Aquest 12 d’agost, l’alineació dels dos astres que ens regalen el dia i la nit ens va fer venir moltes ganes d’alçar la vista al cel per contemplar l’espectacle natural. Només la música pot amplificar l’emoció que provoca la imatge d’un eclipsi així, tan únic. Les vibracions, el so, la melodia d’una peça musical tenen la capacitat de transformar un estat d’ànim, de fer més gran una sensació, de fer aterrar l’alegria, d’infondre emotivitat. Com un massatge a les cèl·lules, l’impacte sonor de cada nota esdevé un revulsiu intern que activa nombroses connexions al cervell. De manera automàtica, sense moure’ns, la composició musical feta de freqüències greus i agudes estableix perspectives mentals de llunyania i proximitat que, amb els ulls tancats, ens duen a viatjar, a sentir, a evadir-nos. I amb les millors imatges de l’eclipsi, acompanyades de música, continuarem viatjant i emocionant-nos.
Els viatges que la música propicia són terapèutics. L’Emma Plana els coneix bé. Encara era al ventre de la seva mare quan ja els vivia, perquè durant l’embaràs, la mare estudiava música. Al bressol de l’Emma ja hi havia el coixí de la sensibilitat musical. L’aprenentatge musical en la infància i adolescència la va dur a conèixer un mètode que, a través del moviment i el ritme, fa arribar els coneixements musicals. El pare d’aquesta manera d’ensenyar música va ser el compositor i pedagog suís Émile Jaques-Dalcroze que, amb la seva metodologia, va assentar escola i, a l’institut de Ginebra que duu el seu nom, l’Emma hi va anar a estudiar. Va dedicar cinc anys a aprendre de la música allò que no percebem directament a través de notes musicals, sinó gràcies a l’efecte que aquestes notes que surten del pentagrama tenen en nosaltres. Amb aquest mètode, s’involucra el cos en l’aprenentatge musical, fent possible que els estudiants experimentin i expressin les seves sensacions rítmiques.
Així és com s’aconsegueix associar la música a uns colors determinats, a unes formes precises, a uns moviments que, lògics o no tant, el so musical inspira. L’any 1996, una representació en escena que mostrava el vincle de la música amb el moviment, va fer merèixer l’Emma el reconeixement a la Millor Creació de Llicència Rítmica Jaques-Dalcroze per l’Institut Jaques-Dalcroze de Ginebra.
En la llengua francesa que va fer de coixí i connexió social de l’Emma aquells anys a Ginebra, tocar un instrument, jouer le piano, fa diana en el que millor resumeix la vivència de la música per a ella. La música és el lligam, el joc de l’intèrpret i l’instrument, però també del joc que s’estableix entre la música i qui l’escolta. “La música em fa sentir la connexió amb mi mateixa, amb el meu jo inconscient i el conscient. Gaudeixo amb la música perquè em permet escoltar-me, escoltar el meu jo més profund, pensar, reflexionar, experimentar la presència i l’alliberament”. Sobretot —diu— “si soc jo qui fa la música, tocant el piano o cantant, component o improvisant, sento molt aquesta gran connexió. Experimento un estat de presència activa que em fa sentir viva, serena. I, cada cop que passa, torno a connectar, recordar, meditar, pensar”.
I, en mans d’una musicoterapeuta com l’Emma Plana, la música esdevé també una eina d’ajuda, una clau per obrir camins ocults o bloquejats en l’interior d’infants i adults. “Aquesta és una altra faceta de la música, quan la poso al servei dels altres i de les necessitats que requereixin diferents situacions”.
La musicoteràpia és, en l’univers d’eines de catarsi, aquella pluja fina que va caient discretament, però que té un efecte molt valuós a la terra on cau. L’Emma coordina el grup de treball que se n’ocupa al Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC). Tenen l’objectiu de fomentar la musicoteràpia, fer xarxa entre els professionals musicoterapeutes i els psicòlegs potenciant un treball conjunt. Investigar i compartir experiències que lliguen psicologia i musicoteràpia és l’altra fita per poder replicar el benefici de la música que estova la rigidesa, desfà el silenci, la incomprensió o la fugida de les emocions.
