Emprendre en deep tech, també en femení: del repte de fundar al de liderar

Laboratoris del Parc Científic de Barcelona. © Àngel Bravo
Laboratoris del Parc Científic de Barcelona. © Àngel Bravo

El 42,8% de les empreses catalanes deep tech ja compten amb almenys una dona fundadora, però aquesta presència no sempre es tradueix en oportunitats reals per dirigir i fer créixer els projectes. Malgrat els avenços, els prejudicis, les barreres d’accés al finançament i les dificultats per mantenir el poder de decisió al llarg del temps fan que la cursa emprenedora continuï sent desigual.

19 de novembre de 2026 a les 05:30h

Convertir anys d’investigació científica en una empresa capaç de portar una tecnologia al mercat és una cursa de fons. En l’àmbit deep tech, els projectes neixen sovint de descobriments científics o d’avenços tecnològics complexos i necessiten anys de validacions, coneixement especialitzat i inversions milionàries abans d’arribar a comercialitzar-se. Però, què passa quan qui lidera una empresa d’aquestes característiques és una dona? A les exigències pròpies del sector s’hi afegeixen altres obstacles: les dificultats per accedir al finançament, la manca de referents en posicions de responsabilitat i, sovint, la necessitat de demostrar una vegada i una altra que poden tirar endavant un projecte empresarial.

"En els darrers anys hem avançat en la incorporació del talent femení a l’ecosistema emprenedor, però encara queda camí per recórrer perquè aquesta presència es tradueixi en igualtat d’oportunitats", apunta Itziar Blasco, directora executiva d’Empresa i Emprenedoria de Barcelona Activa. Aquesta evolució també es reflecteix en les xifres: si fa uns anys menys del 25% de les startups incubades per Barcelona Activa comptaven amb almenys una dona fundadora, avui ja són el 43%. La tendència es confirma en el conjunt del sector deep tech català: segons l’informe Anàlisi de l'ecosistema de startups deep tech a Catalunya d’ACCIÓ (publicat aquest mes de novembre de 2026), el 42,8% de les empreses d’aquest àmbit té almenys una dona entre les persones fundadores.

Tot plegat, en un ecosistema que no ha deixat de créixer i que ja suma 402 startups deep tech, és a dir, empreses que desenvolupen tecnologies basades en avenços científics o enginyeries complexes i que sovint necessiten anys d’investigació i desenvolupament abans d’arribar al mercat. Aquestes companyies treballen en àmbits com la biotecnologia, la intel·ligència artificial, la nanotecnologia o la robòtica, i han augmentat a Catalunya un 7,5% respecte de l’any anterior. 

Les xifres dibuixen, tanmateix, una realitat amb dues cares. D’una banda, les dones guanyen presència en la creació de nous projectes: el 42,8% de les startups deep tech catalanes ja compta amb almenys una dona entre les persones fundadores. Però, què passa quan aquests projectes comencen a créixer? Qui aconsegueix el capital necessari per fer-los avançar? Qui ocupa les posicions de direcció? I qui conserva el poder de decisió quan l’empresa es consolida?

Les dades apunten que la presència d’aquestes dones en l’equip fundador no es tradueix necessàriament en les mateixes oportunitats per fer créixer els projectes. A escala europea, les empreses deep tech amb almenys una dona fundadora van captar només el 14% del capital de risc el 2025, segons l’European Deep Tech Report 2026. La dada posa el focus en una de les grans barreres del sector: no n’hi ha prou amb tenir una idea innovadora i fundar una empresa; també cal aconseguir els recursos per fer-la créixer i tenir capacitat per decidir-ne el rumb.

Emprenedores treballant a Barcelona Activa. 

A més, les desigualtats de gènere encara s’accentuen en alguns dels sectors on operen aquestes empreses, especialment en àmbits tradicionalment masculinitzats. Les dones tenen més representació en les startups especialitzades en biotecnologia, on el 47% dels equips fundadors compta amb almenys una dona, i en intel·ligència artificial, amb un 27%. En canvi, en àmbits com les tecnologies de l’espai, aquesta proporció cau fins al 4%. Les diferències evidencien que, malgrat els avenços, encara hi ha sectors de la deep tech on l’emprenedoria continua sent marcadament masculina i on cal treballar per facilitar l’accés de més dones als equips fundadors.

