Aquesta divertida proposta teatral està farcida d'un humor negre tan punyent i original, que és impossible no esclatar a riure. A més, compta amb la genial interpretació de dues actrius, Gemma Martínez i Marta Tomasa, que ens fan gaudir al màxim.
Paz, una taxista de Galícia, està dins el seu taxi. De sobte, no sap com, s'adona que una clienta és al seient de darrere amb intenció d'anar a Fisterra. Com ha pujat? En quin moment? Així s'inicia aquesta obra teatral que, des de bona entrada, ens fa riure i ens sorprèn.
Antònia és la passatgera del taxi. Una dona catalana, típica de classe alta, burgesa, però amb una personalitat molt natural i extravertida. No té pèls a la llengua i no té ganes de perdre el temps. La Paz, per la seva banda, intenta torejar-la com pot, lluitant entre el nerviosisme i la paciència. Dos xocs de personatges que es confronten tota l'estona i protagonitzen moments realment hilarants.
Ferran González signa un text divertit i original
L'autoria de Fisterra és de Ferran González, que ha apostat per un text carregat de girs, de moments surrealistes i d'aquell toc canalla de Telma i Louise on dues dones decideixen enrolar-se a un viatge per carretera i deixar-se envoltar d'alguna cosa semblant a la llibertat.
El text és interessant pel xoc que vivim entre les dues protagonistes que, tot i que sembli que no tenen res a veure, en el fons no estan tan lluny l'una de l'altre. I, en aquest road trip, la camaraderia va en augment a mesura que van passant els minuts sobre la carretera.
Interpretacions genials i una posada en escena molt original
És tot un goig veure a actrius que treballin tan bé i, sobretot, que es complementin així a l'escenari. L'agilitat d'algunes escenes, la contenció, la bogeria momentània que vivim... És un no parar de riures i d'energia el que veiem de part de Gemma Martínez i Marta Tomasa.
A més, l'escenografia és simplement genial: un taxi travessat al mig de l'escenari que té tota classe de detalls: el cartell de Taxi, d'ocupat o lliure, el taxímetre, el retrovisor... Aquí és on passa tota l'escena i on veiem, i sentim, com nosaltres també arranquem i ens dirigim cap a Fisterra.
Dit tot això, no m'estranya que Fisterra hagi tornat a la Sala Versus Glòries! És una comèdia divertida, diferent i surrealista que et farà gaudir d'una molt bona estona al teatre.