Collserola: quan el risc climàtic és una oportunitat de negoci

Vista des del Castell de Montjuïc d'una petita multitud disposada a gaudir de l'eclipsi solar, amb Collserola de fons © Josbel A. Tinoco
Vista des del Castell de Montjuïc d'una petita multitud disposada a gaudir de l'eclipsi solar, amb Collserola de fons © Josbel A. Tinoco

La 18a Tribuna Sant Cugat Empresarial reuneix més de 250 assistents per debatre com mobilitzar la inversió pública i privada en la regeneració dels ecosistemes, la gestió forestal i la prevenció dels grans incendis

16 de novembre de 2026 a les 07:39h

Collserola és molt més que el gran pulmó verd de Barcelona. És també una infraestructura natural que protegeix el territori, regula el cicle de l'aigua, contribueix a la biodiversitat i condiciona la resiliència de l'àrea metropolitana davant el canvi climàtic. Però preservar aquest patrimoni exigeix recursos, una gestió forestal continuada i, sobretot, un model econòmic capaç de mobilitzar inversió més enllà dels pressupostos públics.

Aquesta és una de les principals conclusions de la 18a edició de la Tribuna Sant Cugat Empresarial, celebrada a l'Auditori Banc Sabadell sota el títol El valor del territori. Invertir en sostenibilitat i futur. El cas Collserola. La trobada va aplegar més de 250 assistents i va posar sobre la taula una qüestió cada vegada més rellevant per al món empresarial: com convertir la protecció del capital natural en una oportunitat de desenvolupament econòmic i social.

El debat va comptar amb Joan Cabezas, CEO i cofundador de Nactiva; Carla Coloma, ambientòloga i directora global de Sostenibilitat de Fluidra; Manel Ferrer Nicolau, arquitecte i president de Collserola Iniciatives, i Emili Dalmau, responsable de la Unitat Tècnica GRAF dels Bombers de la Generalitat. La conversa, moderada pel periodista Jofre Llombart, va incorporar de nou la Gina, l'assistent virtual desenvolupada per GFT, com a mostra de la incorporació de la innovació tecnològica a l'activitat de Sant Cugat Empresarial.

18a edició de la Tribuna Sant Cugat Empresarial, celebrada a l'Auditori Banc Sabadell sota el títol «El valor del territori. Invertir en sostenibilitat i futur. El cas Collserola» © Cedida -

Un patrimoni natural amb un repte de gestió

La proximitat de Collserola als nuclis urbans és alhora un dels seus grans valors i una de les seves principals vulnerabilitats. L'expansió urbana, l'abandonament de determinades activitats tradicionals i l'impacte del canvi climàtic configuren un escenari que obliga a repensar la manera de gestionar els boscos.

Manel Ferrer va recordar que prop del 60% de les 8.150 hectàrees del parc són de titularitat privada. Una realitat que complica la gestió del territori, especialment perquè moltes de les actuacions de manteniment forestal no generen un retorn econòmic directe per als propietaris. Per això, va reclamar més col·laboració amb les administracions i fórmules que permetin recuperar l'activitat econòmica vinculada al bosc.

"Prop del 60% de les 8.150 hectàrees del parc de Collserola són de titularitat privada"

El repte, segons Ferrer, és superar un model excessivament dependent del finançament públic i tornar a donar valor econòmic al territori. Això passa per trobar noves activitats i mecanismes que facin viable el manteniment dels espais forestals a llarg termini.

La dimensió del problema es fa especialment evident quan es parla del risc d'incendi. Emili Dalmau va advertir que la combinació entre la continuïtat de la massa forestal, la proximitat de les zones habitades i unes condicions climàtiques cada vegada més extremes pot situar Collserola davant d'un gran incendi que superi la capacitat de resposta dels dispositius d'extinció.

18a edició de la Tribuna Sant Cugat Empresarial, celebrada a l'Auditori Banc Sabadell -

La seva crida va ser clara: cal invertir més en prevenció: «No volem més camions ni més avions, sinó que part dels pressupostos possibles es destinin a més accions preventives». Una prevenció que passa per intervenir en els boscos, recuperar mosaics agroforestals i ramaders i reduir la continuïtat de la vegetació que pot afavorir la propagació del foc.

Emili Dalmau: "No volem més camions ni més avions, sinó que part dels pressupostos possibles es destinin a més accions preventives"

El canvi climàtic, a més, està modificant les condicions en què s'han desenvolupat aquests ecosistemes, amb temperatures més elevades i patrons de precipitació diferents. La gestió forestal ja no pot respondre únicament a les necessitats del passat: ha d'anticipar-se als escenaris de risc del futur.

De la conservació ambiental a la inversió en capital natural

Més enllà de la prevenció d'incendis, la Tribuna  va explorar la principal qüestió de fons: la possibilitat que la natura esdevingui un actiu econòmic capaç d'atraure inversió i generar noves oportunitats de negoci.

Joan Cabezas va defensar precisament aquest canvi de mirada: «La natura no és un recurs, és un actiu». De fet, des de l’empresa que lidera, Nactiva, han desenvolupat projectes de regeneració dels ecosistemes que connecten propietaris forestals, empreses i inversors, i que permeten transformar els beneficis ambientals en valor econòmic i social.

