El 9% de les dones té intenció d'emprendre. Entre els homes, el 9,2%. Les ganes hi són, i són pràcticament les mateixes. El que canvia és l’entorn on s'emprèn i amb quins suports: només el 9% de les emprenedores ho fa en sectors tecnològics, on es concentren la inversió i el creixement, enfront del 16% dels homes. No és una qüestió de talent ni d'ambició. És una qüestió de condicions.
Avui, Dia de la Dona Emprenedora, el debat tornarà a girar al voltant de qui emprèn. La pregunta més útil, però, és una altra: en quines condicions ho fa. Les idees no escassegen. El que falta és l'entorn que les fa viables: inversió, xarxes, referents.
Sovint diem que calen referents. És cert, però no n'hi ha prou que existeixin. Un referent que només veus en una portada o dalt d'un escenari inspira, però no és suficient per transformar. El que canvia les coses és poder-hi parlar: fer-li la pregunta que no faries en públic, escoltar com va sortir del primer any dolent, saber què faria si estigués al teu lloc. Els referents han de ser accessibles i tangibles. Persones i no icones.
El que falta és l'entorn que les fa viables: inversió, xarxes, referents.
Avui, el valor està en la diversitat i en el petit comitè. En una sala de quatre-centes persones, la majoria escolta. En una taula de vuit, tothom parla. La confiança necessita escala humana. Les grans trobades donen visibilitat. Les petites donen oportunitats.
El sociòleg Ray Oldenburg va anomenar tercers espais els llocs que no són ni casa ni la feina: el cafè, el club, la plaça. Llocs on la gent es troba sense ordre del dia i on, precisament per això, passen coses que no passarien en una reunió. L'economia els ha menystingut perquè no surten als balanços. Però moltes empreses, aliances i carreres han començat en un d'aquests llocs, en una conversa que ningú no havia previst.
Els referents han de ser accessibles i tangibles. Persones i no icones.
Juno House es va crear per ser aquest tercer espai: un lloc on el talent es troba amb qui el pot fer créixer. Aquest any ho hem concretat amb (In)visibles, una iniciativa amb en col·laboració amb prop de 30 entitats de l’ecosistema empresarial a la que han aplicat més de 800 dones a través de sopars invisibles amb taules pensades perquè cada persona conegui qui necessita conèixer, un directori de professionals i un speed dating el proper 24 de novembre per connectar tot aquest talent entre sí i amb l’ecosistema.
Perquè el talent no té gènere, les oportunitats tampoc, però les xifres diuen el contrari.
Crear oportunitats no té res de retòrica. Vol dir decidir qui s'asseu a cada taula, obrir espais que fins ara eren tancats i aconseguir que les persones amb experiència hi siguin presents, no només visibles. I és una feina que no correspon només a qui emprèn. Hi tenen un paper les empreses, les institucions, l’ecosistema inversor i tothom qui un dia va rebre un consell que li va canviar el rumb.
La pregunta no és si hi ha prou dones amb ganes d'emprendre. N'hi ha.
El talent sol trobar el seu camí quan té on recolzar-se. La pregunta no és si hi ha prou dones amb ganes d'emprendre. N'hi ha. La pregunta és si els estem oferint les mateixes oportunitats.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat


