Turisme de Barcelona canviarà el model de promoció turística de la ciutat per evitar la massificació i els problemes que comporta per als ciutadans un excés de visitants. La idea és posar límits al creixement turístic apostant per una nova estratègia on preval la qualitat per sobre de la quantitat i basada a promocionar els productes o les singularitats de la ciutat i no el destí en genèric. Així ho ha anunciat aquest dilluns el nou director general de Turisme de Barcelona, Mateu Hernández, a la convenció anual que ha organitzat l’entitat i que ha reunit a l’hotel Gran Meliá Torre Melina prop de 700 professionals del sector.
“Deixarem de promoure Barcelona en genèric. Passarem de la promoció del destí, a la promoció del producte, és a dir, de tot allò que singularitza la ciutat i que ens fa únics, com els museus, les fires, els festivals de música, l’arquitectura, les exposicions culturals o els nostres bars i restaurants”, ha explicat Hernández.
Segons l’executiu, quan va ser contractat pel consorci publicoprivat va rebre un mandat clar: “millorar la qualitat del turisme”. Per aconseguir-ho, la clau rau en una promoció intel·ligent basada en els grans atributs i projectes de ciutat i en “poder triar els turistes”, és a dir, per apostar per un model de promoció selectiva que primi la qualitat del visitant. “Ens hem marcat el propòsit que vinguin a Barcelona aquells turistes que vulguem que vinguin, és a dir, aquells que escollim”, ha subratllat Hernández, després d’apuntar que una altra prioritat ha de ser la sostenibilitat.
Aquesta nova estratègia està totalment alienada amb l’objectiu de l’Ajuntament de Barcelona “d’evitar les conseqüències negatives de la massificació turística”, segons ha assenyalat durant l’obertura de la convenció l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. “Barcelona té els instruments per modular l’oferta turística i per atraure els visitants que més ens interessen. Hem d’afavorir tot allò que atregui el millor turisme, respecti el destí i apreciï la nostra manera de viure”, ha apuntat Collboni, després d’admetre que la massificació turística “és un risc amb nom i cognoms” que cal combatre.
En la mateixa línia, el ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, ha defensat l’ús d’instruments públics per “modular i limitar” l’oferta quan calgui. “Això contribuirà a més quotes d’igualtat i benestar”, ha garantit. Per part seva, el tinent d’alcalde d’Economia, Jordi Valls, ha advertit que la demanda turística “és imparable”, per la qual cosa l’èxit turístic ja no es pot continuar mesurant per indicadors quantitatius, sinó per paràmetres qualitatius que propiciïn “un correcte equilibri” entre els visitants i els ciutadans“. “Si els seus ciutadans no estan a gust, Barcelona perd atractiu turístic. És impossible poder oferir una bona experiència si els locals no se senten bé. Aquest és el gran repte a què hem de donar resposta”, ha reflexionat Valls. El regidor s’ha mostrat partidari de la “incorporació massiva de tecnologia i de la gestió de dades” per gestionar els fluxos turístics i propiciar l’equilibri.
Mateu Hernández: “Ens hem marcat el propòsit que vinguin a Barcelona aquells turistes que vulguem que vinguin, és a dir, aquells que escollim“
Pel president de Turisme de Barcelona, Jordi Clos, “és millor haver de gestionar l’èxit que una crisi”, tot i que ha admès que gestionar aquest èxit, fruit d’un model de col·laboració publicoprivada que es va gestar fa trenta anys, “no és un repte fàcil”. “Barcelona és una marca de ciutat que ens fa molt atractius al món i que és admirada i referent”, ha dit Clos, després de recordar que l’auge turístic “ha permès el desenvolupament de sectors estratègics com són els hubs digitals, les ciències de la vida, l’emprenedoria, la tecnologia i les indústries culturals”.
“El turisme afavoreix tots els sectors”, ha abundat el president de la Cambra de Comerç, Josep Santacreu, després de recordar que la connectivitat internacional de l’Aeroport de Barcelona és clau per a l’atracció de talent. Santacreu ha posat l’èmfasi en la sostenibilitat, i ha demanat al sector que treballi perquè “Barcelona sigui reconeguda com la destinació més sostenible d’Europa”.
El nou model de promoció de Turisme de Barcelona apostarà també per la recomanació i prescripció d’experiències que siguin úniques per al visitant recolzant-se en eines tecnològiques com la intel·ligència artificial. “Volem poder comissariar i recomanar què fer a Barcelona, amb l’ajuda dels fons Next Generation”, ha dit Hernández. A més, el consorci es bolcarà a potenciar el turisme de negocis competint activament per atraure les principals fires, congressos i esdeveniments destacats que se celebren al món, com la Copa de l’Amèrica.
