En l’exhaustiu relat de l’evolució del fetus humà durant l’embaràs, setmana a setmana, del llibre 9 mesos des de dins (ed. Columna), l’especialista en medicina maternofetal, diagnòstic, teràpies i cirurgia fetal, el Dr. Eduard Gratacós, explica que el viatge d’una gestació, des de la fecundació fins al part, està dissenyat perquè el nadó surti de la seva mare quan estigui preparat. I, “si ve la durada mitjana d’un embaràs són 40 setmanes, es considera que la gestació arriba a terme en haver-se complert les 37 setmanes justes, uns vuit mesos i mig. Si el part es produeix abans, es considera que el nadó és prematur”.
En societats desenvolupades, entre un 7 i un 12% dels infants neixen prematurament. Això equival a 14 milions de naixements de prematurs cada any a tot el món. “És una xifra que no s’ha aconseguit reduir, i més aviat tendeix a pujar”, puntualitza el Dr. Gratacós. L’edat cada cop més avançada de les mares, l’estil de vida -amb factors negatius per a la salut com l’augment de l’estrès i una nutrició proinflamatòria- i, de manera secundària, més gestacions múltiples derivades dels tractaments de fertilitat són algunes de les causes actuals de la prematuritat.
Les conseqüències de néixer abans d’hora, especialment quan el fetus només té sis mesos o inclús menys (considerats prematurs extrems), és una supervivència d’entre el 25 i el 75%. Però, una proporció rellevant dels nadons prematurs extrems que sobreviuen presentarà seqüeles importants tota la vida, “fonamentalment, problemes respiratoris, neurològics, i també digestius, renals i cardiovasculars, encara que les que més preocupen són les seqüeles neurològiques i pulmonars”, precisa Eduard Gratacós.
Cada any neixen a Espanya 28.000 bebès prematurs, 800 dels quals són prematurs extrems, que tenen un risc molt alt de patir aquestes seqüeles o de no sobreviure. A tota Europa en són 25.000 els naixements al cap de sis mesos o menys de gestació.
Ara, un equip de científics de BCNatal, centre clínic i de recerca en medicina fetal i neonatal adscrit a l’Hospital Sant Joan de Déu, a l’Hospital Clínic Barcelona i a la Universitat de Barcelona, ha aconseguit que el fetus prematur d’una ovella sobrevisqui 21 dies en bon estat, gràcies al primer projecte experimental de placenta artificial fet a Europa: un prototipus funcional de placenta artificial o incubadora líquida. I, una vegada fora d’aquest innovador dispositiu, la supervivència de la cria d’oví ha aconseguit superar els 13 mesos de vida amb bons resultats de neurodesenvolupament.
En el projecte, batejat com a fetaLife, 35 investigadors, liderats pel Dr. Eduard Gratacós, han emulat amb aquesta incubadora la connexió vital del fetus que surt de l’úter matern de manera prematura amb tot allò que necessita per a continuar el seu correcte desenvolupament, encara que oxigen, nutrients i tot el que precisa per a fer-ho, ja no li pugui arribar directament de la mare.
Han estat més cinc anys “d’assaig i error, intentant reproduir aquestes condicions idònies, amb millores tecnològiques i mèdiques per fer més viable consolidar la progressió de la supervivència”, comenta Gratacós. Explica que “en cada experiment que anàvem fent, identificàvem noves necessitats per saber com manegar millor el pacient i mantenir-lo més estable, aconseguint mantenir els nivells ideals de potassi, sodi... Sobre un disseny previ amb el qual imagines el que faràs, provant una nova solució a cada petit repte, hem anat assolint el refinament progressiu”.
Humans, en dos o tres anys
El repte per als científics era màxim, mitjançant l’ús d’un model oví, s’ha fet un pas rellevant per apropar el sistema a la clínica: comprovar que la transició neonatal és possible. La transició neonatal és un procés similar al «naixement» del fetus, en què passa de la incubadora líquida a la vida extrauterina i comença a utilitzar els seus pulmons com qualsevol nadó. El projecte ha fet assajos que han permès obtenir nounats viables després de mantenir-los a la incubadora líquida. En un cas concret, el de l’ovella Gaia, que ara té més d’un any de vida, se n’ha estudiat el neurodesenvolupament a llarg termini i s’han obtingut resultats normals.
Les esperançadores conclusions aconseguides en aquest primer projecte experimental de placenta artificial d’Europa van ser presentades públicament pel director general de l’Hospital Clínic Barcelona, Josep Maria Campistol; el director gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, Miquel Pons; el subdirector general d’Investigació i Beques de la Fundació ”la Caixa”, Àngel Font; el director de BCNatal i líder del projecte fetaLife, i catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, Eduard Gratacós, i la coordinadora mèdica i científica del projecte fetaLife de BCNatal, Elisenda Eixarch.
