Catalunya és un país d'empreses emergents, recerca i innovació tecnològica. Barcelona ha estat considerada un pol d'atracció de start-ups i el hub tecnològic del sud d'Europa en diverses ocasions. No és d'estranyar, doncs, que quan es parla de dades estatals, el territori català despunti, sobretot en la deep tech. En un últim informe elaborat per Mobile World Capital Barcelona i SEDIA, Catalunya ostenta la primera posició del rànquing de spin-offs (empreses emergents sorgides d'una empresa o entitat preexistents, en molts casos universitats o centres de recerca) de tot l'estat espanyol. L'estudi identifica 1.014 d'aquestes empreses actives a Espanya i Catalunya n'aglutina el 28,6%, seguida de la Comunitat de Madrid amb un 20,2%. La Rioja, es manté com el territori amb menys spin-offs amb un 0,1%. Un cop més, doncs, el país lidera la transformació tecnològica espanyola i referma la seva posició com a actor clau del món de les start-ups.
"La transferència de coneixement és una palanca en el creixement de l’ecosistema tecnològic", ha explicat durant la presentació de l'informe Albert Mascarell, director de Tech Transfer de Mobile World Capital. En aquest sentit, Mascarell ha volgut recordar que hi ha una clara necessitat de convertir la investigació d'alt valor d'universitat i centres de recerca en empreses solvents. Per afegir, Laia Corbella, CEO de l'entitat ha concretat que és "l'única que analitza aquest mercat tant de nínxol", però ha confirmat que "és molt estratègic per Catalunya". De fet, les xifres recollides a l'estudi li donen la raó a la directiva: a l’Estat, les spin-offs de deep tech generen al voltant d’11.500 llocs de treball, prop de 1.132 milions d’euros de facturació i fins a 1.340 milions d'euros en actius intangibles, és a dir, patents, marques comercials, softwares o algoritmes propis, entre d'altres. A Catalunya es precisa que hi ha 236 spin-offs que donen feina a 2.855 treballadors. Un sector, doncs, que malgrat que encara es troba en augment, ja ha crescut un 4,6% en l'últim any i ha passat de 969 empreses a 1.014 a escala estatal. A més, el 40% són de nova creació, fundades en els últims cinc anys.
El sector que més spin-off ha generat és el de la salut, biotecnologia i innovació mèdica, que acumula el 42,3% d'aquesta classe d'empreses. El segueix, amb un 31,7%, el dels xips, la computació i la IA (31,7%). Aquestes dues especialitzacions —segons les dades de l'informe—representen tres de cada quatre empreses de l'estat espanyol. Mascarell ha pronosticat, a més, un pròxim augment de les spin-offs relacionades amb la intel·ligència artificial, ja que ha considerat que "hi ha un repte amb la IA" en el context actual. A més distància se situen els materials, la manufactura i la indústria avançada (9,3% del total), seguit de l'energia, el clima i els recursos (8,8%), la robòtica i els sistemes autònoms (4,3%) i l'espai, la connectivitat i la seguretat (3,7%). Pel que fa als espais en què s'han cuit aquestes empreses, encara es pot veure un gran lideratge de les universitats, que aglutinen el 65,4% de les fundacions. Els centres d'investigació aporten un 18,2%, seguit dels instituts d'investigació sanitària i els centres tecnològics. A més, hi ha al voltant d'un centenar d'empreses que sorgeixen de la col·laboració entre entitats, la qual cosa es percep a l'informe com una voluntat de creixement per part de l'ecosistema.
El sector que més spin-off ha generat és el de la salut, biotecnologia i innovació mèdica
La importància del finançament públic
Les spin-offs no són empreses emergents tradicionals. Primerament, surten, en moltes ocasions, de recerca i investigació científica d'entitats que ja existeixen. A més, però, tenen uns terminis molt més llargs que les start-ups tal com es coneixen. Una empresa emergent de nova creació pot veure resultats en dos o tres anys. Quan es parla de spin-offs i amb més èmfasi, de deep tech, aquests terminis poden arribar a allargar-se 8 o 9 anys. Per aquest motiu es necessiten inversions molt costoses en les primeres rondes de finançament a un risc molt elevat, ja que el retorn es perllonga. Segons l'estudi, aquests riscos els pren amb més assiduïtat l'administració pública. Es pot comprovar en les xifres presentades que un 45% de les companyies han obtingut diners públics com a primera font de recursos. Un 35% ha recorregut a capital privat i un 10% ha combinat ambdós tipus de finançament. En el 10% restant "no ha estat possible determinar la seva procedència", han apuntat. Fernando Escobar, subdirector general de ciutadania, talent i emprenedoria digital de SEDIA, ha celebrat les xifres i ha reafirmat que "el capital públic arriba primer; quan no hi ha producte, ni mercat ni gent que vulgui arriscar-se".
Un 45% de les companyies ha obtingut diners públics com a primera font de recursos
Escobar també ha recordat que des de l'administració "s'està treballant" per mantenir aquestes injeccions de diners en les empreses emergents i ha mencionat l'aprovació de l’Estratègia Deep Tech España el passat 19 de maig, com a iniciativa del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i del de Transformació Digital. El projecte preveu mobilitzar més de 8.000 milions d’euros fins al 2030 per convertir les capacitats científiques d’Espanya en lideratge tecnològic. A més, el subdirector general de ciutadania, talent i emprenedoria digital de SEDIA ha reconegut que "s'està preparant una llei de scale-ups", per tal de donar suport més enllà de la fase de creació, "també a la fase de creixement", ha dit.
Una oportunitat per Barcelona
L'alt percentatge de spin-offs que s'originen a Catalunya posa Barcelona en una bona posició per a créixer en innovació i tecnologia, però també dona l'oportunitat de ser líders en sostenibilitat, ètica i sobirania. Lorenzo di Pietro, director general de Barcelona Activa ha remarcat que la capital catalana ja té "la base per ser referents": "Tenim un talent i capacitat d’atreure inversió que poques ciutats d’Europa tenen". En aquest context, ha recordat que des de l'Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona Activa tenen el Fons Barcelona Deep Tech, dotat amb 10 milions d’euros. No inverteix directament en start-ups de deep tech, sinó en entitats de capital risc privades (nacionals o internacionals) que, al seu torn, financen aquestes empreses emergents de nova creació a Barcelona, com les spin-offs sorgides d’universitats i centres de recerca.