Assegura el periodista Martin Wolf que “els crítics són útils”. Ho diu amb coneixement de causa després de rebre el premi del Cercle d’Economia a la Construcció Europea. És un bon reconeixement tenint en compte que també l’han aixecat líders europeus com Mario Draghi o Ursula Von Der Leyen. Afegiria, però, que la crítica és útil si és constructiva i, sobretot, si és escoltada. Així doncs, val sempre la pena llegir les columnes de Martin Wolf al Financial Times on aprofundeix sobre els clarobscurs de la democràcia, el capitalisme, la llibertat o la veritat des de la independència i el rigor intel·lectual. “Més que un periodista”, que diu un company seu d’ofici com John Carlin referenciant el nostre estimat Barça.
Autonomia estratègica d’Europa: mite o realitat? La pregunta titular no era, en cap cas, retòrica, i definirà el futur de la nostra ciutat, el nostre país i el nostre continent. De la mateixa manera que tampoc han sigut retòriques les altres quatre preguntes clau de la 41a Reunió del Cercle d’Economia: Europa pot tenir sobirania tecnològica? Europa pot descarbonitzar sense perdre competitivitat? En quins sectors Europa pot liderar? Qui finançarà la transformació d’Europa?
“L’autonomia estratègica d’Europa no és un mite. Però tampoc és una realitat. És un imperatiu que requereix decisions valentes, inversions massives i una capacitat d’execució que Europa encara no ha demostrat. És una necessitat real i urgent.” Així ho va avançar la presidenta del Cercle d’Economia, Teresa Garcia-Milà, en el seu discurs inaugural i així ho ha reafirmat en una cloenda de traca que ha sigut fortament aplaudida pel públic empresarial davant l’atenta mirada del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez.
Definitivament, la confiança en les institucions i la societat civil és un dels actius més importants que hi ha en democràcia. Assegurava el politòleg japonès Francis Fukuyama que els ciutadans necessiten creure que el seu govern sap el que es fa davant la complexitat. És per això que des del Cercle d’Economia s’aposta per liderar, actuar i avançar en el camí d’una defensa comuna o un mercat únic d’Europa replicant els casos de l’Espai Schengen o l’Euro impulsat a finals del segle XX pel canceller alemany Helmut Kohl i el president francès François Mitterrand. També em ve al cap el famós Whatever it takes de Draghi. Val més recordar d’on venim per entendre cap a on anem.
La recepta de Teresa Garcia-Milà per consolidar la societat del benestar en temps convulsos de disrupció geopolítica inclou ingredients com un sistema productiu de més valor ---que no volum---, un sistema federal de finançament autonòmic, regulació amb sentit, una autèntica política migratòria o una millor política d’habitatge i en definitiva, implica grans consensos per a grans temes de país i continent que no es poden construir en cap cas des de la confrontació partidista. “L’autonomia estratègica és un projecte de llarg termini que transcendeix cicles electorals”, alerta.
Llàstima, però, que Alberto Nuñez Feijóo esquivi una pregunta periodística dient que vol “parlar de coses serioses” o que Pedro Sánchez aprofiti el refugi discursiu del faristol i del teleprónter que durant el col·loqui s’ha quedat ja sense senyal al Palau de Congressos de Catalunya per evitar respondre a la destacada llista de reivindicacions del Cercle d’Economia.
Valgui la redundància, tots estarem d’acord en la importància dels acords, la generositat, el consens, el compromís o l’estabilitat. Les paraules s’han d’omplir de sentit. Sembla, doncs, que el rellotge comença a córrer amb la tramitació de pressupostos o que el meló queda obert amb el model de finançament autonòmic. Diu Sánchez que “si parlem de l’Estat, som tots” o que “quan hi ha un problema sempre es culpa al de dalt.” De fet, el fantasma de la moció de censura ---instrumental o no--- ha sobrevolat l’edició del 2026 de la Reunió del Cercle d’Economia de la mateixa manera que es va consumar a la Reunió del Cercle d’Economia del 2018 a Sitges llavors protagonitzada per la presidència de Mariano Rajoy i l’oposició de Pedro Sánchez. PP i PSOE, ara amb els papers canviats. És ben bé que la històrica és cíclica o que ens movem en una política d’etern retorn a la recerca d’una agenda europea de retrobament.
Liderar en temps d’incertesa no és el títol d’una novel·la, sinó que ha sigut el títol de l’última sessió de la 41a Reunió del Cercle d’Economia. Tota una declaració d’intencions capitanejada per la CEO de Penguin Random House, Núria Cabutí, amb el president d’Ingka Group | Ikea, Juvencio Maeztu, i el vicepresident d’Acciona, Juan Ignacio Entrecanales. Maeztu s’autodefineix com un rebel i explica que en les decisions de llarg termini es on es troba l’avantatge competitiu o que el lideratge ha de ser humil i determinat perquè és precisament des de la humilitat com s’entén i es resol la complexitat. “Queixar-se és necessari, però no és suficient. El món necessita més humanisme”, reivindica. Afegeix Entrecanales que “tothom hauria de voler ser empresari i que els empresaris vivim bé en la incertesa”.
La nota d’opinió del Cercle d’Economia ha dibuixat diferents horitzons que s’hauran de seguir explorant des de lideratges forts: el canvi geopolític, la sobirania tecnològica, la construcció del mercat únic i els campions europeus, la política comercial selectiva, els ajuts d’estat, el paper d’Europa al món i el seu problema de governança o les implicacions per a Espanya i Catalunya, entre d’altres.
En definitiva, els crítics són encara més útils si arriben a bon port amb lideratge, humilitat, humanisme i mirada a llarg termini. Tal com diu el president executiu de Telefónica, Marc Murtra, tots els camins porten a Roma i la vida són trade-offs. Passem, doncs, del somni i el mite a la realitat europea.