A pocs dies que Barcelona es vesteixi de groc per convertir-se en el punt de partida del Tour de França, la ciutat es prepara per tornar a situar-se al centre de l'escena esportiva internacional. El Grand Départ mobilitzarà centenars de milers de persones als carrers en un esdeveniment que, segons el regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, David Escudé, serà “possiblement la gran fita esportiva de Barcelona des dels Jocs Olímpics del 92”, tant per l’impacte ciutadà com per la projecció internacional que generarà.
Però el Grand Départ és només un capítol d’una història molt més llarga: la d’una ciutat que ha construït, durant dècades, un calendari d’esdeveniments esportius de primer nivell. El Barcelona Open Banc Sabadell - Trofeu Conde de Godó, la Marató de Barcelona, la Volta Ciclista a Catalunya o el Gran Premi de Fórmula 1 són només alguns exemples d’un ecosistema esportiu que projecta la capital catalana al món.
Ara, per primera vegada, vuit d’aquestes competicions han decidit unir esforços sota una mateixa veu: Barcelona International Sports Events (BISE). Una nova plataforma que neix amb la voluntat que aquests grans esdeveniments treballin conjuntament, comparteixin coneixement i reforcin la projecció internacional de Barcelona i Catalunya.
En formen part el CSIO Barcelona, el Gran Premi de Barcelona-Catalunya de Fórmula 1, el Gran Premi de Catalunya de MotoGP, la Marató de Barcelona, la Mitja Marató de Barcelona, el Barcelona Open Banc Sabadell - Trofeu Conde de Godó, el Trofeu de Vela Conde de Godó i la Volta Ciclista a Catalunya. Vuit disciplines diferents —des del motor fins a l’atletisme, la vela, el tennis, el ciclisme o l’hípica— que, tanmateix, comparteixen reptes i una mateixa voluntat: reforçar el llegat intangible d’aquests esdeveniments perquè el seu impacte vagi més enllà dels dies de competició.
“La voluntat és unir aquests esdeveniments, treballar plegats i afrontar els reptes comuns que tenim per davant”, ha explicat Santiago Mercè, president del CSIO Barcelona i primer president de BISE durant els pròxims dos anys, durant la presentació de la plataforma. Patrocinis, projecció internacional, sostenibilitat o relació amb les administracions són alguns d’aquests desafiaments compartits que marcaran l’agenda de la nova plataforma.
Però l’objectiu de BISE va més enllà de la coordinació i el coneixement compartit entre aquests esdeveniments. La plataforma vol treballar una visió conjunta de futur, posar en valor l’impacte que generen aquestes competicions i reforçar la seva projecció internacional. “BISE neix amb la voluntat de visibilitzar tot allò que generen aquests esdeveniments, més enllà de la competició: l’impacte econòmic, social i reputacional, compartir bones pràctiques entre organitzadors i garantir la competitivitat futura del territori”, ha defensat Mercè.
David Escudé: "Els esdeveniments esportius projecten Barcelona com una ciutat esportiva, oberta i amb capacitat per organitzar competicions internacionals de primer nivell”
Una projecció internacional que Barcelona i Catalunya ja han construït al llarg dels anys, però que ara BISE vol reforçar posant en comú la força d’aquests grans esdeveniments. “Quan viatgem pel món ens sentim orgullosos de la imatge que projecta Catalunya, i bona part d’aquest reconeixement és fruit d’esdeveniments esportius amb una enorme dimensió internacional”, ha afirmat César Thovar, representant territorial del Departament d’Esports a Barcelona.
Esdeveniments que, però, no només contribueixen a projectar la ciutat i el territori cap enfora, sinó que també generen orgull i sentiment de pertinença entre la ciutadania. “Són esdeveniments que ens ajuden a sentir-nos orgullosos de ser barcelonins i barcelonines i que projecten Barcelona com una ciutat esportiva, oberta i amb capacitat per organitzar competicions internacionals de primer nivell”, ha subratllat David Escudé, regidor d'Esports de l’Ajuntament de Barcelona.
El valor invisible dels grans esdeveniments esportius
Precisament perquè aquests esdeveniments tenen un impacte que va molt més enllà dels dies de competició, un dels grans reptes de BISE serà posar en valor tot allò que generen: des del retorn econòmic i la projecció internacional de la ciutat fins al llegat social i emocional d’unes cites esportives que a Barcelona es viuen per terra, mar i aire.
Durant anys, l’impacte dels grans esdeveniments esportius s’ha mesurat sobretot a través d’una mirada econòmica: nombre de participants i espectadors, pernoctacions hoteleres, consum associat i retorn directe a la ciutat. I les xifres demostren la magnitud d'aquests esdeveniments: el Circuit de Barcelona-Catalunya genera al voltant de 500 milions d’euros d’impacte econòmic; la Marató i la Mitja Marató de Barcelona superen conjuntament els 72 milions d’euros; i el Trofeu Comte de Godó de tennis calcula un retorn proper als 50 milions d’euros.
Però l’esport va més enllà dels grans esdeveniments. L’informe econòmic de la indústria de l’esport a Catalunya, elaborat per l’Observatori de la Pime de Catalunya, constata el pes creixent d’un sector que ja supera els 1.200 milions d’euros de facturació. I, tot i que el futbol no forma part de la plataforma BISE, les dades del darrer informe de la Cambra de Comerç de Barcelona -publicat només un parell d’hores després de la presentació de la nova plataforma-, també evidencien aquesta dimensió: l’ecosistema futbolístic de l’àrea de Barcelona genera 1.521 milions d’euros anuals de riquesa i sosté prop de 28.000 llocs de treball. Prop del 73% d’aquesta despesa, a més, es queda a la ciutat.
Tanmateix, les xifres, per si soles, no dibuixen tota la dimensió d’aquests esdeveniments, que també tenen un impacte en la projecció de la ciutat, el llegat social o la capacitat de generar orgull i identitat. Aquesta és una de les qüestions que BISE vol començar a abordar i, per aquest motiu, la presentació de la plataforma ha servit també per obrir un debat, de la mà de diferents especialistes, sobre com mesurar tot allò que no es pot calcular en milions d’euros.
Cristian Llorens, director de la Zurich Marató de Barcelona i de la Hyundai Mitja Marató de Barcelona by Brooks, ha assenyalat que sovint s’intenten aplicar a l’esport eines de mesura pensades per a altres sectors econòmics. “La dimensió emocional també genera retorn”, ha defensat. Per què un corredor de Berlín decideix viatjar fins a Barcelona per participar en una cursa? O per què milers de voluntaris dediquen hores del seu temps a fer possible una competició?
Una dimensió emocional difícil de calcular, com ha remarcat Pedro Castelló, soci de transaccions de Deloitte —ja que el gran repte és quantificar aquest llegat intangible que es materialitza en forma de reputació, orgull ciutadà o cohesió social—, però també difícil de comunicar. “Els esdeveniments esportius no estan comunicant del tot bé com beneficia l’esport en el seu conjunt: en termes de reputació, comerç, turisme, hàbits saludables o sostenibilitat”, ha apuntat Carles Murillo, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), en una taula rodona en què també han participat Enrique Zaragoza, country manager de Fairplaid, i Adela Pérez Chomón, directora de Patrocinis, Imatge i Esdeveniments del Banc Sabadell.
Aquest serà, precisament, un dels grans reptes que afrontarà aquesta nova plataforma: que els grans esdeveniments esportius no es mesurin només per allò que passa durant la competició, sinó també pel seu llegat posterior.
