Aquest dilluns comença la 41a Reunió del Cercle d'Economia, una de les cites més rellevants de l'any per a l'ecosistema empresarial, econòmic i institucional del país. Un dels pocs espais on coincideixen política, empresa, acadèmia i societat civil per discutir les grans qüestions que condicionen el futur econòmic de Catalunya i d'Espanya, amb la mirada posada en Europa.
I sovint —no per decisió pròpia, però gairebé ja per tradició— les reunions anuals del Cercle acaben celebrant-se enmig de contextos especialment convulsos. Les darreres edicions han coincidit amb eleccions municipals, catalanes, estatals o europees, fet que ha acabat desplaçant bona part de l'atenció cap als moviments polítics del moment. I tot apunta que aquesta edició tampoc serà aliena a les especulacions: la possibilitat d'un eventual avançament electoral a Espanya planarà sobre moltes de les converses que tindran lloc aquests dies al Palau de Congressos de Catalunya.
Ara bé, si el soroll polític ho permet i es manté en un volum moderat, l'edició d'enguany podria ser una bona ocasió per recuperar una de les funcions més valuoses del Cercle: pensar a llarg termini. Sortir, encara que sigui durant tres dies, de la dictadura de l'urgència per discutir les idees que han d'ajudar a interpretar el futur. O, dit d'una altra manera, intentar respondre la gran pregunta amb què el Cercle ha volgut centrar el debat d'enguany: com pot Europa continuar sent competitiva en un món cada vegada més fragmentat, tecnològicament accelerat i geopolíticament incert?
La resposta, de ben segur, no es formularà només a l'escenari, sinó que s'anirà construint entre els assistents, com ja és habitual, als passadissos, als cafès improvisats entre sessions i als dinars que acompanyen el programa oficial. I aquest any hi ha tres documents de la plana econòmica que probablement s'hi sumaran en moltes d'aquestes converses: la tradicional Nota d’Opinió del Cercle d’Economia, l'Informe Fènix i el Baròmetre Industrial de la Cecot. Tots tres, malgrat procedir d'espais molt diferents, semblen convergir en algunes preocupacions comunes: productivitat, la competitivitat i la capacitat de generar més valor afegit.
Europa davant la necessitat de canviar
Com és habitual, el Cercle ha volgut fixar les coordenades del debat abans que comenci la reunió anual. I enguany ho ha fet amb una nota d'opinió que porta per títol Europa davant la necessitat de canviar. Un document que parteix d'una constatació: el món sobre el qual es va construir el projecte europeu està canviant a una velocitat que semblava impensable fa només uns anys. La guerra d'Ucraïna, el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, la competència creixent amb la Xina i la irrupció de tecnologies com la intel·ligència artificial estan obligant Europa a replantejar-se la seva gobernança i el seu paper al món.
Davant d'aquest escenari, el Cercle defensa la necessitat d'avançar cap a una major autonomia estratègica europea. El document insisteix que el gran repte no és tant protegir Europa com acabar de construir-la. Completar el mercat únic en àmbits com les telecomunicacions, l'energia o els mercats de capitals, reforçar la política industrial comuna i crear les condicions perquè emergeixin empreses capaces de competir a escala global són alguns dels eixos centrals de la proposta.
I lluny de limitar-se a una mirada defensiva, el Cercle considera que aquest procés també obre una finestra d'oportunitats per a Espanya i Catalunya, especialment en àmbits com les energies renovables, la biotecnologia, les ciències de la salut o les infraestructures digitals.
La idea de fons és clara: Europa només podrà mantenir el seu model de prosperitat si és capaç de guanyar dimensió, innovació i competitivitat. I aquesta preocupació és, precisament, la que connecta la nota del Cercle amb els altres dos informes.
L'Informe Fènix: quan el problema és la productivitat
Si la nota d'opinió mira Europa, l'Informe Fènix gira la mirada cap a Catalunya i el seu model econòmic estructural. I ho fa amb un to molt més contundent, fins i tot alarmista. La qüestió de la productivitat, però, no és nova per al Cercle. Va ser el tema central de la reunió anual de 2024 i continua ocupant un lloc destacat en les reflexions de l'entitat. De fet, la Nota d'Opinió d'enguany torna a advertir sobre els problemes estructurals de productivitat, inversió en R+D i dimensió empresarial que arrossega l'economia espanyola.
En aquest cas, l’Informe Fènix, que ha estat coordinat per Xavier Roig i elaborat pels economistes Xavier Cuadras, Modest Guinjoan i Miquel Puig, amb l'assessorament de Jordi Galí, Guillem López-Casasnovas i Jaume Ventura, parteix d'una idea provocadora: Catalunya fa anys que creix, però no necessàriament ho fa amb prosperitat.
