguir que també vulguin venir a provar coses. Que una companyia de Seül, Londres o Nova York pensi en Barcelona quan vulgui presentar un nou concepte a Europa. I que una marca nascuda a Gràcia, Poblenou o el Born vegi la seva pròpia ciutat com un bon lloc des del qual començar a sortir al món. Que passin coses.
El comerç té molt a veure amb això. Una persiana oberta canvia un carrer. Una botiga pot fer que vulguis anar a un barri al qual normalment no aniries. Una llibreria, un forn, un restaurant o un mercat acaben formant part de la ciutat i de com la vivim.
Per això és una mala notícia quan desapareix un comerç històric. Amb ell se'n va alguna cosa que probablement no podrem recuperar. Però també hauríem de preocupar-nos quan algú amb una bona idea troba massa dificultats per a posar-la en marxa.
Barcelona necessita conservar el que val la pena conservar, però també deixar lloc al nou.
Barcelona necessita conservar el que val la pena conservar, però també deixar lloc al nou. No veig cap contradicció entre tenir mercats centenaris i nous formats comercials, entre artesania i tecnologia o entre una petita botiga local i una gran marca internacional. Tot això pot formar part de la mateixa ciutat. El que sí que crec que necessitem és una mica més d'ambició.
I no parlo de competir per veure qui és millor. Parlo de no conformar-nos. De voler més comerç de qualitat, més empreses d'aquí capaces de créixer fora, més talent que vulgui quedar-se i més projectes interessants que decideixin instal·lar-se a Barcelona. Tenim motius per a aspirar a això.
Pensava en això mentre caminava per SoHo. Evidentment, hem de continuar mirant el que fan Nova York, Londres, París, Tòquio o Seül. Jo continuaré fent-ho perquè és una de les millors maneres que conec d'aprendre. Però potser podem tornar d'aquests viatges amb una pregunta distinta. En lloc de pensar sempre què podem portar a Barcelona, per què no pensar també què podem fer perquè uns altres vulguin venir aquí a descobrir alguna cosa?
Tornar a creure una mica més a Barcelona.
Durant el vol de retorn li vaig posar un nom a aquesta idea: Barcelona Believe. No sé si és un concepte, una reflexió o simplement una manera de resumir el que sentia després d'aquests dies fora. Però sí que sé què significa per a mi: tornar a creure una mica més a Barcelona.
Això no significa pensar que tot funciona bé. Ni molt menys. Hi ha coses que funcionen i altres que hem de millorar. Voler una ciutat també consisteix a ser exigent amb ella. Però una cosa és ser crític i una altra molt distinta deixar de valorar el que tens.
No crec que necessitem recuperar cap Barcelona del passat. Prefereixo pensar en la que encara podem construir. He tornat de Nova York amb moltes fotografies, botigues apuntades i noves idees sobre retail. Però, curiosament, també he tornat amb més ganes de Barcelona.
Necessitem aconseguir que Barcelona continuï sent Barcelona.
No necessitem ser Nova York. Tampoc París o Londres. Necessitem aconseguir que Barcelona continuï sent Barcelona i no perdre les ganes de fer-la millor. Això és, per a mi, Barcelona Believe.