Malgrat que aquestes xifres evidencien que encara queda molt camí per recórrer, el Dia Internacional de la Dona Emprenedora, impulsat per l’emprenedora Wendy Diamond i celebrat per primera vegada el 19 de novembre de 2014, és també una ocasió per posar en valor els avenços i celebrar els projectes que ja estan obrint camí. Blasco assenyala, en aquest sentit, dues empreses que demostren fins on poden arribar les iniciatives liderades per dones. Una és Qilimanjaro Quantum Tech, al capdavant de la qual hi ha Marta P. Estarellas, que treballa en el desenvolupament d’ordinadors quàntics i que a l’octubre va aconseguir captar 19,6 milions d’euros en el primer tram de la seva ronda de finançament. L’altra és Theker Robotics, cofundada per Carla Gómez Cano i Jiaqiang Ye Zhu, que aquest any ha fet història en tancar una ronda de 85 milions de dòlars —uns 73 milions d’euros—, la més gran aconseguida per una empresa europea del sector de la robòtica.

Més dones a la ciència, més referents a l’emprenedoria

Fer visibles aquests èxits és important no només per reconèixer la trajectòria de les empreses que els protagonitzen, sinó també perquè contribueixen a ampliar l’imaginari de qui pot emprendre i liderar projectes tecnològics. Comptar amb dones que ja han obert camí en aquests àmbits és fonamental perquè les noves generacions hi trobin referents, trenquin estereotips i s’animin a desenvolupar vocacions científiques i emprenedores.

"Les empreses deep tech amb almenys una dona fundadora van captar només el 14% del capital de risc el 2025"

Però perquè aquestes vocacions es converteixin en oportunitats reals, cal començar molt abans de crear una empresa: en l’accés a la formació científica i tecnològica. Actualment, les dones representen el 32% de l’alumnat dels graus STEM —relacionats amb la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques—, el 36% dels màsters i el 40% dels doctorats. Tot i que aquestes xifres apunten a una presència creixent de dones en els estudis científics, el repte és aconseguir que aquest talent també arribi al món empresarial i que les dones puguin mantenir-hi el seu espai a mesura que els projectes creixen.

Perquè fundar una empresa no sempre vol dir conservar-ne el lideratge. “La presència de dones en els equips fundadors és important, però també ho és veure si aquesta presència es manté amb el pas del temps i si continuen sent elles les que dirigeixen les empreses”, alerta Ariadna Boloix, cofundadora i directora executiva de Flavii Therapeutics, spin-off de la Universitat de Barcelona que treballa en el desenvolupament de tractaments epigenètics per a malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer o la malaltia de Huntington. Amb Boloix al capdavant i després de tancar una rona de finançament de 843.000 euros, l’empresa avança en el desenvolupament del seu principal candidat terapèutic, FLAV-27. Si es compleixen els terminis previstos, l’empresa preveu iniciar els estudis clínics el 2028, mentre que l’arribada al mercat encara queda lluny: les estimacions apunten cap al 2036 com a mínim. 

L'equip de Flavii Therapeutics, que treballa en el desenvolupament de tractaments epigenètics per a malalties neurodegeneratives. © Cedida

Blasco alerta que la mateixa evolució de les empreses deep tech pot fer que, amb el pas del temps, també canviïn les persones que n'estan al capdavant. Sovint, aquests projectes neixen en entorns de recerca i, a mesura que s'acosten al mercat, necessiten incorporar perfils especialitzats en gestió i negoci i poden alterar la distribució de les responsabilitats. En aquest procés, el repte és que les dones que han contribuït a posar en marxa aquests projectes continuïn tenint un paper rellevant en el seu desenvolupament i en les decisions que en marcaran el futur.

