Les condicions òptimes i vuit hores. És tot el que necessitaria un incendi per consumir bona part de Collserola. En una jornada extrema, un incendi pot arribar a recórrer l'equivalent a 800 hectàrees en una hora —sí, 800 camps de futbol en 60 minuts— i, en un escenari propici per al foc, podria cremar el 70% de la serra barcelonina en el que dura una jornada laboral.
Són xifres que parteixen de càlculs, de gràfiques i de mapes de previsions sobre uns incendis que són cada vegada, precisament, menys previsibles. Avui posa veu a aquestes xifres el sotsinspector de Bombers de la Generalitat Asier Larrañaga, en un escenari i amb un públic que dista de l'habitual: una sinuosa sala de la Pedrera plena d'analistes i divulgadors ambientals reunits entorn d'una reflexió: I si es crema Barcelona?
El també subdirector dels GRAF —o el que és el mateix, la unitat d'elit especialitzada en incendis forestals— dibuixa el repte redimensionant la problemàtica: la quantitat d'incendis forestals i d'hectàrees cremades ha caigut a Catalunya en els últims anys dràsticament, passant d'una mitjana de 12.000 hectàrees cremades a l'any en les dècades dels 80 i 90 a unes 2.000 actuals. Llavors, on està el problema? En la virulència. “Ara, quan un incendi aconsegueix escapar-se del nostre control, es fa molt gran, de forma molt violenta”.
“Els grans incendis forestals abans tenien una ràtio de propagació d'unes 345 hectàrees per hora. Ara poden arribar a les 800”, amb un creixement que pot variar de manera imprevista i desplaçar-se sobtadament sense possibilitat de control. Són els incendis de sisena generació, una terminologia molt estesa internacionalment entre els experts, que va néixer precisament a Catalunya: són focs tan potents que són capaços d'alterar l'atmosfera que els envolta, generar fenòmens extrems i comportaments difícils de preveure. Poden canviar de direcció de manera brusca, expandir-se sobtadament en forma de pirocúmuls, i fins i tot propagar el foc ja no només a través de les flames, sinó de núvols de fum ardent que encenen tot el que es troben al seu pas. “És com veure caure el cel sobre la terra”.
I per què els incendis creixen amb tanta agressivitat? Perquè s'alimenten des de dalt, però, sobretot, des de baix: les condicions atmosfèriques els poden ser propícies, però necessiten una cosa bàsica per créixer: “Combustible en el terra”. Això es tradueix en grans quantitats de biomassa, en boscos mal gestionats que poden alimentar el foc en el cas que l'encengui una espurna.
“Des de la postguerra, hem canviat la manera de gestionar els boscos” i, de fet, l'abandó progressiu de l'activitat agrícola i ramadera ha permès que el bosc guanyi terreny, amb més combustible per a un incendi i menys barreres que puguin aturar el seu avanç: “Estem donant espai al foc”. Situacions similars ja han tingut conseqüències a Califòrnia i Austràlia, i en punts cada vegada més pròxims i en paisatges molt similars al de l'entorn de Barcelona, com Grècia i Portugal.
“El foc és un problema, però pot ser una eina si s'utilitza de manera controlada”
Davant aquest escenari, els Bombers “no demanen ni més camions ni més mitjans d'extinció”, com ha destacat la directora de la Fundació Catalunya La Pedrera, Marta Lacambra; el que demanen és posar el focus en la gestió dels boscos, i mirar cap a la problemàtica no només quan hi hagi flames. L'entitat treballa especialment en aquest sentit des que la va posar en alerta l'incendi que el 2022 es va originar al Pont de Vilomara i va acabar cremant més de 1.700 hectàrees, arribant a les portes del Món Sant Benet, que gestiona la fundació. L'entitat ho va interpretar com una crida d'atenció, i va començar a bolcar recursos a la prevenció d'incendis forestals. Ho explica el responsable de Sostenibilitat i Natura de la fundació, Miquel Rafa, en una de les taules de treball organitzades durant la trobada a la Pedrera, convocat per l'entitat i per la consultora beBarlet i que ha mesclat experts amb divulgadors, analistes i periodistes.
Des de l'objectiu de reduir el risc de grans incendis, l'entitat es va focalitzar en allò que demanen els bombers: gestionar el territori perquè no es converteixi en combustible per al foc. La tala selectiva d'arbres, podes, activitats vinculades al territori i fins i tot cremes controlades són camins per a aquest mateix objectiu: “El foc és un problema, però pot ser una eina si s'utilitza de manera controlada”, puntualitza Larrañaga.
Part d'aquests camins van de bracet de tornar a l'origen, recuperant activitats com la ramaderia extensiva i espais agrícoles. Les ovelles i cabres que han pasturat a Collserola per iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona diversos estius responen a aquesta estratègia i, més que ser una anècdota, tenen un paper estratègic per a prevenir incendis de grans dimensions. L'activitat agrícola suma en el mateix sentit, encara que comparteixen també un problema: la falta de professionals interessats en aquestes activitats.
“Sobren boscos i falten pagesos” ha estat una de les conclusions del pseudo-think tank de la Pedrera. I aquí és on agafa força la labor d'entitats com la seva fundació, que porta anys rebaixant la biomassa —o la càrrega de combustió— de boscos catalans, Collserola inclosa. De la seva estratègia en la serra barcelonina, a més, ha brollat alguna cosa més com a resultat: un oli, d'olives que neixen de 160 hectàrees en les quals el bosc es va substituir per oliveres. La primera collita s'ha convertit en aquest oli, i el projecte preveu no quedar-se aquí: “Ens estem plantejant crear un molí per elaborar l'oli, i estem estudiant estendre'l a la zona del Garraf”, avança Rafa.
Així, a base d'olives i ramats en plena metròpolis, s'esbossen noves (o antigues) maneres de relacionar-se amb el bosc que contribueixen a reduir el risc de grans incendis capaços de devorar Collserola i abocar-se a les ciutats que l'envolten. Les estratègies són àmplies i poden prendre formes diverses; el que és clar és que el moment de definir-les és mentre es mira l'incendi en gràfiques i mapes de previsions, i no en el bosc.
