Una sínia multicolor gira sobre l’escenari. Una cabina puja, l’altra baixa, i les llums que l’envolten van canviant al ritme de sons electrònics. És part de l’escenografia amb què músic Asra3 ha presentat la seva proposta al Barcelona Acció Musical (BAM), durant els concerts celebrats aquest cap de setmana a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm amb motiu de la Mercè. Però aquesta petita sínia acolorida és més que un element escènic: les seves cabines de colors, les llums i el moviment constant la converteixen en una presència gairebé hipnòtica sobre l’escenari.
Però la sínia d’Asra3 resumeix, gairebé sense voler-ho, el moviment constant que s’ha viscut a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm durant aquest cap de setmana de concerts en el marc de La Mercè. En total, dotze artistes han ocupat l’escenari durant les dues jornades amb propostes eclèctiques, cadascuna amb el seu propi ritme, els seus sons i la seva manera d’entendre la música: folklore argentí, ritmes afro-latins, electrònica, música urbana, pop experimental... Com les cabines d’una mateixa sínia, totes diferents però unides pel mateix moviment, les propostes han anat dibuixant un recorregut per la diversitat de l’escena musical emergent catalana.
La programació de l’Antiga Fàbrica Estrella Damm està pensada, precisament, per acostar al públic aquesta diversitat i donar visibilitat a algunes de les propostes que estan renovant l’escena musical. Una voluntat d’acostar-se que també es trasllada a la manera de viure els concerts. Lluny del format multitudinari dels grans concerts de la Mercè, aquí artistes i públic comparteixen un espai molt més proper. Una oportunitat que permet als músics posar cara als seus fans i als fans descobrir la persona que hi ha darrere d’aquelles cançons que han escoltat en bucle —i potser fins i tot intercanviar una conversa un cop acaba el concert—.
I és només en aquesta proximitat on es poden produir moments com el que va protagonitzar Maig, encarregada de tancar la jornada de diumenge i, amb ella, la programació musical a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm de les Festes de la Mercè. Quan ja encarava els últims compassos del seu concert, delicat i amb un punt nostàlgic per l’estiu que tot just acaba —com expressa en alguns dels seus temes més populars, com Pluges d’agost i Tres estius més—, l’artista va decidir baixar de l’escenari i barrejar-se amb el públic per cantar les seves lletres finals, al costat d'un públic que coneixia de memòria les seves melodies.
És una escena que resumeix bé l’esperit d’aquests concerts: propostes que no necessiten grans artificis ni grans masses per connectar amb qui les escolta, i un públic que també es deixa portar pel que passa al seu voltant. Alguns d’ells havien arribat buscant escoltar un artista concret, mentre que d’altres només s’havien sentits atrets des del carrer per la música que se sentia des del pati i, gairebé sense haver-ho previst, acabaven entrant a l’espai i descobrint un nou artista.
Tot, mentre l’ambient en aquest emblemàtic recinte de l'Eixample —l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm, inaugurada l’any 1905 i avui reconvertida en espai cultural— convidava a allargar la visita. També convidaven a quedar-s’hi les olors que arribaven de les foodtrucks, amb propostes dolces i salades, i les cerveses que es podien tastar al mateix recinte en els tastos organitzats entre actuació i actuació.
Una volta, un altre so
Les propostes de Maig i Asra3 —dues veus de la música emergent amb personalitats molt marcades i universos sonors ben diferents—, però, no han estat les úniques que han passat per l’escenari de l’Antiga Fàbrica Estrella Damm durant el cap de setmana. Al llarg de les dues jornades, altres artistes han anat completant un recorregut que ha transitat per estils, ritmes i maneres d’entendre la música molt diverses.
El dissabte, Carmen Aciar obria la programació des de la cançó d’autora i el folklore argentí, mentre que Angela Blackburn, portava els ritmes afro-latins a l’escenari amb una sessió que combinava electrònica tropical, salsa i sons de la diàspora africana. Amb Admire, la música incorporava també el moviment: Mireia Gómez Rullan compartia el directe amb les seves ballarines i convertia les coreografies en una part més de la proposta. Però la jornada també deixava espai per a estils com l’electrònica i la música urbana de Cristina Len o per a la proposta immersiva de Bofirax.
Diumenge, en canvi, el recorregut començava amb Arar, el duet format per la compositora i intèrpret barcelonina Marina Tomás Amado i la saxofonista Maria Cruz Millet. Guitarra, saxo i veus construïen un directe íntim i experimental, amb una sonoritat que convidava a escoltar de prop. Després arribava Mala Freixura, que canviava completament el ritme de l’Antiga Fàbrica Estrella Damm amb una proposta que combinava afro, house, disco, tropical bass i funk, sons que van convertir el recinte en una gran pista de ball.
El contrast tornava amb AL-V, que presentava una proposta més íntima al voltant de la mort, la memòria i el llegat. Per la seva banda, Mercè Segura, sota el nom artístic de MERCÈ, feia honor al seu nom i no podia faltar a la cita. “La Mercè no podia faltar a la Mercè”, va bromejar l’artista entre cançó i cançó, fent referència a la coincidència amb la festa que emmarcava el seu concert.
Per a Segura, que va convertir l’escenari en un món de videojocs, ball, avatars i sons electrònics, poder presentar-se al BAM era “tot un somni” i “un honor”, com ella mateixa va repetir al llarg del concert, uns sentiments que també van compartir altres artistes al llarg del cap de setmana. Dues jornades en què el públic ha pogut passar, com les cabines de la sínia de l’escenografia d’Asra3, d’un estil a un altre: del folklore argentí a l’electrònica tropical, de la dansa a la música urbana, del pop experimental als universos digitals. Una successió de propostes que permet descobrir, a cada volta, les diferents cares d’una escena musical emergent catalana que continua girant.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
