El 2026 serà recordat com l’any en què milions de mirades d’arreu del món es van fixar en la Sagrada Família i, amb ella, en Barcelona. La benedicció de la Torre de Jesucrist, el 10 de juny, va convertir la ciutat en l’escenari d’un gran espectacle de focs, drons i celebracions multitudinàries, amb una repercussió que, per moments, va fer recordar l’ambient dels Jocs Olímpics de 1992. Durant uns dies, aquest espectacle fins i tot va aconseguir eclipsar l’eterna pregunta que acompanya el temple des de l’inici de les obres, l’any 1882: quan s’acabarà la Sagrada Família?
Una pregunta que, passada l’eufòria, torna inevitablement al primer pla. La resposta que dona ara la Junta Constructora situa, de nou, l’horitzó en una dècada. “Tenim el desig que, amb tota l’experiència i els aprenentatges acumulats durant les obres, puguem completar el projecte en un termini d’uns deu anys”, ha assenyalat Xavier Martínez, director general de la Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família.
Els deu anys, però, no són una novetat. La Junta Constructora ja els havia plantejat com a horitzó fa dos anys, però el termini s’ha anat desplaçant i aquesta continua sent la referència amb què treballa ara el temple. Martínez hi afegeix, tanmateix, un matís important: no es tracta d’una data tancada, sinó d’un desig condicionat per una qüestió urbanística que va més enllà del ritme de les obres.
Perquè completar el projecte tal com el va concebre Gaudí no implica només decorar les façanes i aixecar torres, sinó també construir la gran escalinata de la façana de la Glòria, concebuda per Antoni Gaudí com la principal entrada al temple. Una escalinata que avui dia la Junta Constructora no pot edificar perquè l’espai necessari que ocuparia davant de la façana està ocupat per edificis residencials al carrer Mallorca. “La façana de la Glòria necessita una perspectiva i una distància que avui no existeixen perquè, “just davant del temple, tenim un impediment físic i material: un edifici”, ha concretat Martínez.
Martínez es refereix al bloc situat als números 410-414 del carrer de Mallorca, aixecat per la promotora Núñez i Navarro a finals del segle XX. L’edifici ocupa part de l’espai que la Sagrada Família necessita per desplegar la façana de la Glòria i, sobretot, per construir la gran escalinata que Gaudí va projectar com a principal accés al temple.
Com que aquest edifici és el principal impediment per completar el projecte de Gaudí —i la Junta Constructora ja ha advertit que considera aquesta intervenció “irrenunciable”—, la proposta que ara posa sobre la taula és una solució de mínims: reubicar els veïns d’aquest bloc en un nou edifici que s’hauria de construir en un solar proper, també al carrer de Mallorca, que és propietat de la Sagrada Família, com ha detallat Martínez. La possibilitat de traslladar els veïns que fa dècades que hi viuen ja havia aparegut anteriorment, però ara la Junta Constructora recupera aquesta opció i la planteja com una solució concreta. La seva aplicació, però, depèn encara de l’acord amb l’Ajuntament i els veïns.
Tot i que aquesta solució no permetria completar íntegrament el projecte urbanístic de Gaudí —la seva proposta preveia una gran plaça davant de la façana de la Glòria que arribaria fins al carrer d’Aragó—, sí que possibilitaria alliberar l’espai immediat davant del temple i executar una part essencial del projecte: la gran escalinata d’accés a la façana.
Per fer-ho possible, però, fa temps que la Sagrada Família, l’Ajuntament de Barcelona i els veïns mantenen converses a tres bandes sobre el futur de l’edifici i la solució urbanística. Segons Martínez, les negociacions estan “molt avançades”, però encara no hi ha acord ni calendari. “No tenim cap resposta ni un calendari per endavant”, ha afirmat, reclamant al consistori que “movi fitxa”.
La Glòria, el darrer gran repte
Però la façana de la Glòria no és només l’últim gran front constructiu de la Sagrada Família. En el projecte de Gaudí, és la culminació del recorregut del temple, després de les façanes del Naixement i de la Passió, i representa la resurrecció i l’arribada a la vida eterna. Per això hi va situar l’entrada principal de la basílica, precedida per una gran escalinata i un espai monumental concebut com el darrer tram d’aquest recorregut.
