Un sofà. Costa imaginar un objecte menys festivaler. És, però, la primera imatge que troben els assistents quan travessen les portes del Cruïlla. Abans dels escenaris, de les guitarres, de les flames i dels primers acords aguts, un enorme sofà groc els dona la benvinguda. Hi ha qui s'hi asseu uns segons, qui aprofita per fer-se la fotografia de rigor abans de compartir-la a xarxes i qui el deixa enrere gairebé sense mirar-lo, més pendent d'arribar a temps al primer escenari de la jornada. Al fons, hi destaca el lema amb què el festival de música celebra la seva 16a edició: “Cruïlla és casa”.
D'entrada, la imatge sembla gairebé contradictòria. El Cruïlla parla de casa i comoditat, però ningú arriba al Parc del Fòrum amb la intenció de quedar-se assegut al sofà. Els primers assistents hi arriben amb looks ideats al mil·límetre, pensats per lluir-los entre escenaris i no pas per quedar-se al sofà. La idea de casa que proposa el Cruïlla, doncs, és una altra: no la d’un espai on quedar-se quiet, sinó on el ritme del festival obliga a moure’s d’un escenari a l’altre, a triar entre concerts que se solapen i a saltar al ritme de la música.
I la primera jornada del festival ja obre la porta a aquesta particular dea de casa. Una casa on, en qüestió d’hores i d’uns pocs metres, es pot passar de la delicadesa del gallec Sen Senra a la intensitat de Renée Rapp o a l’energia de Halsey. Tres universos molt diferents que, lluny de xocar, conviuen amb naturalitat dins del mateix recinte.
Encara lluny de les multituds que arribaran divendres i dissabte —en una edició en què el festival aspira a reunir, durant els quatre dies, 75.000 assistents—, amb un públic més jove i sense haver acabat de desplegar tots els seus escenaris, la primera jornada del Cruïlla —marcada per les altes temperatures—, funciona com un primer tast. Perquè, amb noms com Greta, Renée Rap o Halsey, ja mostra una de les constants del festival des dels seus inicis: la voluntat de fer conviure propostes molt diferents en un mateix espai. Una constant que forma part del Cruïlla des que va néixer l’any 2005 a Mataró, en un cicle de concerts vinculat a la Casa de la Música, abans de fer el salt al Parc del Fòrum de Barcelona. La intenció és, en definitiva, esdevenir una veritable cruïlla on es troben artistes locals i internacionals, noms consolidats i noves veus, i fins i tot generacions diferents dins d’un públic majoritàriament local.
Sobre els escenaris, aquesta idea de cruïlla ja es desplegava en la primera jornada. Un primer dia en què la nova escena catalana ha tingut veu pròpia amb Greta —la tercera de les germanes Farelo, que ha portat al Fòrum una proposta personal que viatja des de la la samba o l’electrònica fins a les balades més emotives— i Xicu, que, mentre continua darrere la bateria de Ginestà, també ha començat a ocupar el centre de l’escenari amb el seu projecte com a cantant.
Més enllà de l’escena catalana, la primera jornada també ha donat espai a altres veus de proximitat, com la del gallec Sen Senra, amb una proposta intimista i emotiva. Amb un posat melancòlic, assegut pràcticament durant tota l’actuació i amb una copa de vi blanc a la mà, el músic ha ofert un concert pausat i íntim, allunyat dels grans desplegaments de llums, focs i efectes que han arribat més tard.
Una cruïlla d’escenes i generacions
A mesura que ha anat avançant la nit, la primera jornada del Cruïlla ha desplegat la seva dimensió més espectacular i internacional. Primerament amb Renée Rapp, una de les noves veus del pop nord-americà, i posteriorment amb l’energia de Halsey, que ha demostrat la seva evolució des del pop fresc amb què tenia acostumats els fans fa una dècada —amb cançons que tampoc no han faltat durant l’actuació, com Closer o Colors— cap a un estil més rocker i energètic, acompanyat de flames i d’una escenografia gòtica que simulava un castell medieval.
En un concert de festival, on els horaris acostumen a anar mil·limetrats i els artistes encadenen cançons sense gairebé poder aturar-se a parlar amb el públic, Halsey ha decidit trencar aquest intens ritme per explicar la seva connexió amb Barcelona. La nord-americana ha recordat que és una de les ciutats que més ha visitat, on també es va prometre amb el seu futur marit, i a la qual sempre ha admirat per la “cultura del respecte i la llibertat” que hi associa. Una ciutat que, sense ser casa seva, sempre ha sentit propera. I potser és en aquestes paraules on el sofà de l’entrada pren un altre significat: la idea de casa que travessa aquesta edició del Cruïlla no parla tant d’un lloc físic com d’una sensació, la de trobar un espai propi encara que vinguis de fora. Una sensació que el festival també trasllada sobre els escenaris, amb artistes locals i internacionals compartint cartell, generacions diferents i maneres molt diverses d’entendre la música.
I aquesta mateixa convivència —o espai de cruïlla— que ha caracteritzat la primera jornada es mantindrà durant els pròxims dies del festival. Entre avui i dissabte, pels escenaris del Cruïlla passaran grans noms internacionals amb una llarga trajectòria, com Pixies, David Byrne, Garbage o Two Door Cinema Club, al costat d’artistes catalans com Alizzz, Rigoberta Bandini, Sidonie, Mishima o Els Pets. Una programació en què els artistes locals no queden relegats als primers horaris del dia o als escenaris més petits, sinó que comparteixen els escenaris principals. En aquesta edició, a més, també hi ha espai per a les sorpreses, com la d’Arde Bogotá, grup fins ara s’havia amagat dins del cartell del Cruïlla sota el nom de Bigger Splash i que finalment s’ha revelat com un dels noms que formaran part d’aquesta barreja d’escenes i generacions.
La idea de cruïlla, però, va més enllà de la música. Entre concert i concert, el públic pot acabar batent-se en un duel de ball amb un robot humanoide o descobrint intervencions artístiques d’estudis locals. Són propostes que comparteixen espai amb el Cruïlla Comèdia, que continua creixent amb una programació pròpia, amb espectacles de dansa i instal·lacions artístiques repartides entre escenari i escenari.