Un any més, l'In-Edit ha homenatjat el món de la música i del cinema. Durant onze dies, el Mooby Aribau s'ha convertit en l'escenari on s'ha pogut gaudir de diversos estils musicals, artistes de la música de tot el món, anècdotes, experiments i reivindicacions artístiques i, sobretot, una atmosfera carregada d'emoció, passió i devoció pel documental musical.
L'edició 2026 va arrancar amb força el passat 20 d'octubre amb la inauguració del certamen i la projecció d'una de les propostes guanyadores: Broken English. Aquest documental, ret homenatge a una de les dones rockeres més destacades dels anys 70 que, desgraciadament, havia quedat relegada sota l'etiqueta de "l'exparella de Mick Jagger". Sí: parlem de Marianne Faithfull, cantant, compositora i icona del rock.
Jane Pollard i Iain Forsyth són els directors d'aquesta proposta que fa un pas enllà en el gènere: el film es presenta amb un context de ficció, com si d'una pel·lícula es tractés, on existeix el "Ministeri del No Oblidar", un espai on es treballa per preservar la memòria i el mite. Aquest ministeri recupera la figura de Faithful, una artista amb una carrera de més de sis dècades, amb grans cançons en el seu repertori, una vida d'addiccions, però també molta superació i molt amor al seu voltant.
El documental es va poder gravar amb la mateixa Marianne poc abans de la seva mort, per tant, podem sentir en primera persona el seu testimoni, una vida marcada per la música i una artista que va formar part d'un dels moments més brillants de la música rock: la dècada dels 60 i 70, amb genis com Bob Dylan, The Beatles i, per descomptat, els Rolling Stones.
Cineastes de primera línia i produccions catalanes
Però l'edició d'enguany també ha destacat per la presència de cineastes de primera línia. El públic va poder gaudir de la mirada contemporània al flamenc de Carla Simón amb el curt Flamenco (protagonitzat per Rocío Molina) que arranca en un enterrament i que mostra com aquest gènere musical va molt més enllà de l'escenari. L'emoció del flamenc, la passió, els sentiments i la força es reflecteixen a la pantalla sota la mirada de Simón. Un cant a la música que també es va notar en les escenes urbanes on Rocío Molina, envoltada de sons de la ciutat, sent la pulsió flamenca en les ànimes de la gent i en la vida.
També, l'Albert Serra va estrenar Seize moments de ma vie, i Fernando Trueba i el guitarrista Niño Josele van presentar Bajañí, un diàleg flamenc, jazzístic i brasiler impulsat. Entre les estrenes més aclamades dins la producció local destaquen El doble, el treball de Carlo Padial sobre Jordi Cubino (amb producció de 3Cat, Producciones del Barrio i Pel·lícules La Trini); Tempus Fugit, el documental de Jordi Savall.
Com passa amb la música, l'In-Edit es mou entre registres i estils ben diferents. Només cal canviar d'horari o de sala per descobrir que el festival pot sonar d'una altra manera. I un d’aquests canvis arriba amb el del macarrisme català de Baya Baye, nom artístic de Víctor Ballesteros (Montgat, 1998), que presenta el seu documental Faves Tendres, produït per Jordi Lops, en una sala on abundaven els “sosis”, els joves i l'estètica urbana que caracteritza l'artista.
Un documental que es presenta a In-Edit per mèrits propis però també fruit de la casualitat: durant la presentació, el director artístic del festival, Toni L. Querol va explicar que, un cop acabada l'edició anterior del festival, va descobrir la peça penjada al canal de YouTube de Baya Baye. La qualitat del treball el va sorprendre tant que va tenir clar que mereixia fer el salt a la gran pantalla.
Faves Tendres, títol que remet tant a un plat de la infància de l’artista com a la dita popular catalana —divendres, faves tendres—, és també el nom del seu darrer àlbum. Un títol que resumeix, d’alguna manera, la dualitat que travessa tot el documental, que combina el format d'entrevista documental amb videoclips de les dotze cançons que formen: entre les faves (la seva part macarra) i la tendresa que amaga l’artista. Perquè darrere d’aquest univers macarra que ha anat construint, la seva actitud desafiant i els ritmes urbans, s’amaga un jove que, en realitat, somia amb una vida senzilla: estar al costat del seu avi —gairebé coprotagonista del documental—, cuidant l'hort i les gallines. Tot, sense oblidar que la música continua sent la protagonista: i, per aquest motiu, després de la projecció, Baya Baye va oferir en directe un petit tast d'algunes de les cançons del disc que comparteix nom amb el documental.
A banda del raper, el festival també ha comptat amb més actuacions musicals en directe (entre warm-ups i concerts posteriors a les projeccions), que han deixat moments memorables com la fusió de Perrate amb els membres de Za! , el concert dels músics de la sala 23 Robadors, la festa queer de la Chelo (Trambólika) o el ball de muiñeiras que va acompanyar l'estrena de Kiro, guanyadora del Premi al Millor Llargmetratge Nacional.
El palmarès dels Premis del Públic 2026
A banda dels guanyadors de l'In-Edit, les votacions dels espectadors també són molt importants pel festival. En la categoria de llargmetratges, el públic ha premiat Muguruza FM 40 Tour, d'Ander Merino Etxebeste i Fermin Muguruza, com a Millor Documental Musical Nacional, mentre que el guardó internacional ha recaigut en Para vivir: El tiempo implacable de Pablo Milanés, de Fabien Pisani.
Pel que fa als formats curts i musicals, El Perla, de Marta Busquets López, s'ha endut el Premi del Públic al Millor Curtmetratge Nacional — que ha coincidit amb el veredicte del jurat—, i The Tuners, de Pawel Piotr Chorzepa, ha guanyat en l'apartat internacional. Finalment, el primer Premi APOLO al Millor Vídeo Musical ha estat per a Pa amb tomàquet, el videoclip de la P. A. W. N. Gang dirigit per Jana Gracia Ampurdanés.
Una ocupació que ha superat el 85%
L'In-Edit 2026 ha abaixat el teló de la seva 24a edició amb unes xifres de rècord: un total de 39.571 assistents i una ocupació mitjana que ha superat el 85% al llarg dels onze dies de programació, entre el 29 d'octubre i el 8 de novembre.
Durant el festival s'han projectat 71 documentals i 14 vídeos musicals repartits en 111 sessions, de les quals 25 han penjat el cartell d'entrades exhaurides. La Sala 5 dels Mooby Aribau Cinemes ha tornat a ser el cor del festival, i s'ha omplert de bat a bat amb produccions centrades en grans artistes internacionals com Bowie: The Final Act, Pulp: What Do You Do For an Encore? (que va haver d'afegir un tercer passi l'últim dia), 40 Years of Fuckin’ Up: A Film by NOFX o la ja mencionada Broken English, el retrat sobre Marianne Faithfull que va inaugurar el festival i s'ha endut el Premi del Jurat al Millor Llargmetratge Documental Musical Internacional. Tampoc hi ha faltat l'eufòria col·lectiva amb Flying Free: Història d’un himne, que va transformar la sala de cinema en una pista de ball.
Els documentals de l'In-Edit al CaixaForum+
Les sales dels Mooby Aribau ja han tancat les portes, però l'In-Edit allarga la seva vida fins al 22 de novembre gràcies a la plataforma CaixaForum+. De manera online es poden recuperar una selecció de 15 documentals d'aquesta edició, amb títols dedicats a figures com Kurt Weill, Sun Ra, Cerrone o la pianista Yuja Wang, així com propostes que van des del flamenc de La Niña de la Puebla i Califato ¾ fins al black metal noruec o el folk irlandès.