A Barcelona, cada vegada que cal fer obres en una via pública, algú tremola en el seu despatx. Podríem dir que això passa perquè la ciutat s'ha construït a base d'estrats superposats que, cada vegada que s'obre una rasa, deixen al descobert una nova part de la història.
El mateix ha succeït amb la seva identitat urbana, que segueix el mateix patró de capes històriques imbricades. Des de les velles séquies del Rec Comtal i les primeres naus tèxtils articulades al voltant del carrer Pere IV, fins a l'obertura de l'avinguda Diagonal i la consolidació del districte 22@, el barri del Poblenou ha estat sempre un gran laboratori on la ciutat ha assajat el seu futur. Avui, en ple 2026, aquest passat fabril no s'esborra ni s'emmascara; es transforma. I també es continua fent valdre.
En la intersecció entre la plaça de les Glòries i el cor del Poblenou, l'arquitectura industrial i l'ecodisseny han deixat de ser pols oposats per a convertir-se en el nou motor de la marca Barcelona. I un dels millors exemples d'això és el Disseny Hub Barcelona (DHub).
Poblenou ha estat sempre un gran laboratori on la ciutat ha assajat el seu futur
Far internacional i aparador del disseny regeneratiu, després de més d'una dècada des de la seva obertura l'any 2014, el centre s'ha consolidat com l'epicentre de les indústries creatives catalanes i és una plataforma de projecció internacional. Sota un mateix sostre conviuen institucions històriques com el FAD, el Museu del Disseny, la Barcelona Creativity & Design Foundation, MATERFAD o el Art Directors Club of Europe (ADCE).
"El DHub no només divulga el patrimoni i la cultura del disseny, sinó que promou el sector connectant centres de formació, creadors i entorns empresarials a escala local i internacional", assenyala Mireia Escobar, directora d'Indústries Creatives i del Disseny Hub Barcelona.
Aquesta projecció exterior es tradueix en fites com la recent participació catalana en la Milan Design Week amb la instal·lació Inspired in Barcelona: Matèria prima, o la presència en la Biennal d'Arquitectura de Venècia 2027 amb la mostra Seny i rauxa. Notícia de l’arquitectura catalana en el marc de la capitalitat mundial de l'arquitectura que ostenta la ciutat.
Però la mirada institucional també apunta cap a dins, responent a l'emergència climàtica. L'exposició de llarga durada Matter Matters. Dissenyar amb el món proposa una transició urgent cap a models regeneratius després de l'esgotament del sistema extractivista. A través de 700 peces i més de 200 creadors, la mostra dialoga amb iniciatives de talent emergent com el programa Matèria Prima o la marató de creació sostenible Sustainable Challenge organitzada per MODA-FAD, demostrant que el disseny a Barcelona ha deixat de ser una qüestió merament estètica per a convertir-se en una disciplina ètica.
A aquest mapa de transformació se suma la tasca de cohesió d'iniciatives comunitàries i plataformes locals com Poblenou Urban District, articuladores de l'espessa xarxa de galeries, showrooms, agències i tallers independents que donen vida al barri a peu de carrer. A poca distància del gegant de vidre i formigó de Glòries, en aquesta trinxera creativa -com a mi m'agrada anomenar-la- el teixit creatiu es torna més porós, orgànic i militant.
En el recinte fabril de Can Ricart, Hangar opera com un espai de residència i producció artística que reivindica el valor de la memòria obrera enfront de la voracitat immobiliària. És la resistència en les naus recuperades.
"Reutilitzar edificis industrials respon a la necessitat de combatre la precarietat del nostre sector, però també aporta un valor polític i social enorme en situar-nos en barris amb tradició treballadora", explica Sergi Botella, director d'Hangar. "Enmig de processos accelerats de gentrificació, aquests recintes funcionen com a espais de respir on el veïnat troba dinàmiques comunitàries fora de la lògica de les grans corporacions".
A les naus d'Hangar, la sostenibilitat no s'exposa en vitrines, s'investiga en laboratoris. Des del seu Wetlab, artistes residents com Lara Campos investiguen amb matèria orgànica, fluxos de residus i ontologies regeneratives multiespècie; creadores com Laura Subi exploren el disseny especulatiu i la cura de la materialitat digital; mentre que Efe Ce Ela creua el transfeminisme, l'ecologia i la ciència-ficció per a qüestionar el diàleg entre la tecnologia i la naturalesa. Per a Hangar, preservar aquestes estructures públiques comunitàries és una condició indispensable perquè Barcelona conservi la seva sobirania creativa i la seva identitat històrica.
