Fidel al seu esperit matiner, el dibuixant i guionista Dani Zarzuelo, àlies DaniZar, ha aterrat al Bar a primera hora. Com a homenatge al seu adorat Súper López, avui acompanya el seu cafè amb llet amb un croissant i gaudeix amb la tènue melodia de la banda sonora d'Interstellar, de Hans Zimmer, que compassa la calma matutina. “Totes les històries que explico amb vinyetes tenen aquest to humorístic i fantàstic que ajuden a evadir-se de la realitat”, afegeix a peu de barra, amb un tímid mig somriure despuntant.
En els seus anys d'estudiant, aquest terrassenc va abandonar la carrera d'Arquitectura Superior per cursar Enginyeria Industrial. “Això em va obrir les portes per fer els meus primers fanzines, contactar amb gent afí als meus interessos i establir els primers contactes en el món del còmic”. Però va haver de mantenir en guaret aquella passió per la historieta per concentrar-se en la seva carrera professional, la de programador web.
“No és que hagués perdut al 100% la connexió amb el còmic, però sí que hi va haver un moment, el 2011, en què allò va tornar amb força… i per quedar-se!”. Dani va desempolsar un vell projecte i, gràcies a un Verkami, va veure la llum el seu debut Renna en tierra desconocida. Aquí quedaven clares, ja, les seves coordenades narratives. Evasió i tones de fantasia. També plantava les bases del que ha estat el seu enfocament professional. “Soc un autor independent que intenta fugir de les condicions esclavistes i paupèrrimes dels contractes editorials. Per això, encara que no visqui del còmic –cosa que molt pocs privilegiats poden fer en aquest país–, gairebé sempre m'he autopublicat”.
La seva obra ha anat veient la llum en diferents formats i suma títols com Litte Renna y el circo de los dragones, Águila Coja, Little Wars, Tamy & Drax, El Mangurriano (“un còmic paròdic de l'univers de Star Wars”) o Little Renna y la fuente mágica. Aquest últim porta associada una experiència que recorda amb especial afecte: “la de fer tallers de còmic a la Fundació Bofill de Barcelona amb els xavals de deu anys, i descobrir-los el procés creatiu de la historieta”. Sorb un glop de cafè amb llet, entorna la mirada i afegeix: “crec que, en aquesta societat dominada pels algoritmes i els mòbils, aconseguir que un nen s'entusiasmi per alguna cosa creada de forma analògica amb poc més que un llapis i un paper és un èxit que, com a societat, hauríem de perseguir més”.
Acumulació de feina
DaniZar té una infinitat de projectes bullint al cap i a les mans, “tot i que tinc el poc temps que em deixen les situacions laborals i personals per abastar-los tots”. Col·labora amb les revistes de còmics Amaníaco, de Barcelona, i Adoquín, de Saragossa, que en cinc números ja s'ha fet amb una bona base de joves lectors i on el parroquià publica les aventures de Lila, viatgera dimensional, que ben aviat recopilarà en un volum. Així mateix, treballa en ulteriors lliuraments del Mangurriano i en “una aventura llarga que traslladarà al còmic la llegenda del Drac de Sant Llorenç, molt popular en diverses poblacions del Vallès Occidental.
També hi ha lloc per a l'activisme. Dani col·labora en l'organització d'Ègarcòmic, un esdeveniment que pretén acostar el còmic i la lectura a grans i petits i que arrenca demà dia 1, i fins al 6 de juny, a Terrassa. Comptarà amb una exposició, diverses xerrades, un concurs de dibuix i, com no, un mercat de còmics. La causa és, a més, immillorable: “tot el recaptat anirà destinat a la investigació del càncer infantil”.
Dins dels debats que s'originaran durant l'esdeveniment, és probable que es parli d'un tema en voga, que preocupa lectors i, sobretot, creadors. La ingerència de la IA en el còmic i altres àmbits creatius. “Cal ser més responsables en l'ús d'aquestes tecnologies. Moltes professions creatives s'estan veient perjudicades per aquesta tendència de produir ràpid i sense cost, vulnerant la propietat intel·lectual de milers de persones”, adverteix. Qui crearà quan una màquina ho faci gratis, tot i que sense cap ànima?
"Aconseguir que un nen s'entusiasmi per alguna cosa creada de forma analògica amb poc més que un llapis i un paper és un èxit que, com a societat, hauríem de perseguir més”.
Ciutat de còmic
El dibuixant té clara la seva relació amb Barcelona. El còmic, és clar. La seva primera vegada baixant de Terrassa i ficant-se a Norma, al passeig de Sant Joan. La sensació d'entrar en un temple. “Al primer pis, el còmic europeu. I, baixant unes escales, la zona de còmic americà. El paradís per a mi”. La seva veu s'estremeix en recordar aquell moment màgic.
Segueix, anys després, baixant a Barcelona, sortejant la brutícia i males olors d'alguns dels seus carrers, embadalint-se davant d'episodis històrics com la defensa de la ciutat el 1714 i freqüentant el triangle de botigues de còmics i llibres que s'ha anat desenvolupant a la zona de l'Arc de Triomf. Per descomptat, allà hi ha també el Saló del Còmic. “Primer hi anava com a visitant, anys després com a expositor a la zona de fanzins i, més recentment, com a autor”, raona, amb satisfacció.
–On no has vingut mai és en aquest Bar, i ja que s'ha fet hora de dinar, potser et podria venir de gust menjar alguna cosa. Hi ha menú, entrepans, plats combinats, tapes… tot bo!
De nou, DaniZar torna a esgrimir un somriure tímid. Una altra banda sonora sona de fons fent les seves delícies, la d'Apocalypto de James Horner.
“Que sigui un plat combinat amb ous ferrats i pa”, demana, sabent que no trigarà a cremar aquestes calories sortint a córrer o en bici. “I demanaré postres”, afegeix, confessant que el dolç és la seva perdició.