Un Hamlet adolescent, amb una estètica actual (dessuadora amb caputxa, ronyonera i ulleres de sol) és el personatge que ha ideat Roger Torns per al nou i estival espectacle de Parking Shakespeare. La companyia fa 17 anys que porta les obres shakespearianes al parc i,enguany, representa per primera vegada el clàssic de Hamlet amb una versió renovada, moderna i on es qüestionen aspectes com el sistema patriarcal o la corrupció de la societat.
Com cada estiu, el Parc dels Til·lers, dins del parc de l’Estació del Nord, es converteix en un escenari de teatre. La companyia ret, així, homenatge a aquell Shakespeare que es representava al Globe Theatre de Londres, un teatre a l’aire lliure que, a finals del segle XVI i principis del XVII, era l’espai on es podien gaudir de les obres del dramaturg anglès. Les funcions eren a les tardes (igual que les que ens ofereix aquesta companyia de Barcelona), ja que era l’hora del dia en què es podia aprofitar la llum natural abans que es pongués el Sol.
En aquest ambient tan “shakespearià” és on ens trobem cada mes de juliol els barcelonins que decidim anar a conèixer l’última proposta de Parking Shakespeare. I enguany no ha estat l’excepció: el parc, amb el seu habitual passar de gent, joc de nens i lladrucs de gossos, es converteix en un espai gairebé sagrat per rebre les paraules de l’autor que ens va deixar grans joies teatrals com el famosíssim monòleg de “Ser o no ser” de Hamlet, l’obra que ahir vam poder gaudir.
Una versió adaptada a l’estètica i la sensibilitat actual
El director, actor i dramaturg Roger Torns signa aquesta versió de Hamlet; una versió que té un altre nom (Hamlet i les coses podrides) perquè, malgrat ser fidel al text original, ha reescrit tot el vers clàssic i ha canviat l’ordre d’algunes escenes. Així doncs, l’obra no comença com ho fa la peça clàssica (de nit i a les muralles del castell d’Elsinor de Dinamarca), sinó que arrenca amb Horaci (interpretat per Ariadna Matas), l’amic de Hamlet que és l’encarregat de narrar la seva història. I, per fer-ho, se’ns presenta com el director d’una companyia de teatre improvisada que té com a objectiu reconstruir la història del protagonista i, així, poder satisfer la petició que li va fer abans de morir enverinat.
Aquesta doble lectura de metateatre fa que la proposta respiri comicitat i frescor. En escena, veiem els personatges interpretant els seus papers, però, de vegades, s'obliden el text, no saben com continuar amb el seu moviment escènic o no recorden que han de canviar l'attrezzo. Això li aporta un toc molt divertit i aconsegueix que, una tragèdia com Hamlet, es converteixi en una comèdia on el públic es mou entre el riure i la sorpresa.
El Hamlet (interpretat per Lluís Català) que veiem al parc és un jove amb una estètica molt actual i que no es presenta com l'heroi perfecte, sinó, com algú que no encaixa en el món que li ha tocat viure i que se sent pressionat per l'entorn. Els fantasmes (sí, en plural, perquè en aquesta versió no n'hi ha només un, sinó que hi ha múltiples fantasmes que parlen amb el personatge) li expliquen la fosca veritat respecte al seu oncle i li demanen, li exigeixen, venjança.
Hamlet, per satisfer els desitjos del seu pare mort i poder recuperar l'honor arrencat a la seva família, ha de cometre un acte que no vol dur a terme: matar el seu oncle. Però ell, enamorat d'Ofèlia, es mostra com un ésser més vulnerable, més reflexiu, l'únic personatge que atura motors per valorar si, realment, vol seguir amb el camí marcat.
Aquesta és la mateixa pressió que asfixia altres personatges com és el cas d'Ofèlia (interpretada per Àngela Coma). L'enamorada de Hamlet que, normalment, es presenta com una dona embogida i fora de control, es mostra ara com una víctima de la societat i del sistema patriarcal. La manipulen, la maltracten fins que, al final, decideix que la seva única sortida és la mort: ella decideix el "No ser" enfront del "Ser", perquè el "Ser" fa massa mal.
Una comèdia àgil, divertida i metateatral
La proposta de metateatre permet que l'obra es pugui representar en 70 minuts. El personatge d'Horaci és l'encarregat d'anar narrant el pas dels esdeveniments i, hi ha moments, en què ens informa que anem passant pàgines de l'obra per alleugerir el ritme. Aquests apunts li donen un aire molt actual i creen una gran complicitat amb el públic que està sorprès de veure una tragèdia amb somriure d'orella a orella.
Claudi (interpretat per Adrià Díaz) és l'oncle de Hamlet, el representant de la cobdícia i la corrupció més abismal. Ha estat capaç de matar el seu germà i, al poc temps, casar-se amb la seva dona. Díaz encarna un personatge amb una gran força i presència escènica, però que també funciona molt bé en les escenes còmiques: amagat darrere dels minúsculs arbres deixa entreveure, a través dels seus aparts, la seva veritable faceta egoista i covard.
Poca escenografia, però molt visual
Un dels punts més sonats de les produccions de Parking Shakespeare és que amb prou feines usen escenografia. En aquesta proposta de Hamlet i les coses podrides, únicament veiem una butaca blava, representant el tron del poder, el tema principal de l'obra. I és que no cal res més. La companyia se les enginya per omplir l'escenari amb elements molt visuals com els fantasmes, la lluita d'espases (molt ben coreografiada i emocionant) i el moment més bonic i poètic de la proposta: el suïcidi d'Ofèlia.
El personatge d'Ofèlia es col·loca al centre de l'escenari, amb un camisó blanc i, mentre narren la seva fatídica mort per ofegament al riu, ella agafa una galleda i aboca sobre ella flors roses i blanques amb les quals després, serà coberta. És un moment carregat de bellesa visual.
Parking Shakespeare ha tornat a retre un homenatge de bandera a William Shakespeare. La seva obra Hamlet és revisitada i readaptada a la sensibilitat actual per trencar amb els estereotips i mostrar els personatges com realment som tots: éssers vulnerables, sensibles i amb el dubte etern clavat al pit de "Ser o no ser". That is the question. Encara avui.