S'atribueix a Oscar Wilde la frase que la moda és el millor mirall de la realitat. Un pensament que convida a dirigir una mirada gens superficial a un fenomen tan complex com el de la moda en el qual convergeix estètica, imaginari, creativitat i negoci.
A Barcelona, l'encarregada de visibilitzar la indústria creativa i econòmica de la moda és la passarel·la 080. Aquest passat dilluns es va inaugurar la 38a edició amb l'energia i ganes que la caracteritzen. A la roda de premsa que va tenir lloc el passat 30 de setembre es presentaven les novetats i full de ruta del projecte s'asseien per primera vegada junts Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya unint forces i talent per dur a terme la missió de donar oxigen a la indústria de la moda a Catalunya, mostrant davant públic especialitzat i premsa la selecció de creadors per part de 080, i des de l'Ajuntament a través del projecte PLEC, una iniciativa que posa l'accent en la dimensió cultural de la moda a través dels projectes nascuts aquí, a Barcelona.
Un gir intel·ligent per integrar tot el que la moda suposa com a fenomen cultural que inclou projectes editorials, fotògrafs, estilistes, periodistes, directors d'art i un llarg etc... de professions liberals i creatives. Una presa de terra d'una realitat que es teixeix a Barcelona des de fa dècades, en gran part sorgida de l'emprenedoria independent i que de manera gairebé miraculosa ha sobreviscut (a vegades no) a les diferents crisis que ha patit la indústria, no només a Barcelona i a Catalunya, sinó també a escala europea i global.
Qüestió d'espai
Si la realitat és colpejada per diferents tsunamis econòmics, el segle XXI ha estat travessat per diversos episodis crítics, la moda no n'escapa. De la mateixa manera tampoc ho fa als reptes que sorgeixen en un món en fase de transformació (o mutació) que intenta trobar l'equilibri entre el passat i el futur; l'ofici i la tradició amb una revolució tecnològica de dimensions èpiques com a teló de fons; entre el fast fashion inundant carrers i armaris i la moda sostenible, l'ambició del global i la reivindicació del local, en un món en el qual la tendència en les últimes dècades ha estat la progressiva concentració en grans grups; la indústria automobilística, la farmacèutica, la tecnològica i la del luxe en són exemples. En aquest panorama la pregunta de quines oportunitats té el petit, o no tan gran, en un món de gegants que no només controlen el mercat, sinó també la narrativa, espais com el 080 i iniciatives com PLEC cobren sentit, al cap i a la fi, perquè alguna cosa existeixi i creixi, ja sigui una planta, una idea o un projecte, necessita espai.
La llei del desig
Cridar l'atenció en un context en el qual els altaveus de les grans marques internacionals que controlen la narrativa a través de la publicitat en mitjans, xarxes i els seus ambaixadors, els influencers (aquests últims també en procés de transformació), és un altre dels reptes als quals s'enfronta la moda. Com generar desig des del petit: aquí la qüestió de l'espai torna a ser rellevant, i no sols pensant en els grups de luxe, sinó també en el fenomen, històricament més recent, d'una moda accessible en la qual s'han educat diverses generacions. En aquest context, és important reflexionar sobre la diferència entre preu i valor, un debat en el qual val la pena aturar-se per dotar el consumidor d'eines que li permetin comprendre i transmetre què hi ha darrere d'una peça o un accessori en termes de creativitat, tècnica, perícia i, en definitiva, ofici, i com tot això repercuteix en el preu. Un repte en un país en el qual s'ha conquerit el mercat internacional amb marques de referència que han basat el seu model de negoci a fer arribar a les masses, a preus assequibles, el somni de la moda.
Deixar espai perquè es mostri, comuniqui i conegui allò particular és potser avui dia més necessari que mai. En cada proposta "independent" o d'autor es trasllada un missatge en què l'ofici, la tradició, la imaginació i la creativitat entren en la conversa de manera més limitada i privada, però no per això menys necessària. Des de les firmes que treballen amb la segona vida de les coses fins que se centren en una col·lecció per any o les que pensen en la diversitat anatòmica i, per tant, en la bellesa. En definitiva, aquelles que parlen amb veu modulada i proposen un ritme menys vertiginós en l'experiència de compra i en la relació amb la peça, per iniciar un recorregut menys efímer. Un vincle emocional i, per descomptat, estètic. Un assaig d'un nou dialecte en què la moda es parli també en termes de cultura i sigui capaç de desaccelerar el temps i baixar el nivell de voracitat del consum, per escoltar històries interessants que parlen d'identitat, experiència i desig.