Què va abans, l’ou o la gallina? A Barcelona, l’ou ha arribat primer. Des de fa uns dies, tres ous gegants han aparegut al passeig de Gràcia, a la cruïlla amb els carrers de Consell de Cent, Diputació i Gran Via. No són només una intervenció artística: anuncien un nou naixement. El de la casa de Salvador Dalí a la capital catalana, que obre les portes al Centre d’Arts Digitals de la Casa Amatller amb una experiència immersiva que recorre tot el seu univers, també aquella faceta menys coneguda de l’artista: el Dalí fascinat per la ciència, la tecnologia i el futur.
Més enllà de ser una nova experiència cultural en una ciutat cada vegada més acostumada a aquest tipus de propostes immersives, la nova casa de Dalí té una dimensió més simbòlica. Es tracta del primer espai permanent dedicat a l’artista a Barcelona, que salda un deute històric que la ciutat arrossega des de fa dècades amb un dels artistes catalans més universals. Des de la seva mort, l’any 1989, hi ha hagut diversos intents de dedicar-li un carrer, una plaça o un espai propi, però cap no ha acabat fructificant. Ara, finalment, Dalí troba el seu lloc a la ciutat.
Ho fa en un espai simbòlic per a Dalí: el passeig de Gràcia. Fa exactament un segle, el novembre de 1925, Salvador Dalí hi va fer la seva primera exposició individual, a les Galeries Dalmau. Un any més tard hi tornaria per exposar-hi de nou. I, cent anys després d’aquelles primeres exposicions, l’artista troba el seu espai permanent a la capital catalana.
Ho fa, a més, de la mà de Layers of Reality —estudi responsable de l’IDEAL i creador de les grans experiències immersives que es poden veure a la ciutat—. També va ser aquest estudi el responsable de reobrir aquesta part de la Casa Amatller com a centre d’arts digitals l’any 2023, després que la direcció de la casa modernista volgués recuperar i donar ús patrimonial a un espai fins aleshores poc accessible de l’edifici modernista. Des de llavors, les seves parets s’han endinsat en experiències tan diferents com la llum càlida de Sorolla o la foscor de Goya.
Però, a diferència de les exposicions que es poden veure habitualment a l’IDEAL, pensades per durar uns mesos abans de continuar el seu recorregut per altres ciutats, la de Dalí no té una data de caducitat prevista. La voluntat és que romangui durant anys al passeig de Gràcia, incorporant noves capes i renovant periòdicament els continguts per convidar el visitant a tornar-hi. La idea és acostar-se, en certa manera, al funcionament d’un museu tradicional: una col·lecció permanent que no deixa de transformar-se, amb noves experiències temporals que l’amplien i la mantenen viva.
Per a fer-ho, Layers of Reality recupera la mostra que l’IDEAL va exposar durant l’any 2022, Dalí cibernètic, però ampliant-la i actualitzant-la. És una decisió que respon a dues raons, una de pràctica i una altra de discursiva. La primera té a veure amb les característiques de la Casa Amatller, un espai molt més difícil d’estandarditzar que l’IDEAL i, per tant, menys adequat per a exposicions concebudes per viatjar d’una ciutat a una altra. Dalí Cibernètic, en canvi, ha demostrat una gran capacitat de circulació internacional: des de la seva estrena el 2022 ha passat per més d’una quinzena de ciutats, entre les quals Londres, Berlín, Atenes, Riad o Tel-Aviv.
La segona raó és més simbòlica. “Per reconciliar la ciutat amb Dalí”, argumenta Jordi Sellas, CEO i soci fundador de Layers of Reality. La nova casa vol contribuir a reparar una relació paradoxal: la d’una ciutat estretament vinculada a la trajectòria de l’artista però que, durant dècades, no li ha reservat cap espai públic permanent.
El Dalí que mirava cap al futur
Produïda en col·laboració amb la Fundació Gala-Salvador Dalí, combina arts digitals, realitat virtual, objectes originals, reproduccions i material audiovisual per explorar una faceta de l’artista que sovint queda amagada darrere del personatge extravagant i del surrealisme: la seva fascinació per la ciència, la tecnologia, la moda, la joieria i el futur.
“Reivindiquem un Dalí humanista, un Dalí visionari i un Dalí cibernètic”, explica Anna Pou, comissària del projecte. La voluntat és allunyar-se d’una visió estereotipada de l’artista com un simple “surrealista boig”, en paraules de Sellas, i recuperar-ne la dimensió polièdrica. El Dalí que apareix a la Casa Amatller és un artista obsessionat amb allò que encara no existeix: les màquines, les noves formes de percepció, la física, la biologia, la quarta dimensió, l’ADN i les possibilitats de la tecnologia.
Aquesta mirada cap al futur també es materialitza en els objectes que el visitant es troba al llarg del recorregut. L’exposició s’obre amb una reproducció de l’icònic vestit d’astronauta daurat que Dalí va dissenyar el 1958, una primera declaració de la seva fascinació per un futur que encara no havia arribat. Després apareixen peces que mostren com aquesta obsessió travessava també la moda, la joieria i el disseny: el bastó original de l’artista, les ulleres Eskimo Eclipse de Courrèges, una reproducció del vestit d’alta costura creat amb Christian Dior el 1965 per imaginar la dona del futur i publicacions com la revista Nugget, on Dalí va publicar el 1957 diverses prediccions de futur, inclosa una “màquina de somiar” que havia de permetre accedir sistemàticament als somnis i convertir-los en un estímul per a la imaginació.
“Dalí estaria fascinat per la intel·ligència artificial”, assegura Pou. L’artista no va arribar a conèixer les eines d’IA tal com les entenem avui, però sí que va mostrar un interès constant per les màquines capaces d’ampliar les facultats humanes i per les possibilitats que obrien les noves tecnologies. Dalí imaginava aquestes possibilitats abans que existissin: màquines de somiar, cervells electrònics i dispositius capaços d’intervenir en la creativitat.
L’exposició sobta perquè deixa fora bona part de les imatges més tòpiques de Dalí, i descobreix la seva altra cara. Així, hi ha una galeria de quadres, tot i que el seu imaginari hi és molt present, a través de les ulleres de realitat virtual —que proposa un viatge a bord d’un vaixell, que el visitant pot recórrer a peu, que travessa el seu univers, amb formigues, rellotges tous, ous i altres elements recurrents de la seva obra que apareixen i es transformen al llarg del trajecte—, i també de la sala inmersiva.
Tanmateix, aquesta faceta científica i tecnològica no és una mirada contemporània projectada sobre l’artista, sinó una dimensió que ja formava part del seu pensament, tot i que sovint ha quedat en un segon pla. Al final del recorregut, una selecció d’imatges d’arxiu de les seves estades a Nova York mostra Dalí en una entrevista, explica que ja no està interessat en l’art o la literatura, sinó en “la cibernètica, la biologia i la física quàntica”.
La proposta, però, no pretén substituir els museus tradicionals ni l’experiència de contemplar les obres originals, sinó que “ha d’actuar com un satèl·lit”, com recorda Sellas: un espai que permet explorar altres facetes de l’artista sense ocupar el lloc dels centres que custodien la seva obra. I, a més, l’espai també té una càrrega simbòlica: començar a reparar aquell “divorci” entre Dalí i Barcelona del qual parla Sellas. Cent anys després de la seva primera exposició al mateix passeig, l’artista hi torna a tenir casa, aquest cop, permanent.