El pròxim 10 de juny, Rosana torna a pujar a un escenari a Barcelona després de vuit anys. I ho fa per la porta gran: inaugurant el Blaumarí Music Fest, arrencant la seva nova gira Vamos a Star Tour i celebrant que, el mateix dia del concert, el seu primer disc Lunas Rotas celebra 30 anys des del seu llançament.
Amb aquest etern somriure que tant la caracteritza i una calidesa tan humana que traspassa qualsevol telèfon, la cantautora canària s'asseu a xerrar amb nosaltres. Ve amb els braços oberts per parlar-nos de música, d'abraçar de nou els escenaris i, sobretot, d'OMOW (Otro Mundo, Our World), el projecte social i artístic en el qual ha bolcat els últims set anys de la seva vida.
— Rosana, benvinguda a Barcelona de nou. Aquest mes de juny arrenca amb emocions molt fortes per partida triple: inaugures el Blaumarí Music Fest, és el primer concert de la teva nova gira i fa vuit anys que no pujaves a un escenari a la nostra ciutat. Com imagines aquest moment en què s'encenguin els focus, tornis a connectar amb la gent i comenci a sonar la música?
M'ho imagino com un moment màgic, de veritat, una cosa molt però que molt especial. El retrobament amb el públic de Barcelona sempre és emocionant, però després de vuit anys... imagina't les ganes que tinc de mirar als ulls a la gent i tornar a unir-nos a través de les cançons. Serà pura màgia.
— Si mirem el calendari, el dia escollit per al teu retorn no podria ser més simbòlic. I és que el mateix 10 de juny es compleixen exactament 30 anys del llançament de Lunas Rotas, el disc que et va canviar la vida. Com es gestiona emocionalment pujar a l'escenari aquesta nit sabent que estàs celebrant un aniversari tan especial?
Serà una nit completament plena d'emocions, d'aquestes que se't queden gravades a l'ànima per sempre i de les que no s'esborren ni amb els anys. Que el meu retorn als escenaris a Barcelona coincideixi exactament, dia per dia, amb el 30 aniversari de Lunas Rotas... mira, això no és una casualitat, això és una picada d'ullet del destí, de l'univers o de la vida, que és molt sàvia.
Miro enrere i em segueixo emocionant com una nena amb aquest disc que tant em va sorprendre, que em va canviar la vida de dalt a baix, que em va donar l'oportunitat d'arribar a tants cors i que, al final, m'ha portat de la mà de forma tan bonica fins al dia d'avui. No és només celebrar tres dècades de música, és celebrar tres dècades d'amor, de cançons i de complicitat. Serà inoblidable!
— El disc d'aquell Talismán va marcar tota una generació que es va aprendre les teves cançons de memòria. Com els ha sentat el pas del temps a aquests temes? Quan els assages ara per als teus concerts, els sents diferents de com van néixer fa tres dècades?
La veritat és que no, no els sento diferents en absolut. Els sento exactament igual, perquè la música té aquesta cosa màgica: si algú a casa seva torna a escoltar una cançó, és com si reneixés de nou en aquell instant, amb la mateixa força que el primer dia. A mi em passa una cosa bellíssima als assajos i als directes, i és que em trobo amb nens de 4 o 5 anys cantant “A fuego lento” a ple pulmó... i al·lucino! Veure que aquestes cançons traspassen generacions i segueixen vives és increïble...
— Amb el teu primer disc vas vendre milions de còpies, vas guanyar l'Ondas i, de sobte, dues de les teves cançons van acabar en pel·lícules de Quentin Tarantino. Mirant enrere, com va assimilar aquella noia de Lanzarote un èxit tan massiu i sobtat?
(Riu) Doncs ho vaig assumir amb molta naturalitat, la veritat! La veritat és que jo mai vaig pensar a dedicar-me al món de la interpretació, és a dir, a pujar jo a l'escenari. Jo sentia que el meu paper en la música estava darrere, entre bastidors, treballant com a compositora o com a músic per a altres, però no com a intèrpret. Quan vaig treure el primer disc i va arribar tot aquell èxit tan descomunal, com jo no tenia ni idea de com funcionava, ho vaig veure com una cosa natural. De fet, me'n recordo perfectament de la primera entrevista que em van fer a la meva vida; em van preguntar justament això, que si veia normal tot el que estava aconseguint tan ràpid. I jo, tan tranquil·la i tan innocent, li vaig dir al periodista: "Sí, és clar". Després amb el meu equip ens reíem moltíssim recordant-ho! Però és que per a mi era natural perquè era la meva primera vegada, no tenia amb què comparar-ho.
"Jo sentia que el meu paper estava entre bastidors, com a compositora."
