Conservar el comerç de Barcelona exigeix cuidar els negocis que ja existeixen, però també ajudar-los a evolucionar.
Després de més de 25 anys en el retail, continuo tenint el costum de fixar-me en les botigues quan passejo per Barcelona. Moltes vegades entro simplement per curiositat, per a veure què venen, com tenen organitzat l'espai o xerrar una estona amb el propietari. És una cosa que sempre m'ha agradat d'aquesta ciutat.
Barcelona té molt a oferir en aquest sentit. Des dels seus mercats municipals i comerços centenaris fins a petites botigues especialitzades, negocis familiars i marques que acaben d'obrir les portes. Tots ells formen part de la identitat dels nostres barris i d'aquesta vida comercial que fa que cada carrer tingui una cosa diferent.
Per això em preocupa que cada vegada tanquin més comerços. Sé que les ciutats canvien i que alguns negocis deixen de funcionar perquè ja no tenen prou clients. És una cosa que també forma part del comerç. Però hi ha botigues que podrien continuar obertes i que acaben tancant perquè mantenir el negoci resulta cada vegada més difícil.
Quan tanca una botiga històrica solem lamentar-ho. Recordem quant temps portava oberta, qui la va fundar o les generacions que havien passat per ella. Però moltes vegades aquesta preocupació arriba quan ja és massa tard. Durant anys aquest mateix negoci potser ha hagut d'afrontar lloguers cada vegada més elevats, canvis en els hàbits de consum, competència de grans operadors o dificultats per a mantenir la seva rendibilitat.
Quan tanca una botiga històrica solem lamentar-ho.
A tot això s'afegeixen les transformacions urbanes. Barcelona necessita renovar els seus carrers i millorar els seus espais públics, però no hauríem d'oblidar les conseqüències que unes obres prolongades poden tenir sobre els establiments de la zona. Quan l'accés es complica durant mesos, els clients canvien de recorregut i troben altres alternatives. I recuperar aquests hàbits una vegada acabats els treballs no sempre resulta fàcil.
Això ho he vist moltes vegades treballant amb comerciants. Un negoci pot tenir un bon producte, oferir una atenció excel·lent i comptar amb clients fidels, però si durant massa temps resulta incòmode arribar fins ell, acaba perdent vendes. I mentrestant cal continuar pagant el lloguer, les nòmines i les factures.
Però tampoc podem atribuir totes les dificultats del petit comerç a factors externs. Els retailers també hem de fer la nostra part. Una botiga no pot viure únicament de la seva història, per molts anys que porti oberta. Ha de conèixer als seus clients, revisar la seva oferta, cuidar l'experiència de compra i entendre els seus números.
A vegades parlem de protegir el comerç com si això signifiqués conservar-ho exactament com era fa 30 anys.
A vegades parlem de protegir el comerç com si això signifiqués conservar-ho exactament com era fa 30 anys. Crec que seria un error, perquè establiments històrics que han sabut evolucionar sense perdre la seva personalitat i nous projectes que estan aportant molt als nostres barris. Barcelona necessita els uns i els altres.
L'important és que continuem tenint carrers on convisquin diferents maneres de comprar, on una petita botiga especialitzada pugui trobar el seu públic i on obrir un negoci continuï sent una opció atractiva per a qui té una bona idea.
Quan viatjo a altres ciutats sempre em fixo en el seu comerç. Hi ha carrers que recordes pels seus edificis, però també per les botigues que trobes, els mercats que visites o els establiments en els quals algú t'atén d'una manera especial. Barcelona té molt d'això. I crec que hauríem de preocupar-nos per conservar-ho mentre encara som a temps, no sols quan veiem abaixar la persiana d'un comerç per última vegada.