Tota escletxa té una història. També les geopolítiques. Explica d'on venim i insinua cap a on anem.
Abans de convertir-se en fractura, acostumen a presentar-se disfressades d'episodis puntuals. Una crisi financera. Una pandèmia. Una guerra a Europa. Un conflicte al Pròxim Orient. Uns aranzels. Un president de polítiques estridents. Una tecnologia que ho capgira tot. Durant anys les observem per separat, com si fossin excepcions. Fins que arriba un moment en què deixen de ser esdeveniments independents i passen a formar part del mateix dibuix.
I aquest dilluns, a la 41a Reunió del Cercle d'Economia, la sensació era precisament aquesta: que l'esquerda de l'ordre mundial ja és prou visible perquè ningú pugui continuar parlant d'incidències aïllades. L'ordre internacional que Europa havia donat per descomptat s'està redefinint davant dels seus ulls i la pregunta ja no és com evitar el canvi, sinó quin paper vol jugar-hi cadascú. Europa, Espanya i Catalunya.
"Ja no ens preguntem si hem d'actuar, sinó com hem d'actuar i si serem capaços de fer-ho", ha sintetitzat Teresa Garcia-Milà, presidenta del Cercle, en la inauguració d'una reunió que, sense celebrar cap aniversari rodó, ha registrat una assistència rècord —uns 400 assistents— i que ha arrencat amb una idea compartida: entendre com Europa pot deixar de ser espectadora dels canvis globals per convertir-se en actor. Deixar de mirar-se el melic, deixar de diagnosticar, i passar a l'acció, als plans de transformació.
I per fer-ho, el tret de sortida de la reunió ha condensat en poques hores una absència inesperada —la de l'alcalde Jaume Collboni, que va excusar la seva presència per motius personals—, un anunci d'inversions milionàries, una tocada de crostó per les polítiques d’habitatge, una crida a reforçar la indústria de defensa, una reflexió sobre la transformació que necessita Europa tant de portes endins com davant del món i, de fons, una melodia coneguda que es resisteix a abandonar el debat econòmic català: la productivitat.
L’anunci: 3.300 milions en inversió publicoprivada per accelerar infraestructures estratègiques
Salvador Illa ha aprofitat la seva intervenció —la primera del tret de sortida de la jornada del Cercle— per anunciar un pla d’acció: el president de la Generalitat ha anunciat la mobilització de 3.300 milions d'euros en inversió publicoprivada destinada a accelerar infraestructures estratègiques a Catalunya.
Segons ha explicat, el Govern preveu licitar de manera immediata un primer paquet de projectes valorat en 1.800 milions d'euros i treballa en una segona fase de 1.500 milions més. Entre les actuacions previstes hi ha les estacions del tram central de l'L9, el desplegament del programa de carreteres 2+1, el desdoblament parcial del tram Berga-Bagà, la millora de la C-55, la segona fase del tramvia de Tarragona fins a Reus i la terminal ferroviària de Lleida-Quatre Pilans.
Illa: "Ja no es tracta de preguntar-se què pot fer Europa per Catalunya, sinó què pot fer Catalunya per Europa"
"Cal pensar en gran, amb ambició i empenta", ha defensat Illa, que ha argumentat que la col·laboració publicoprivada permetrà executar en sis anys infraestructures que, en condicions ordinàries, requeririen entre dues i tres dècades.
El president també va reivindicar el Pla Catalunya Lidera i la voluntat de reforçar la productivitat i la competitivitat de l'economia catalana. "Ja no es tracta de preguntar-se què pot fer Europa per Catalunya, sinó què pot fer Catalunya per Europa", ha afirmat, tot defensant que el país ha de tenir un paper actiu en la nova etapa que s'obre al continent.
Illa, que també observa l’escletxa interna del seu partit, ha aprofitat la seva intervenció per tancar files amb els governs socialistes, defensant que "res ni ningú" els "desviarà" del seu "propòsit" i "deure". I, de fet, en la seva intervenció ha qüestionat que hi hagi "tantes coincidències en determinades agendes" arran de les investigacions al PSOE. Davant de les "coincidències", ha assegurat que els socialistes continuaran "governant amb rigor, amb responsabilitat i amb veritat per davant de tot".