— La gira que arrenca a Barcelona es diu Vamos a Star Tour i és la presentació d'OMOW (Otro Mundo, Our World). La gent es preguntava on eres, i resulta que estaves construint un univers sencer. Ens pots explicar en què consisteix?
És clar! La gent em deia pel carrer: "Rosana, però t'has retirat de la música?", i jo pensava: però si és tot el contrari! Estava ficada a les entranyes d'això. Per a mi, OMOW és el sentit dels meus 30 anys de carrera; tot el que he cantat i viscut m'ha portat fins aquí. Porto set anys donant forma a aquest univers perquè sentia que la música havia de fer un pas més, que no podia quedar-se només en un escenari. Hem de ficar-nos en la vida de la gent! I per obrir les portes d'aquest "Altre Món", hem creat tres claus precioses que ho activen tot.
La primera clau l'hem anomenada Más que Barrios i neix de la terra, de les meves arrels, inspirant-nos en una cosa bellíssima que ja vam sembrar als barris de la meva Lanzarote. La idea no és anar a un lloc, cantar i marxar. És un procés, és quedar-nos allà, en la quotidianitat, usant la música, la pintura i l'art com a eines per unir-nos, per incloure tothom i jugar junts. És la part d'OMOW que està més enganxada a la vida real, a l'escolta de veritat, a mirar-nos a la cara en el dia a dia i dir-nos: "aquí estem, formem part del mateix".
Després ve la segona clau, que és la Gira de experiencias. Volem fer una cosa súper íntima, molt de pell, molt autèntica. La idea és ajuntar-nos amb seguidors, amb joves que estan estudiant música, amb creadors o amb qualsevol que tingui ganes de compartir. Veurem junts la docuserie però d'una manera molt especial... Jo seré l'amfitriona, la que obri la porta de casa, i ens asseurem a conversar, a escoltar-nos, a inspirar-nos els uns als altres. Un espai lliure per viure l'art des de dins. I la tercera clau, que és la Gira de misiones, és la més misteriosa perquè la anirem descobrint junts, a poc a poc. Amb ella volem trencar del tot la barrera de l'espectacle. No vull que vinguis a veure un format tancat. Vull obrir convocatòries, llançar accions que uneixin l'art amb un propòsit social claríssim, on la gent s'impliqui i participi.
Al final, la meva vida, aquestes tres claus són per al mateix: per demostrar que OMOW no és una cosa que es mira des de fora com un aparador, sinó un univers que s'ha de viure, sentir i respirar des de dins. Això és el que arrencarem a Barcelona!
— Dins d’aquest ecosistema hi ha la docusèrie Mejor vivir sin miedo, on et despulles per complet en tres capítols per a explicar la teva filosofia de vida. Dona vertigen posar-se davant la càmera a reviure la teva història en públic o, tal com es titula el documental, has aconseguit viure-ho “sense por”?
No, no em dona vertigen per a res, perquè per a mi és una trobada de tu a tu, directa i sense intermediaris. A mi no em fa por ni em preocupa en absolut que la gent em conegui tal com soc; és més, al contrari! Vull que sàpiguen com soc, vull comunicar des de la veritat. Crec fermament que el meu paper en aquest món va molt més enllà de ser solament una cantant o una artista.
— Has cantat amb llegendes de la música, has fet un himne per al Mundial de Futbol, has viatjat per tot el planeta... però quan un t’escolta parlar, sembla que continues sent la mateixa nena a qui el seu pare li va regalar una guitarra als cinc anys. Com s’aconsegueix mantenir els peus a terra i no oblidar-te d’on vens?
Doncs recordant, precisament, d’on vens. Recordant qui són els teus pares, els teus germans, els teus amics de tota la vida, els teus amors... Això és el que et sosté. A vegades se sent allò que has de fer un esforç per "treure la teva nena interior". Doncs a mi em passa tot el contrari! A mi em diuen que el que he de fer és treure la meva "adulta exterior" (rialles), perquè aquesta nena de Lanzarote sempre conviu amb mi, mai se n’ha anat.
— Per a molts dels teus fans, escoltar-te el 10 de juny en directe serà com retrobar-se amb una vella amiga. Per a qui encara s’ho estigui pensant, quin ingredient especial tindrà el concert a Blaumarí?
Tindrà tres ingredients molt especials, inoblidables i molt senzills: jo, tu... i nosaltres.
Trenta anys després d’aquell Lunas Rotas que ho va canviar tot, l’essència de la noia de Lanzarote continua sent la mateixa. L’entrevista acaba, però la sensació de calidesa es queda flotant en l’ambient. El pròxim 10 de juny, Barcelona serà testimoni del retrobament amb una vella amiga que torna a casa amb els braços oberts i un univers sencer, el d’OMOW, per compartir. Perquè així és Rosana: un remolí d’optimisme que no entén de distàncies ni de barreres.