"L'Informe Fènix alerta que el creixement econòmic s'ha recolzat massa en l'augment de la població i massa poc en els increments de productivitat"
Els autors qüestionen una de les idees més repetides de les últimes dècades: que el creixement del PIB és, per si sol, una bona notícia. El que proposen és mirar una altra variable, el PIB per càpita, i és aquí on detecten un deteriorament progressiu de la posició relativa de Catalunya. Segons l'informe, el principal problema és que el creixement econòmic s'ha recolzat massa en l'augment de la població i massa poc en els increments de productivitat.
L'anàlisi és especialment interessant perquè no atribueix aquest fenomen a una suposada desindustrialització del país. De fet, una de les seves conclusions és precisament la contrària: Catalunya ha mantingut una base industrial rellevant i competitiva. El problema, sostenen els autors, és que una part creixent de l'activitat econòmica s'ha concentrat en sectors amb baixos nivells de productivitat i salaris modestos, cosa que limita la capacitat de generar prosperitat i recursos fiscals a llarg termini.
És aquí on apareixen les tesis que han generat més debat. L'informe identifica diversos sectors que considera "altament subvencionats" perquè els salaris que generen no aporten prou ingressos fiscals per sostenir els serveis públics més bàsics. Una reflexió polèmica, però que ha servit per reobrir un debat que fa temps que apareix de forma recurrent en l'economia catalana: quin model de creixement necessita Catalunya per continuar generant benestar.
La indústria catalana resisteix
El tercer document arriba des d'una perspectiva molt més propera al dia a dia de les empreses. El Baròmetre Industrial de la Cecot, dirigit per primera vegada per Oriol Montanyà, ofereix una radiografia detallada de l'estat de la indústria catalana i aporta una mirada més optimista que la de l'Informe Fènix. La fotografia que dibuixa és la d'una indústria resilient, capaç de mantenir nivells rècord d'exportacions, ocupació i activitat malgrat un context internacional marcat per la incertesa geopolítica, la volatilitat energètica i l'encariment dels costos.
I el document, de fet, també qüestiona alguns dels discursos més pessimistes sobre la indústria. Tot i que el nombre d'empreses industrials s'ha reduït durant les darreres dècades, la Cecot interpreta aquesta evolució més com un procés de transformació i consolidació que no pas com una desindustrialització. De fet, en els darrers anys ha augmentat el pes de les empreses mitjanes i grans, mentre que la pèrdua s'ha concentrat principalment en les més petites.
Això no significa que no hi hagi preocupacions. El mateix baròmetre identifica diversos reptes estructurals: l'accés al talent, l'increment dels costos energètics, la dificultat per trobar perfils tècnics qualificats i la necessitat d'accelerar la transformació tecnològica. Però també detecta oportunitats vinculades a la digitalització, l'automatització, la innovació i la internacionalització.
En certa manera, la conclusió del document coincideix amb la dels altres dos informes: “No es tracta només de créixer, sinó de créixer millor, generant més valor i productivitat”, tal com va afirmar el president de Cecot, Xavier Panés, el dia de la presentació. No es tracta només de créixer, sinó de crear les condicions perquè l'economia sigui més productiva, més innovadora i més competitiva.
Del diagnòstic a les receptes
Els tres documents coincideixen també en una altra qüestió: el temps dels diagnòstics comença a esgotar-se. I per això, tots tres proposen idees clares per passar del diagnòstic a l’acció. En resumim 10:
- Completar el mercat únic europeu en energia, telecomunicacions i mercats de capitals (Cercle).
- Impulsar una política industrial europea amb més coordinació i finançament compartit (Cercle).
- Augmentar la inversió en R+D i innovació (Cercle + Cecot).
- Facilitar el creixement de les empreses perquè guanyin dimensió i escala (Cercle + Fènix).
- Accelerar la digitalització i l'automatització industrial (Cecot).
- Reforçar la formació tècnica i la disponibilitat de talent qualificat (Cecot).
- Reorientar el model econòmic cap a sectors de més valor afegit (Fènix).
- Vincular la política migratòria a les necessitats de productivitat i qualificació (Fènix).
- Revisar incentius fiscals i reguladors que afavoreixen activitats de baixa productivitat (Fènix).
- Situar la productivitat com a principal indicador de prosperitat futura (els tres).
Tres informes, un diagnòstic compartit i un debat que aquests dies circularan pels passadissos del Cercle gairebé tant com qualsevol discurs sobre l'escenari.