“La idea és avançar cap a un model en què la recuperació dels ecosistemes no depengui exclusivament de la despesa pública”, sinó que també pugui atreure capital privat. La captura de CO₂, la conservació de la biodiversitat i la regulació dels recursos hídrics són alguns dels serveis ecosistèmics que poden formar part d'aquest nou plantejament.

Joan Cabezas: "La natura no és un recurs, és un actiu"

En aquest context, els crèdits climàtics es dibuixen com un dels instruments amb potencial per canalitzar recursos cap a projectes de gestió forestal i regeneració ambiental. Aquests mecanismes poden contribuir a reconèixer econòmicament els beneficis que genera una millor gestió del territori i obrir noves vies d'ingressos per als propietaris forestals.

La implicació empresarial és especialment rellevant en aquest escenari. Les companyies depenen directament o indirectament dels recursos naturals i, per tant, la degradació dels ecosistemes també representa un risc per a la seva activitat.

Carla Coloma va exposar l'experiència de Fluidra, una companyia per a la qual l'aigua és un recurs estratègic, i va explicar, precisament, la col·laboració amb Nactiva en un projecte a Collserola relacionat amb la gestió forestal i la petjada hídrica.

Per a Coloma, aquestes iniciatives són «una palanca de resiliència» empresarial. Invertir en la salut dels ecosistemes pot ajudar les empreses a anticipar-se a riscos com l'estrès hídric i el canvi climàtic, alhora que contribueix a preservar els recursos dels quals depèn la seva activitat.

18a edició de la Tribuna Sant Cugat Empresarial, celebrada a l'Auditori Banc Sabadell sota el títol «El valor del territori. Invertir en sostenibilitat i futur. El cas Collserola» © Cedida -

La col·laboració publicoprivada, condició per al canvi

Un dels consensos del debat va ser que la magnitud del repte fa imprescindible una nova aliança entre administracions, propietaris forestals i empreses. Cap d'aquests actors, per si sol, disposa dels recursos ni de la capacitat necessaris per impulsar una transformació a l'escala que requereix Collserola.

Cabezas va reclamar que les administracions assumeixin un paper més actiu com a «soci i promotor» dels projectes de regeneració de la natura. Coloma, per la seva banda, va subratllar la importància de disposar de regles clares i indicadors que permetin mesurar els resultats i el retorn de les inversions, tant per a les empreses com per al territori. En aquest sentit, la coordinació entre municipis i la recuperació de l'activitat agrícola i ramadera també esdevenen com a elements necessaris per construir un paisatge més resilient i menys vulnerable als grans incendis.

La jornada la van obrir les intervencions institucionals de Xavier Ventura, sotsdirector general de Banc Sabadell i director de la Xarxa d'Empreses de Catalunya; Eduard Torres, president de Sant Cugat Empresarial, i Josep Maria Vallès, alcalde de Sant Cugat del Vallès.

Josep Maria Vallès, alcalde de Sant Cugat del Vallès -

Ventura va reivindicar el territori com un actiu que necessita inversió i una gestió adequada: «Si ho fem bé, el territori aporta valor a la societat, aporta cohesió i aporta progrés». També va destacar el vincle entre Sant Cugat i Collserola, un entorn natural que considera inseparable de la identitat del municipi.

Al seu torn, Vallès va definir el parc com «un gran privilegi i una gran responsabilitat», i ha recordat l'incendi que va afectar Sant Cugat el 1994 com un precedent que reforça la necessitat de preparar el territori davant els nous riscos climàtics.

Per la seva banda, Torres ha ampliat la mirada cap a altres reptes econòmics i socials, com l'accés a l'habitatge, la necessitat d'agilitzar els tràmits administratius i les dificultats que afronten les noves generacions. El president de l'entitat va defensar la necessitat d'un gran pacte institucional per impulsar polítiques que ampliïn l'oferta residencial i facilitin la transformació del sòl.

Una nova economia vinculada a la salut del territori

El debat del Tribuna Sant Cugat Empresarial va evidenciar que el futur de Collserola no es juga únicament en l'àmbit de la conservació ambiental, sinó que també depèn de la capacitat de construir un model econòmic que faci possible mantenir els boscos, reduir el risc d'incendi i preservar els serveis que aquests ecosistemes ofereixen a la societat. La clau de volta és com aconseguir que el valor que genera la natura tingui un reconeixement econòmic suficient per atraure inversió, implicar el sector privat i garantir la continuïtat de les actuacions de regeneració. En un context de canvi climàtic i pressió creixent sobre els recursos naturals, Collserola es presenta, doncs, com un laboratori de possibles solucions per al conjunt de l'àrea metropolitana. Un territori on la sostenibilitat deixa de ser només una qüestió de responsabilitat ambiental per convertir-se també en una decisió estratègica per a l'economia i la competitivitat del futur.

"Collserola es presenta, doncs, com un laboratori de possibles solucions per al conjunt de l'àrea metropolitana"

Aquesta 18a edició del Tribuna Sant Cugat Empresarial va comptar amb el patrocini principal de Banc Sabadell, la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i el suport de Veolia com a partner de l’esdeveniment. També hi han participat com a sponsors les empreses HP, Moventia, Truyols, Occident i Ferrer. A més, han donat suport com a Corporate VIPs Sisquella Grup, Catalònia Fundació Creactiva, Networkia, Eurofragance i CatServeis SXXI.