Es tracta d'una proposta amb tints cinematogràfics on, gràcies a una impressionant escenografia, podem veure tot el que succeeix a diferents espais en moments simultanis. Escenes breus, còmiques i àgils es mostren davant els nostres ulls gràcies a la mobilitat de l'escenari.
L'obra ens explica la història de tres germanes, una de les quals ha patit una crisi psicològica i ha estat ingressada durant un mes a un hospital psiquiàtric. Però avui és el dia de l'alta, així que decideixen fer un sopar de benvinguda per celebrar que ja torna a ser a casa. Davant d'aquesta situació tan delicada i difícil de gestionar (perquè no tenim eines per enfrontar-nos als problemes derivats de la salut mental), les germanes intenten fer veure que no ha passat res i que tothom està bé i és feliç. Però no és així i la Llum (Carme Pla) intentarà explicar el que ha viscut, sense que sigui possible dir ni una sola paraula.
Un retrat familiar molt encertat
Això és el millor d'aquesta proposta: l'estigma dels problemes de salut mental. Es mostra des d'una perspectiva natural i senzilla, però el rerefons existeix i ens sentim molt identificades: davant d'un problema que no entenem, fingim que tot va bé. Encara que res vagi bé. Però és millor encetar una ampolla de vi, brindar, riure i parlar de qualsevol cosa, menys d'allò que realment és important.
Assistim, doncs, a una reunió familiar que té molt poc de familiaritat. Sembla més aviat una reunió de compromís, una trobada per posar-se al dia, que no pas una reunió on parlar del que s'ha viscut i de connectar amb la gent que estimes. I això, tristament, és la realitat de moltes famílies: millor mirar a una altra banda, en comptes d'afrontar els problemes de cara.
Interpretacions excel·lents de les T de Teatre i companyia
Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca son T de Teatre, una companyia amb nom i cognoms. Les quatre actrius broden els seus papers:
- La Mamen Duch, fent el paper d'una dona de classe alta, totalment sola en un pis gegant i buit.
- La Marta Pérez fent un paper genial de companya de viatge i de "follia" de la Llum (Carme Pla).
- L'Àgata Roca interpretant a una dona que fuig de la realitat entre copes de vi.
- I, finalment, la Carme Pla que interpreta a la germana que ha patit una depressió molt profunda i devastadora.
Juntament amb elles, veiem a l'Albert Ribalta i Jordi Rico, companys habituals de la cia. i que també dibuixen uns personatges molt ben definits i totalment oposats.
Un guió que no acaba d'esclatar (o ho fa de manera confosa i precipitada)
Avui no ploraré és una comèdia que té un plantejament molt ben definit. Coneixem a cada personatge, ens fem una idea de qui son i com son, entrem a les seves vides i... arriba l'hora del sopar. Tota la tensió dramàtica gira entorn d'aquest sopar on, sempre, algú acaba plorant (d'aquí el títol de l'obra). Estem expectants esperant què passarà, com esclatarà tota la tensió acumulada i... la bomba no apareix. Bé, sí que apareix una escena forçada, massa ràpida i exagerada que no acaba d'encaixar.
El final és molt precipitat, massa. Des d'aquest moment de clímax, que és massa forçat, l'obra decau. Una escena molt histriònica, carregada de crits, situacions surrealistes i enfrontaments que s'han preparat més per fer riure, que per lògica narrativa. I, després d'això, una escena final on es narra el desenllaç de cada personatge. El final no concorda amb l'essència de l'obra. Se'ns ha situat molt bé en l'escena, però després tot es precipita i es resol d'una manera poc creïble i massa preparada per "fer riure". Una llàstima, perquè l'expectativa era molt alta.
Avui no ploraré de T de Teatre és una comèdia que val la pena per veure a aquesta companyia en acció. Sempre és un plaer veure-les actuar en directe i comprovar, una vegada més, la gran sintonia que tenen treballant plegades. Però el guió no acompanya. Surts del teatre amb la sensació d'haver presenciat un sopar on, al cap i a la fi, no hi passa res. Els personatges evolucionen fora de l’escenari, en aquell discurs final on s’explica com acaben, però sobre l’escena no hi ha gaire més que crits i retrets.