Rodalies és la infraestructura més coneguda de la manca d’inversió a Catalunya. Ara bé, hi ha un dèficit al país més enllà dels trens. De fet, Catalunya necessita una inversió de gairebé 53.000 milions d’euros en la pròxima dècada destinats a infraestructures. Així ho ha determinat el sector privat de la construcció a través d’un informe impulsat per SEOPAN, Asociación de Empresas Constructoras y Concesionarias de Infraestructuras. En la presentació del fòrum Infraestructuras clave para el desarrollo de Catalunya, que s’ha celebrat aquest dilluns a l’auditori de Foment del Treball, amb la participació de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya, el president de SEOPAN, Julián Núñez ha desglossat les xifres i ha posat sobre la taula la necessitat de grans inversions en termes de mobilitat —amb Rodalies al centre— i infraestructures hidràuliques. Núñez, a més, ha exigit una revisió de la regulació i ha recordat que “el volum de licitació pública de concessions d’obres a Catalunya s’ha reduït un 96%”.
Les necessitats d'inversió en infraestructures prioritàries a Catalunya representen 52.838 milions d'euros, segons les dades presentades. Aquesta xifra es divideix en 34.443 M€ en noves infraestructures i adaptació de les existents i 18.395 milions d’euros en la conservació i manteniment d'infraestructures viàries, ferroviàries i hidràuliques. En concret, els 34.443 M€ d'obra nova i adaptació representen 21.973 M€ en transport, 9.530 milions en infraestructures hidràuliques, 2.107 milions d’euros en equipament públic de salut i 823 M€ en medi ambient. “Aquesta és només una partida mínima”, ha concretat Núñez, qui també ha evidenciat la falta d’inversió que demostren les dades del seu informe: “Catalunya registra el sisè major dèficit d'inversió en posada a zero del país, amb 953 milions sobre un total nacional de 13.500 milions d’euros”.
Transports i infraestructures hidràuliques, al centre
D’aquest desglossament, l’informe destaca les infraestructures de transport, que són la partida més alta de creació d’infraestructura i adaptació (21.973 M€). La major part, 13.887 milions, va a Rodalies, metro i tramvia, amb actuacions com la Línia Orbital de Rodalies de Barcelona, la línia R9, la integració ferroviària a l’Hospitalet de Llobregat i l’ampliació de l’L3 fins a Feliu de Llobregat. S’hi sumen actuacions singulars com el túnel de Collserola i les millores en infraestructures portuàries i aeroports catalans. Les infraestructures viàries, amb una partida de 2.883 milions d’euros, inclouen sobretot tancaments d’autovies i circumval·lacions, tercers carrils a l’AP-7 i carreteres 2+1. Completen aquesta partida la recàrrega pública interurbana, la transició ecològica i digitalització i la seguretat per a usuaris vulnerables.
L’altre pal de paller que ha destacat Núñez són les infraestructures hidràuliques de nova creació, que sumen 9.530 milions. La major part, 5.446 M€, es destina al cicle urbà de l’aigua (sanejament, depuració i abastiment), seguida de 1.820 milions d’euros en drenatge sostenible, tancs de tempesta i prevenció d’inundacions fluvials, i 957 milions vinculats a un Acord Nacional de l’Aigua. La resta es reparteix entre monitorització i digitalització, adaptació al canvi climàtic amb dessalació i reutilització, infraestructura verda, prevenció del risc d’inundació i gestió del Domini Públic Hidràulic. El president de SEOPAN també ha recordat que la licitació d’infraestructures hidràuliques de l’última dècada (2.131 M€) només representa el 22,3% de les necessitats d’inversió dels pròxims 10 anys.
Més col·laboració publicoprivada
Més enllà de denunciar el dèficit d’infraestructures a Catalunya, l’informe impulsat per les entitats privades defensa la necessitat de mantenir un diàleg obert amb l’administració pública. Núñez, tot i que ha celebrat "la bona feina" que està fent el govern de Salvador Illa, ha confirmat que “cal més diàleg” i també ha reclamat aturar la “paràlisi” que s’ha viscut en els últims anys. Segons el mateix estudi, “la licitació pública de concessions d’obres a Catalunya s’ha reduït un 96%”. Per la seva banda, Lluís Moreno, president de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), ha asseverat que es necessita “un model sostenible de concursos públics”. D’aquesta manera, ha reclamat més seguretat jurídica per a totes les parts. “Donat que les inversions són elevades i els concursos limitats, calen més fórmules de col·laboració publicoprivada equilibrada”, ha sentenciat el president de la CCOC.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