Més enllà de l’escalinata, però, la façana de la Glòria serà la gran protagonista de les obres que la Sagrada Família haurà d’executar per assolir l’objectiu de completar el projecte en una dècada. Com ha recordat Jordi Faulí, arquitecte director de la Sagrada Família, la façana “ocuparà bona part de l’esforç constructiu dels pròxims anys”. Els fonaments ja estan construïts i el temple preveu començar pròximament a aixecar les quatre torres laterals. És, de fet, fins aquí on permeten arribar les llicències actuals: la construcció de les torres fins als 120 metres, ja que per continuar més enllà, caldrà resoldre la qüestió urbanística de l’espai situat davant del temple, que també condiciona altres elements del projecte, com els voladissos del nàrtex.
I encara quedarà una altra incògnita per resoldre relacionada amb aquesta façana: com es decorarà artísticament. Tres escultors —Cristina Iglesias, Miquel Barceló i Javier Marín— van ser seleccionats entre una vintena de creadors per presentar-hi propostes, que van lliurar a principis d’any. Els tres projectes ja han estat estudiats per la Junta Constructora, però encara no s’ha pres una decisió. “Pot ser que es triï un artista, pot ser que hi intervingui més d’un artista o que no es consideri cap adequat, o fins i tot que s’estudiïn altres camins”, ha assenyalat Faulí. Com en la qüestió urbanística, tampoc no hi ha una data prevista per resoldre aquesta incògnita. La Junta reconeix que és una decisió que requereix temps i estudi, perquè es tracta d’una de les peces centrals del temple.
Els altres grans fronts constructius
Però la Glòria i l’espai que l’envolta no són l’únic front que la Sagrada Família haurà de completar en els pròxims anys. El projecte manté obertes altres obres que avancen en paral·lel i que també formen part del tram final del temple. Tot i que la Torre de Jesucrist es va completar amb la col·locació i benedicció de la creu que la corona, això no significa que tot estigui acabat: encara queda per completar i adequar l’interior de la creu, concebut també com un espai visitable i com un gran mirador a la capital catalana.
A l’interior, un mosaic de més de 50.000 peces recrearà el que la Sagrada Família descriu com l’origen del firmament, amb una gradació de colors verdosos i vermellosos fins arribar al blanc, que representa la primera llum de l’univers. Per arribar-hi caldrà completar també el recorregut dels tres ascensors: els primers trams, fins als 35 metres, ja estan construïts; el segon arribarà fins als 85 metres i el tercer permetrà completar l’ascens fins a l’interior de la creu. La previsió és que aquest espai no sigui visitable fins al 2028, un cop els ascensors s’hagin finalitzat, i que l’accés estigui limitat a unes deu persones alhora.
Al mateix temps, continuen les obres de la capella de l’Assumpta, coronada per una gran cúpula blava de 30 metres d’alçària que representarà el mantell blau de la Mare de Déu, desplegat sobre l’espai de la capella i sostingut simbòlicament per quatre àngels. Unes obres que els visitants que aquests dies s’acostin a la Sagrada Família podran observar de primera mà: al pati de materials s’hi exposaran tres de les escultures que formaran part de l’exterior de la capella, Sant Josep Oriol, obra de Mercè Riba, i Sant Roc —dues figures especialment vinculades a la ciutat de Barcelona—, així com un dels quatre àngels que coronaran la cúpula i sostindran el mantell blau.
La Sagrada Família mira cap a Barcelona
Una gran part dels visitants que aquests dies accediran al temple ho faran amb motiu de les jornades de portes obertes que la basílica organitza cada any per les festes de la Mercè. Del 24 al 27 de setembre, unes 20.000 persones podran visitar gratuïtament l’interior del temple, després d’un sorteig que enguany ha registrat unes 130.000 inscripcions, un 36% més que l’any anterior.
Martínez ha assenyalat que aquest increment respon, en bona part, a l’interès que ha generat la basílica arran de la culminació i benedicció de la Torre de Jesucrist el 10 de juny, especialment entre el públic barceloní. Aquest interès també s’ha fet notar en les visites habituals: aquest 2026, l’Estat espanyol ha estat el principal país d’origen dels visitants, amb unes 400.000 persones —la meitat dels quals catalans—, per davant dels Estats Units, que habitualment ocupaven aquesta primera posició. Una dada que mostra com, després de tornar a captar les mirades d’arreu del món, la Sagrada Família també ha reforçat el vincle amb el públic més proper.