El finançament, una altra cursa de fons

Perquè les dones no només puguin fundar empreses i mantenir-se al capdavant, sinó també fer-les créixer, l’accés al finançament continua sent una qüestió clau. En el sector deep tech, els llargs terminis de desenvolupament, les elevades necessitats d’inversió i els riscos associats a tecnologies encara en fase de validació dificulten l’accés al capital. Una situació que també es fa evident a l’ecosistema barceloní, on les emprenedores assenyalen que encara falten fons disposats a assumir els riscos d’aquests projectes i a acompanyar-los fins que arribin al mercat.

Elisenda Bonet, cofundadora de FetaLife Therapeutics, coneix bé aquestes dificultats. La companyia, sorgida de la recerca vinculada a l’Hospital Sant Joan de Déu, l’Hospital Clínic i la Universitat de Barcelona, desenvolupa una incubadora líquida que busca recrear les condicions de l’úter matern per donar suport als nadons prematurs extrems. La tecnologia ja s’ha validat en models animals, però encara ha de superar diverses fases de desenvolupament abans de provar-se en humans. Per arribar a aquests primers estudis, previstos per a finals del 2028 o principis del 2029, el projecte calcula que necessita uns 8 milions d’euros, entre finançament públic i inversió privada.

L'equip de FetaLife Therapeutics desenvolupa una incubadora líquida que busca recrear les condicions de l’úter matern. © Cedida

Bonet lamenta que captar inversió és especialment difícil quan es tracta de tecnologies adreçades a mercats petits, com la medicina neonatal. A diferència d’altres productes amb un públic potencial molt ampli, aquests projectes poden despertar menys interès entre els inversors. A més, sovint els fons prefereixen esperar que la tecnologia hagi demostrat la seva eficàcia abans d’implicar-s’hi. “És com una mena de de cercle viciós: necessitem inversió per poder validar la tecnologia, però els inversors prefereixen esperar a tenir aquesta validació abans d’apostar pel projecte. Si ningú no ens ajuda a fer aquest primer pas, correm el risc de no poder arribar mai a demostrar-ne el potencial”, lamenta. 

Boloix, de Flavii Therapeutics, explica que ella i la seva sòcia Aina Bellver —juntament amb Christian Griñán, també cofundador— han percebut desconfiança en algunes converses amb inversors pel fet de ser dues dones joves. En algun cas, les preguntes han anat més enllà de la seva experiència professional i han abordat qüestions com la maternitat i com podria afectar eventualment la seva dedicació a l’empresa. Bonet, per la seva banda, explica que ha hagut de demostrar més la solidesa del projecte perquè prové del món de la recerca i no té una trajectòria empresarial, un factor que, en el seu cas, ha pesat més que el fet de ser dona. Aquestes experiències, però, no han impedit que Flavii i FetaLife aconsegueixin finançament, tot i que posen de manifest que encara hi ha prejudicis i barreres en algunes converses amb inversors.

Fetalife Therapeutics ha aconseguit que el fetus prematur d’una ovella sobrevisqui 21 dies en bon estat. © Fundació La Caixa

Xarxes i suport per canviar les regles

Davant les dificultats d’accés al finançament i als espais de decisió, les xarxes d’inversió i els programes d’acompanyament poden obrir noves oportunitats per a les emprenedores. És el cas d’iniciatives com WA4STEAM, una xarxa de dones inversores creada el 2015 per impulsar empreses liderades per dones en àmbits científics i tecnològics, o del pol LIDERA de Barcelona Activa, inaugurat aquest any, que promou el creixement professional i les connexions entre dones directives i emprenedores, i ofereix també programes de formació, assessorament i acompanyament.

Blasco considera que aquests programes continuen sent necessaris mentre hi hagi desigualtats, però defensa que l’horitzó hauria de ser que deixessin de tenir sentit. “L’ideal seria que no calguessin iniciatives específiques per visibilitzar el talent femení i que poguéssim parlar d’emprenedoria sense fer distincions. Això voldria dir que les oportunitats ja són les mateixes per a tothom”, conclou.

Dones a l'espai Lidera de Barcelona Activa. © Cedida