La col·laboració coreana i el coratge finlandès enceten el nou curs de FemCAT

El president de la fundació FemCAT, Tatxo Benet © Maria Asmarat (ACN)
El president de la fundació FemCAT, Tatxo Benet © Maria Asmarat (ACN)

El XIV Fòrum de l'entitat aplegarà de nou els empresaris del país per aconseguir fer "un pas més" i demostrar que "cal fer que les coses passin"

(Periodista)
14 de setembre de 2026 - 13:03

"El país està molt diagnosticat, ara cal fer que les coses passin", expressa Tatxo Benet, president de la Fundació FemCAT. Catalunya és un territori innovador, amb empreses que intenten créixer i amb un gran potencial. El problema, però, sembla clar per a FemCAT: cal més unió i més ganes de fer que les coses passin. Durant la trobada amb els mitjans de comunicació per presentar el XIV Fòrum de l'entitat, el president ha recordat que el món empresarial ha de passar a l'acció i que, per tant, cal més voluntat per fer avançar Catalunya.

Benet ha posat com a exemples Finlàndia i Corea del Sud, pel seu coratge i per la seva col·laboració publicoprivada, respectivament. En aquest sentit, ha recordat que són països que han aconseguit construir una massa empresarial forta i unida i han fet possible que la innovació privada i la recerca pública treballin plegades per avançar. A més, ha confirmat que tant l'exprimera ministra finlandesa Sanna Marin com el director general de l'Institut de Recerca Econòmica de Corea del Sud (KERI), Taekyu Lee, són alguns dels grans noms confirmats en aquesta nova trobada empresarial de la fundació, que enguany porta per títol Compromís, complicitat, coratge, Catalunya.

La trobada d'enguany pivota sobre els quatre mantres del lema. La complicitat, com a punt de partida per generar confiança i alinear els diferents actors; el compromís, perquè tothom assumeixi les seves responsabilitats i passi a l’acció; i el coratge, necessari per prendre decisions, establir prioritats i sostenir una mateixa direcció. Catalunya, finalment, com a àmbit d’actuació, subjecte i ambició compartida. "Són les capacitats que un país necessita per afrontar transformacions complexes", ha dit Benet, qui també ha afegit que es presenten com a conceptes de llarga durada, ja que ja no es poden tenir pensaments a curt termini: "El llarg termini comença avui".

La jornada se celebrarà el 10 de novembre al Petit Palau de la Música Catalana i pretén aplegar bona part de l'ecosistema empresarial català, com també grans noms de la política i l'economia del país. Entre els càrrecs més importants hi ha la participació de Josep Rull, president del Parlament de Catalunya en l'acte inaugural i Salvador Illa, president de la Generalitat, en la cloenda. Paral·lelament en les tres conferències del fòrum, titulades pels tres conceptes del lema, hi ha noms de l'empresariat català com Jaume Sanpera, CEO de Sateliot o Mariona Sanz, directora d'Innovació i Desenvolupament de Negoci del Barcelona Supercomputing Center.

Empreses més grans i sous més alts

El president de la Fundació FemCAT també ha volgut esmentar com seria la Catalunya empresarial somiada. Ha fet referència a l'Informe Fènix, ja que les conclusions sobre l'economia catalana afirmaven que no només s'ha de tenir en compte el creixement del Producte Interior Burt (PIB) del país, sinó també la distribució d'aquesta riquesa. "Necessitem empreses més grans a Catalunya per tenir sous més alts", ha dit Benet. D'aquesta manera, ha recordat que en empreses de més dimensió, es necessiten treballadors més qualificats i, per tant, "com més qualificats més se'ls ha de pagar", ha assegurat.

Per a ell, aquest objectiu exigeix intentar crear més vincles entre les empreses, però també amb l'administració pública. Benet ha confirmat que en el país tenim "grans centres de recerca", però que aquesta informació ha de ser traslladada al món empresarial. Tot i que no ha assegurat que és l'assignatura pendent de Catalunya, ja que "hi ha coses més importants com arreglar els trens", ha ironitzat, sí que ha marcat que el full de ruta empresarial català ha de passar per aquí. A més, també ha fet una crida a tenir empreses amb més capital disponible per invertir en innovació. 

Una mirada filosòfica a la IA

Benet no ha volgut deixar fora les últimes notícies sobre la intel·ligència artificial. Ha mencionat les declaracions de l'enginyer britànic Jacob Coxon qui va dir recentment que la IA podria arribar a matar els humans a finals d'aquesta dècada. El jove investigador de 27 anys va fer aquestes declaracions poc després de presentar la seva dimissió de l'empresa Anthropic. Fora de voler crear el pànic, Coxon va obrir un espai de reflexió sobre el creixement exponencial que aquesta tecnologia té. Sobre aquesta qüestió, Benet ha assegurat que també s'abordarà dins del fòrum de FemCAT d'enguany, però ha deixat clar que es farà des d'un vessant "més filosòfic, més humà".

Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Sobre l'autor

Júlia Catarineu Pla
Júlia Catarineu Pla

Periodista

Veure biografia