Transformar recintes industrials en espais de treball eficients per al segle XXI exigeix equilibrar el respecte patrimonial amb la innovació tècnica
I entre la gran institució pública i les naus de creació independent, podem parlar també, d'arquitectura de continuïtat. L'estudi d'arquitectura Batlleiroig ha estat un dels agents clau en la traducció física d'aquest canvi de paradigma del 22@. La seva filosofia rebutja la tabula rasa i defensa que la decisió més sostenible és, precisament, reutilitzar el que ja existeix.
"Entenem la transformació urbana com un procés de continuïtat, no de substitució", reflexiona Paula Amargós Molina, Principal Architect a Batlleiroig. "Els nostres projectes neixen d'interpretar les traces històriques de Poblenou. Ens interessa preservar la memòria col·lectiva, afavorir la convivència entre nous usos i activitats històriques, i protegir elements tan valuosos com l'arbrat existent".
Transformar recintes industrials en espais de treball eficients per al segle XXI exigeix equilibrar el respecte patrimonial amb la innovació tècnica. Per a superar les limitacions d'orientació o ventilació dels antics edificis, Batlleiroig ha integrat infraestructures del 22@ com la xarxa urbana de fred i calor de Districlima, al mateix temps que implementa Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS), redueix superfícies impermeables i colonitza cobertes i façanes amb vegetació.
Aquesta premissa es materialitza, per exemple, en projectes concrets que apliquen sobre el terreny la seva filosofia de descarbonització i biofília. Exemple d'això és l'edifici d'oficines Entegra, cèlebre per la seva innovadora façana de fusta carbonitzada amb jardineres integrades, o el complex Inspire (al carrer Pamplona), projectat amb estructura i embolcall de fusta per a minimitzar la seva petjada de carboni i maximitzar l'eficiència energètica a través del reciclatge d'aigua i cobertes productives.
Així mateix, intervencions com l'edifici A111 (al carrer Àlaba) aposten per permeabilitzar les plantes baixes per a obrir jardins al veïnat i recuperar l'interior d'illa tradicional de l'Eixample. Aquestes arquitectures, equipades amb terrasses ajardinades que actuen com a "illes de frescor" urbanes i connectades a la xarxa de climatització de Districlima, demostren com els nous espais de treball dialoguen en escala i sensibilitat amb la massa de les antigues naus veïnes.
Per això, en la projecció exterior dels seus projectes, l'etiqueta "Designed in Barcelona" va més enllà d'un tret cosmètic. "No exportem un model formal o una estètica concreta, sinó una metodologia basada en la lectura profunda del lloc, el clima i les dinàmiques socials. És una aproximació fundada en la sostenibilitat i la qualitat urbana a llarg termini", afegeix Amargós.
Però tota aquesta transformació del teixit urbà no s'entendria sense el motor acadèmic que batega a poques illes de distància. Centres universitaris com BAU (Centre Universitari de Disseny), el IAAC (Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya) o el campus de LCI Barcelona actuen com l'autèntica pedrera creativa del 22@. És a les seves aules i incubadores on germinen les primeres recerques sobre biomaterials, ecodisseny i fabricació digital, alimentant directament convocatòries de les quals parlàvem, com Matèria Prima del DHub o les maratons de creació del Sustainable Challenge.
Aquesta densitat acadèmica genera un circuit orgànic únic a la ciutat: els estudiants passen de provar amb impressores 3D, biotèxtils i processos compostables en els laboratoris dels carrers Pujades o Àlaba a nodrir les residències independents d'Hangar o els despatxos d'arquitectura del districte. La transferència constant de coneixement entre les aules, la trinxera creativa i les grans institucions converteix al Poblenou en un campus urbà continu dedicat a assajar el disseny del futur.
El futur de la metròpoli no passa per acumular metres quadrats de formigó
Si cada vegada que s'obre una rasa en l'asfalt de Barcelona la terra retorna vestigis del passat, avui el barri de Poblenou demostra que la veritable riquesa dels seus estrats no està només en el que vam ser, sinó la llavor del que estem assajant ser.
L'eix que connecta Glòries amb el cor del barri evidencia que la ciutat ha trobat un equilibri fràgil, però fèrtil entre les seves diferents escales: la projecció del DHub i la seva connexió amb les aules on germina el talent jove; la recerca radical d'Hangar i els possibles futurs residents d'alguna escola pròxima; i el rigor sostenible de Batlleiroig que, potser i amb una miqueta de sort, podria recuperar un edifici fabril i que donés com a resultat un espai creatiu per a un nou concepte del Made in Barcelona.
El futur de la metròpoli no passa per acumular metres quadrats de formigó, sinó per reinterpretar amb intel·ligència i una certa tendresa el que ja tenim. De l'antic teler a l'economia circular, el Poblenou continua sent el lloc on Barcelona teixeix el seu propi relat.