Quan tenia sis anys, demanava als meus pares que em portessin al Museu del Prado pel meu aniversari. Allà podia passar-me hores observant quadres. Amb prou feines sabia de tècnica, però no importava. El que em tenia paralitzada davant de cada obra era una cosa molt més difícil d’explicar: la sensació que algú, en un altre temps i en un altre lloc, havia trobat una manera d’expressar un moment, una sensació, que les paraules no podien arribar a expressar.
Així és com concebo l’art des que tinc ús de raó. I així és també com entenc l’esperança: no com a sinònim d’un optimisme fàcil, sinó com allò que conté possibilitats, que ens obre noves mirades. Em costa pensar en l’art, en Barcelona i en allò positiu sense veure’ls intrínsecament units. Són tres paraules que, al meu cap, sempre es criden les unes a les altres. El que és realment significatiu de les obres d’art és que ens mostren permanentment infinites maneres d’apropar-nos a una pregunta, d’abordar un tema. I aquí resideix l’esperança. No en les respostes, sinó en la multiplicitat de camins per buscar-les.
Quan vaig venir a viure a Barcelona, fa més de vint anys, em va meravellar una cosa que poques ciutats tenen: espais culturals amb personalitat pròpia, que no competeixen entre si, sinó que es complementen. El MACBA, el CCCB, la Fundació Miró, el Museu Tàpies o les seves galeries no són simplement institucions. Són converses obertes amb el món. Potser aquí no arriben exposicions amb els grans pressupostos d’altres capitals europees, però els asseguro que els continguts estan treballats perquè qui observa es plantegi múltiples interrogants. Perquè recuperi l’esperança en l’ésser humà i en la seva capacitat creativa. Hi ha una honestedat intel·lectual en la manera com Barcelona programa cultura que no sempre es troba en ciutats més grans i més sorolloses.
D'això es tracta quan parlem d’art. D’acollir la pluralitat en tots els seus vessants, de proposar una conversa oberta, no tancada. Quan els meus alumnes d’Elisava em pregunten si una exposició m’ha agradat o no, els responc amb una altra pregunta: Com habita en tu el que has vist? L’art no ha d’imposar, sinó generar observació. Aquesta distinció, tan senzilla d’enunciar i tan difícil de sostenir, em sembla una de les més importants que pot fer una ciutat que vulgui continuar sent culturalment viva. No es tracta que l’art ens digui què pensar, sinó que ens ajudi a pensar d’una altra manera. A mirar el que ja coneixem amb ulls diferents. A trobar en allò quotidià una esquerda per on es coli alguna cosa inesperada.
I Barcelona, en aquest sentit, té alguna cosa que no es pot fabricar: una disposició natural a deixar-se sorprendre. És així com sempre s’ha ofert a l’art, com una ciutat oberta al que arriba d’altres mars, amb l’esperança meravellosament infantil d’acceptar el foraster, de deixar-se transformar pel que no coneixem. Antoni Gaudí, Aurèlia Muñoz, Joan Miró i molts altres tenen alguna cosa en comú: aquesta mirada deliciosament pura i innocent, com si la llum del Mediterrani els hagués conquerit l’ànima. Els artistes que han viscut en aquesta ciutat es transformen en el que el poeta barceloní Jesús Lizano anomenava "persones corbes". Un poema que els convido a descobrir sense falta.
"Hi ha una honestedat intel·lectual en la manera com Barcelona programa cultura que no sempre es troba en ciutats més grans i més sorolloses"
Perquè hi ha alguna cosa en la curvatura que ho explica tot. El recte és eficient, predictible, fàcil de catalogar. El que és corb, en canvi, t’obliga a canviar el pas, a ajustar la mirada, a trobar l’equilibri en moviment. L’art que més m’interessa, el que aquesta ciutat ha sabut cultivar amb cura, és sempre corb. No et dona respostes directes. Et convida a envoltar la pregunta fins que trobes el teu propi angle. I en aquest procés d’aproximació, de tempteig, passa alguna cosa que cap manual pot ensenyar: aprens a tolerar la incertesa. A viure còmodament en l’espai entre la pregunta i la resposta. Que és, al cap i a la fi, on transcorre la major part de la vida real.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