La fita, de gran complexitat, ha estat impulsada per la Fundació ”la Caixa” amb l’aportació de 7,65 milions d’euros. I els resultats aconseguits en ella són els fonaments de l’objectiu principal d’aquesta proesa, que és reeixir-ho també amb prematurs humans. “Pensem que en uns dos o tres anys podríem començar-ho a fer”, declara Eduard Gratacós. “Ara cal aconseguir els permisos de les agències reguladores que necessites que permetin garantir el procediment idoni en humans, i tot el material imprescindible”, afegeix el director de BCNatal.
Per aquesta missió s’ha constituït fetaLife Technologies, una empresa derivada (spin-off) de l’Hospital Clínic, l’Hospital Sant Joan de Déu i la Universitat de Barcelona que vol apropar la tecnologia a la pràctica clínica. L’any vinent, l’equip del projecte centrarà els seus esforços a introduir una millora tecnològica, en col·laboració amb la indústria, per adaptar el sistema a l’ús en humans, i també a iniciar els preparatius ètics i legals perquè es pugui aprovar un primer estudi en humans, previst per a 2028-2029, amb la inversió necessària. Per a aquesta nova etapa es preveu l’entrada d’altres finançadors i la Fundació ”la Caixa” ja ha anunciat que continuarà donant suport al projecte, que ha comptat també amb donacions d’altres entitats.
Els pilars d’una vida saludable
Tal com expliquen els investigadors del fetaLife, la placenta està dissenyada per a satisfer totes les necessitats del fetus fins que aquest surti. Tot i que més del 90 % dels embarassos arriben a terme amb normalitat, la vida fetal continua sent una de les fases més importants en el desenvolupament de l’ésser humà. I un dels problemes principals no resolts encara és, precisament, la prematuritat extrema, perquè, abans dels sis mesos d’embaràs, els pulmons, els intestins i el cervell del fetus estan poc desenvolupats. No estan preparats per funcionar correctament. Un nounat prematur extrem és, en realitat, un fetus que ha de sobreviure en un entorn molt antinatural. Amb menys de 1.000 grams de pes, aquests nadons necessiten suport respiratori i alimentació per via intravenosa per mantenir-se amb vida, però això pot provocar complicacions i pot tenir un impacte en la seva vida futura. Per això, la incubadora líquida pot ser una solució que millori la qualitat de vida d’aquests nounats.
El prototipus desenvolupat per BCNatal, del qual ja s’han fet diverses versions, inclou un entorn líquid i permet al prematur continuar desenvolupant-se connectat a un sistema de circulació extracorpòria a través del seu cordó umbilical.
Les millores tecnològiques i el gran avenç en els protocols de suport mèdic —que inclouen l’administració de nutrició, hormones i altres medicaments, i que preveuen els possibles escenaris clínics i les actuacions mèdiques necessàries per revertir-los— han permès millorar la supervivència en el sistema i aconseguir una transició neonatal amb èxit. Aquesta transició simula els passos previstos per a la seva aplicació futura en humans: el trasllat de la incubadora líquida a una incubadora convencional.
Continua sent clau el sistema de monitoratge propi, que permet una vigilància permanent de manera remota per part de l’equip mèdic per poder tenir un control intensiu de l’estat i el desenvolupament del fetus. Un altre dels grans avenços aconseguits fins ara ha estat la millora del sistema extracorpori de circulació, compost per una membrana oxigenadora i un sistema de peces (tubuladures i cànules) que han estat específicament dissenyades per facilitar la circulació sanguínia i la seva oxigenació simulant el que es produeix de manera natural en la vida intrauterina a través de la placenta materna i del cordó umbilical.
Supervisió ètica i internacional
Des del principi, l’any 2021, el projecte disposa d’un comitè propi d’aspectes ètics, socials i de seguretat, en el qual hi ha representades les famílies de nounats. La part dels aspectes ètics que implica la transferència del sistema per al seu ús en humans està liderada per l’Institut Borja de Bioètica, amb el qual l’equip investigador del projecte treballa conjuntament.
A més a més, el projecte ha estat analitzat i avaluat favorablement dues vegades per un panel d’experts de reconegut prestigi internacional en medicina fetal i neonatal procedents de cinc països.
Es tracta d’un exemple de l’efecte multiplicador de la col·laboració entre les institucions públiques i la filantropia en investigació i innovació biomèdica.
