Barcelona i el seu entorn han estat un dels grans protagonistes dels Premis Arquitectura 2026, organitzats pel Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE). Tres obres catalanes han rebut les principals distincions especials d’aquesta edició: el Premi d’Arquitectura Espanyola, el Premi d’Urbanisme Espanyol i el Premi a la Permanència.
El Premi d’Urbanisme Espanyol ha recaigut en el Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana del teixit residencial de la Fira de Barcelona i l’antiga Model, desenvolupat per la Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Regional. El Premi a la Permanència ha reconegut la restauració del mercat de Santa Caterina, obra de Miralles Tagliabue – EMBT, vint anys després de la seva finalització. I el Premi d’Arquitectura Espanyola ha estat per a Can Saltiri, la recuperació de l’accés al castell de Rupit, a la província de Barcelona, obra de Carles Enrich Studio.
La gala s’ha celebrat al Teatro Alcázar de Madrid, amb més de 500 assistents i la presència dels autors de les 25 propostes finalistes. En total, s’han lliurat nou premis: tres distincions especials i sis premis a valors. També s’ha concedit la Medalla d’Or de l’Arquitectura a l’arquitecte donostiarra José Ignacio Linazasoro i el Premi Arquitecte Lluís Comerón Graupera a l’equip humà de les institucions col·legials.
El reconeixement a l’àmbit de la Fira de Barcelona i l’antiga Model premia una de les operacions urbanístiques més rellevants actualment en marxa a la ciutat. El projecte planteja transformar una part del teixit firal existent, avui infrautilitzat, en un nou espai amb habitatges, equipaments i zones verdes pensat per donar resposta a les necessitats actuals de Barcelona.
L’actuació busca millorar la connexió entre barris i reforçar la continuïtat urbana en una àrea estratègica entre l’Eixample i Sants-Montjuïc. A més, incorpora criteris de sostenibilitat, salut i equitat, prioritzant la mobilitat activa, la cohesió social i la gestió pública del sòl. El jurat ha valorat la proposta com un exemple de regeneració urbana centrada en les persones, capaç de crear una nova centralitat basada en la proximitat als equipaments, l’accés a l’habitatge, la diversitat d’usos i la barreja social.
El Premi a la Permanència ha recaigut en la restauració del mercat de Santa Caterina, una de les intervencions arquitectòniques més reconeixibles de Barcelona. El guardó distingeix aquelles obres que, transcorreguts vint anys, han demostrat la seva capacitat per adaptar-se al pas del temps i continuar sent útils per a la ciutat.
La rehabilitació del mercat, desenvolupada entre 1997 i 2005 per Miralles Tagliabue – EMBT, va permetre recuperar un espai històric de Ciutat Vella mitjançant un programa que combina mercat, habitatge, espai públic i aparcament. El projecte també va incorporar les restes de l’antic convent en un recorregut arqueològic sota la plaça i va millorar la connexió entre l’avinguda Francesc Cambó i l’entramat de carrers de l’entorn.
La seva característica coberta ondulada, formada per un mosaic ceràmic de 325.000 hexàgons i 67 colors, s’ha convertit en una de les icones contemporànies de Barcelona. El jurat ha destacat precisament la capacitat de la intervenció per mantenir viu el mercat com a espai quotidià i plenament integrat en la vida del barri, definint-lo com “una arquitectura sense data de caducitat”.
La tercera distinció especial vinculada a Catalunya ha estat el Premi d’Arquitectura Espanyola, atorgat a Can Saltiri. Recuperació de l’accés al castell de Rupit, de Carles Enrich Studio. La intervenció millora l’accés al castell des del nucli urbà i condiciona els recorreguts entre les restes existents, garantint la seguretat i posant en valor el patrimoni arqueològic i paisatgístic de l’indret. El projecte incorpora passarel·les i escales lleugeres que s’adapten a la topografia i permeten recórrer l’entorn sense alterar-ne el caràcter.
El jurat ha valorat la seva capacitat per integrar patrimoni, paisatge i tècnica contemporània mitjançant una intervenció continguda, precisa i reversible. Una actuació que permet descobrir el lloc des de noves perspectives sense competir amb la seva memòria històrica.
Arquitectura davant la crisi climàtica i l’habitatge
L’edició d’enguany ha posat el focus en el paper de l’arquitectura davant reptes com la crisi climàtica, la necessitat d’habitatge assequible, la cohesió social i la preservació del patrimoni i del paisatge. El secretari general d’Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, Iñaqui Carnicero, ha reivindicat durant la gala l’arquitectura com un bé d’interès general. “Una societat que cuida els seus espais està, en el fons, cuidant les persones que els habiten”, ha assenyalat.
La presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera, ha defensat també la importància de l’arquitectura en la resposta a la crisi habitacional. “Necessitem augmentar l’oferta d’habitatge assequible, rehabilitar el nostre parc edificat, regenerar barris i donar resposta a una demanda social creixent. L’arquitectura és una part imprescindible d’aquesta solució”, ha afirmat.
Els projectes guanyadors han estat escollits per un jurat format per arquitectes i representants institucionals entre les 25 propostes finalistes, seleccionades prèviament entre 534 candidatures, un 17% més que en l’edició anterior. A més de les tres distincions especials, els premis a valors han reconegut l’edifici residencial Viciana, a València; el Pla Estratègic de Regeneració de la Platja de Palma; les intervencions al Reial Monestir de Santa Maria de Sixena; la revista El Croquis; el Pavelló de Serveis i Alberca de Tibi, i un habitatge a Colònia de Sant Pere, a Mallorca.
Amb tres de les principals distincions de l’edició, Catalunya torna a destacar en el panorama arquitectònic espanyol. Els projectes premiats mostren tres maneres diferents d’entendre l’arquitectura: transformar la ciutat, conservar el patrimoni i millorar la relació entre les persones i el seu entorn.