Amb una tocada de crostó: l’habitatge
Si en infraestructures Illa ha trobat complicitats, en habitatge ha topat amb una de les poques discrepàncies explícites de la jornada. Garcia-Milà ha volgut deixar clar que el Cercle comparteix el diagnòstic sobre la gravetat de la crisi habitacional, però no algunes de les receptes impulsades pel Govern. "Necessitem ampliar l'oferta", ha insistit, abans d'advertir que mesures com el control dels preus del lloguer, encara que estiguin ben intencionades, poden acabar produint l'efecte contrari al desitjat.
"El topall de preus no és una bona mesura", ha afirmat “amb franquesa” la presidenta del Cercle, que ha criticat que la regulació dels lloguers limita l'oferta disponible, genera inseguretat jurídica i trasllada als propietaris una responsabilitat que correspon a l'administració pública. "L'administració ha de protegir les famílies vulnerables, però no pot traslladar aquesta responsabilitat als propietaris", va defensar.
La resposta d'Illa, que ha sigut força esquiva, ha posat el focus en les persones afectades per la crisi de l'habitatge per justificar les mesures adoptades. "Necessitàvem mesures amb mirada a curt termini", ha argumentat, sense entrar a rebatre directament la crítica sobre els efectes dels topalls.
Amb deures pendents: reforçar la defensa
En una reunió dedicada a l'autonomia estratègica europea, Garcia-Milà ha aprofitat el seu discurs inaugural per reclamar una aposta més decidida per la indústria de defensa a Catalunya. La presidenta del Cercle ha recordat que el país compta amb més d'un centenar d'empreses vinculades als sectors aeroespacial i de defensa, assenyalant que el pes actual d'aquesta activitat continua sent massa reduït tenint en compte la base tecnològica existent. "Aquesta és una anomalia que ara tenim l'oportunitat de corregir", ha afirmat.
I la reflexió, de fet, ha tingut després continuïtat en la primera gran taula rodona de la jornada. El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, i el seu homòleg polonès, Radosław Sikorski, han coincidit en la necessitat de reforçar la capacitat europea en matèria de seguretat i defensa en un context internacional cada vegada més exigent.
Tots dos han defensat una major integració de la indústria militar europea, l'impuls de grans programes industrials compartits i una coordinació més estreta entre els estats membres per preservar la capacitat de dissuasió del continent.
Segons el titular d’Exteriors espanyol, s'han d'impulsar programes europeus i consorcis com el d’Airbus per enfortir la indústria militar al Vell Continent i també “un exèrcit europeu que no substitueixi els exèrcits nacionals” però que pugui actuar quan “la talla de l’amenaça sigui europea o s’hagin de projectar forces a l’exterior”. Per a Sikorski, cal millorar la interoperabilitat de la indústria de defensa europea i desenvolupar la fabricació europea.
Amb Europa davant del mirall
Però l'autonomia estratègica no depèn només de la capacitat industrial o militar. També obliga Europa a revisar el seu propi funcionament. Sikorski, de fet, ha qüestionat els límits del sistema actual de presa de decisions a la UE i ha advertit que la regla de la unanimitat dificulta sovint la capacitat de resposta de la Unió Europea. El ministre polonès ha arribat a defensar que la unanimitat no és "l'única expressió de la democràcia" i ha posat en dubte alguns dels equilibris actuals entre els estats membres.
Albares, per la seva banda, ha situat el debat en el terreny dels valors. El ministre ha proposat que la Unió Europea incorpori no només requisits d'entrada, sinó també de permanència per garantir el respecte als principis democràtics que sustenten el projecte comunitari.
I la banda sonora de fons: la productivitat
Però darrere de totes les converses sobre autonomia estratègica, reindustrialització o competitivitat hi ha una mateixa pregunta —com generar més valor en un món que s'ha tornat més fragmentat i més incert?— i una banda sonora que continua sonant reunió rere reunió, informe rere informe, i que té a veure amb la productivitat.
"Sense un salt en productivitat, ni els salaris milloraran ni serem capaços de mantenir l'estat del benestar que volem", ha advertit Garcia-Milà. Innovació, finançament, polítiques públiques, dimensió empresarial o talent són algunes de les peces d'una equació que fa anys que acompanya el debat econòmic català
Potser per això el debat continua tornant. Perquè malgrat que el diagnòstic és cada vegada més compartit, les respostes continuen obertes. A Catalunya. I també a Europa: Autonomia estratègica d’Europa, mite o realitat?