Havent après a desgranar amb tant de detall com es comporta la música sota la nostra pell i el benefici d’això en el dia a dia d’una persona, l’Emma va triar els estudis de Psicologia per poder aplicar-ho, i avui és psicòloga clínica. Combinar la psicologia, la musicoteràpia i l’educació musical, amb especial atenció a contextos educatius, la creativitat, la neurociència, les altes capacitats intel·lectuals i les metodologies musicals de la Rítmica Jaques-Dalcroze la fa agent actiu d’aquesta pluja fina d’un art, com és la música en aquest cas, que esdevé terapèutic. Una pluja fina que fa calar salut mental.
L’Emma és docent del Màster Neurociència de la Música de la Universitat de Lleida, creat i dirigit per Jordi À. Jauset. Ell és autor de Sonidos para tu bienestar i Neuromúsica. Cerebro, ciencia y arte, llibres de Plataforma Editorial que descobreixen el poder transformador de la música i la seva influència en la nostra salut i benestar.
Comprensió i acompanyament
“Amb la musicoteràpia, podem avaluar i detectar estats anímics que, de vegades, ni amb paraules ni amb actituds es poden captar, però que la música ens facilita descartar o destapar”, diu l’Emma. I explica que “la música, per a unes persones pot ser una font de consol, per a altres, d’expressió, de connexió, de festivitat, d’agrupament... el significat de la música es crea a mida de qui l’escolta. Tant si som músics o músiques professionals, com si simplement som aficionats o aficionades a escoltar-la, la música té un poder intrínsec que influeix en les nostres emocions, i en els nostres pensaments i comportaments”. La diferència, en el cas de la musicoteràpia —afegeix— rau en “la capacitat del o de la musicoterapeuta per gestionar l’emoció que es desprèn de la música per tal que aquesta sigui en benefici, repercuteixi positivament en la salut de la persona”.
Apostar per una branca de la teràpia tan rupturista i innovadora, en un context com el nostre, en el qual la música i l’art encara es viuen pràcticament només com a entreteniment i oci, contextualitza una manera diferent de veure el món. I l’Emma només tenia vint anys quan va decidir marxar a fora del nostre país a descobrir-ho. Això la fa rumiar si la seva gosadia connecta amb la que va dur la seva mare, també als 20 anys, ja sent infermera, a marxar a Madrid a fer l’especialitat de llevadora. I va ser una de les tres llevadores que, juntament amb un metge, varen introduir a Sabadell, com a servei municipal, l’atenció a la dona. Era l’any 1978, quan s’ocupaven de la preparació al part, el part, el postpart i la planificació familiar com una contribució que va més enllà de l’atenció sanitària, que són els drets de la dona.
Avui l’Emma i, com ella, els professionals que treballen amb l’eina de la musicoteràpia, també van més enllà de la vivència de l’escolta i la producció musical com a despertador emocional. Fan servir la música per a introduir-se en la recerca d’un mateix i de bloquejos que impedeixen una introspecció profunda. Interpretar tot allò que la música remou és la tasca de la musicoteràpia que caracteritza la consulta privada d’aquesta professional. L’holística que engloba la música, l’educació i el moviment, tot l’art clàssic, l’explica en el llibre Blocs, del qual l’Emma és autora i editora.
L’Emma ha treballat també com a orientadora educativa en instituts públics i actualment ho fa acompanyant homes i dones amb discapacitat intel·lectual que, en la fundació Aspanias, han trobat un suport a la seva autonomia. Amb llars-residència i serveis a les famílies, fa seixanta anys que aquesta entitat solidària fa costat a aquestes persones amb les quals interactua terapèuticament l’Emma. “M’agrada molt empoderar-los. Per a mi la inclusió és això, vol dir respectar les seves dinàmiques, amb humanitat. Sense ella, no podem fer psicologia”.
Els resultats de la rítmica del professor Dalcroze i de la intervenció psicològica des de la musicoteràpia no acumulen encara l’evidència científica que aixopluga altres teràpies com la cognitivoconductual, perquè el factor qualitatiu, al laboratori, és més difícil d’investigar. Més encara amb l’enfocament psicobiosocial que tria l’Emma, un prisma que considera la salut una interacció entre factors psicològics, biològics i socials. És una perspectiva imprescindible per a la musicoteràpia en el context de la neurodiversitat, perquè reconeix que les diferències cerebrals tenen un component biològic que, amb les experiències individuals i l’entorn social, tenen un profund impacte en el benestar. És la força de l’invisible poder capaç de fer canvis positius, com a tractament terapèutic i com a prevenció.