Un altre gran repte de la nova fase que inicia Turisme de Barcelona passa per aconseguir “incrementar l’orgull de ciutat” i convèncer els veïns de les virtuts que aporta el sector turístic, que és el principal motor econòmic. “El turisme és un sector màgic, que assegura que Barcelona pesi al món molt més del que és. Hem d’estar orgullosos del turisme i de la nostra ciutat”, ha destacat el director general, que ha reconegut la importància de posar límits i de regular per aconseguir desmassificar, descentralitzar, desestacionalitzar i incrementar el civisme. Entre aquests límits ha esmentat el límit de 150.000 llits —“no es preveu que n’hi hagi més”—, el control dels grups que passegen per Ciutat Vella o que s’hagi limitat el nombre de terminals de creuers.
“El turisme no només genera ingressos públics mitjançant impostos, sinó que és una palanca tractora per a tota l’economia del coneixement”, ha afegit Hernández, després de posar com a exemple que la connectivitat internacional que té Barcelona gràcies al turisme ha estat clau per atraure a la ciutat el hub mundial de recerca d’AstraZeneca. Un altre exemple que heu esmentat és el de la bona oferta cultural i d’exposicions que té la ciutat, en part sustentada amb la venda de milers d’entrades als turistes que ens visiten.
Turisme de Barcelona treballa en el llançament d’una nova plataforma web (Visit Barcelona) i ultima també l’activació d’una nova campanya publicitària amb el lema Barcelona, amfitriona per naturalesa. El director de Turisme de Barcelona també ha avançat que l’entitat ha llançat al mercat tres nous productes amb motiu de la Copa de l’Amèrica adreçats als visitants que vindran a la ciutat a gaudir de la competició. Es tracta de l’America’s Cup 360 º Card (199 euros); de la Premium Card America’s Cup —dirigida als patrocinadors i visitants VIP— i del programa Barcelona Best Experience, que s’estendrà a altres esdeveniments si té èxit.
Jordi Clos: “El turisme ha permès el desenvolupament de sectors estratègics com són els hubs digitals, les ciències de la vida, l’emprenedoria, la tecnologia i les indústries culturals”
Durant la seva participació a la convenció, que portava per títol What’s Next, la directora de la Fundació Catalunya La Pedrera, Marta Lacambra, ha reclamat “una major confiança” en el sector privat per part de les administracions i ha posat en valor “l’altíssim “impacte social” que la fundació té a Barcelona gràcies als ingressos que es generen amb la venda d’entrades a La Pedrera. La directora del CCCB, Judit Carrera, també ha demanat més interrelació entre el sector turístic i el cultural i “una major confiança” en el rol que pot exercir en aquest sector el món de la cultura. “La cultura és l’únic que ens fa singulars al món”, ha advertit, després de reiterar la necessitat de “treballar més estretament”.
Per a la presidenta de Barcelona Global, Maite Barrera, el turisme “ha de ser un win win“, és a dir, ha d’ajudar que la ciutat “sigui millor” i no que els barcelonins estiguin descontents. “Necessitem apostar per un talent i un turisme de qualitat que afavoreixin l’equilibri”, ha considerat Barrera, després de subratllar que Barcelona “és una ciutat que sorprèn i enamora el món” pel caràcter d’antifràgil. “Barcelona és més que resilient, és una ciutat que surt enfortida de les situacions més adverses i així ho ha demostrat”, ha asseverat. Segons la seva opinió, aquesta “Barcelona antifràgil“ també és conseqüència de la implicació de la societat civil i de la “corresponsabilitat publicoprivada” que s’exerceix a través de consorcis com Turisme de Barcelona o associacions com la que presideix.
També ha posat en valor la col·laboració publicoprivada i el consens institucional el president de Fira de Barcelona, Pau Relat, que ha demanat també “més confiança en el sector privat” per poder redistribuir la riquesa i reduir les desigualtats. “Hem d’evitar que l’èxit ens faci perdre alguns dels nostres avantatges competitius”, ha afirmat Relat, que considera que Barcelona “té uns actius imbatibles” que cal conservar i continuar millorant. A més, ha subratllat que el turisme de negocis fa una despesa a la ciutat tres vegades superior al turisme d’oci i que, a més de contribuir a la desestacionalització, es tradueix en noves inversions per part de les empreses dels executius que han visitat Barcelona.
