Un bomber amb llibreta i boli va cridant de forma ordenada persones que esperen fent cua a l’altre costat de la cinta policial. Són veïns i treballadors dels habitatges i locals precintats arran de l’esvoranc que dimarts va posar en alerta el barri del Putxet. Poden accedir acompanyats a buscar el que necessitin mentre estiguin fora de casa fins, com a mínim, dissabte, cinc dies després que el responsable de la pizzeria Verona es trobés amb un clot de vuit metres de diàmetre i quatre metres de profunditat.
El bomber que fa passar els veïns per torns és només una dels centenars de persones que s’han mobilitzar per donar resposta a la situació, derivada de les obres de la L9 del metro, que avancen uns 40 metres per sota del carrer. La coordinació del dispositiu no és senzilla, però neix d’un engranatge perfectament estructurat per donar resposta a situacions sobrevingudes a la ciutat.
Un cop rebut l’avís al 112, aquest engranatge municipal es posa en marxa. I ho fa d’una manera peculiar: “Tenim un sistema de comunicació de les emergències de la ciutat mitjançant sms restringit als serveis de l’emergència i a les persones pertinents. Jo rebo tots els de la ciutat”. Ho explica la gerent municipal, Laia Claverol; un minut després de rebre el missatge a través d’aquest sistema d’alerta intern de l’Ajuntament, l’alcalde va convocar una reunió d’urgència a Sant Jaume. I en poca estona es reunia el Centre de Coordinació Operativa d’Emergències de Barcelona (Cecor), encarregat de coordinar tots els serveis necessaris en cas de crisi. En paral·lel, la Generalitat, encarregada de les obres de la L9, també alertava el responsable d’obres de l’Ajuntament.
De la reunió del Cecor a Sant Jaume, al Putxet: poca estona després de l’avís, el dispositiu es va desplegar al barri amb tota la cavalleria. Per la plaça de Frederic Soler van anar desfilant autoritats, inclosos l’alcalde Jaume Collboni, la consellera Sílvia Paneque i, també, Claverol: “Tots hi hem enviat les màximes autoritats”. Allà, però, “qui governa la gestió de l’emergència són els bombers”, que van prendre el control de l’incident coordinats amb Guàrdia Urbana, el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (Cuesb) i també el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), activat per si era necessari (i no ho va ser).
Mentrestant, tècnics de la Generalitat, des de geògrafs a enginyers, es van centrar a analitzar la situació i les causes, i els serveis socials municipals es van centrar a atendre les famílies que anava desallotjant la Guàrdia Urbana, que freguen el centenar. Poc després, es va començar a injectar formigó a la gran cavitat oberta al pati interior; a les 22.30 de dimarts es va donar el procés per acabat. Però farcir el terreny no és suficient: cal garantir que està estabilitzat. Per fer-ho, es faran auscultacions i comprovacions cada hora mitjançant sensors. Amb el contrast tèrmic i la calor d’aquests dies, però, caldrà que es facin comparacions entre mesuraments fets a la mateixa hora, de matinada, per assegurar que res es mou de lloc.
Com a mínim caldrà esperar a tenir tres mesuraments en les mateixes hores perquè els veïns puguin tornar a casa. Així doncs, almenys hauran d’esperar fins dissabte. Mentrestant, disposen d’un punt d’atenció al Centre Cívic Vil·la Florida, on són atesos per qüestions que poden anar des de la preocupació per les esquerdes de casa seva fins a la necessitat que l’Ajuntament els proporcioni allotjament, passant per dubtes sobre l’assegurança —les despeses derivades seran assumides per l’assegurança de les obres de la L9, tot i que en processos que no són curts. A partir d’aquest dijous, a més, l’Ajuntament oferirà acompanyament específic per a la desena de locals comercials afectats, amb un especialista per resoldre els dubtes vinculats a l’incident, ha detallat Claverol.
Sensors, a milers
La resposta, però, es va començar a preparar molt abans que passés res. Al llarg de tot el recorregut del que serà la L9 la Generalitat hi té instal·lats milers de sensors. Estan a la vista de tots, però si no se sap què són, és difícil identificar-los com a tal. Emergeixen de terra en forma de pal metàl·lic, habitualment acompanyats d’una numeració. Només al voltant de les finques afectades n’hi ha desenes i, cada pocs metres, tapes que s’utilitzen per a l’auscultació de les obres del metro.
Els sensors formen part d'un sistema de vigilància permanent que acompanya les obres molt abans que aparegui qualsevol incidència. Mesuren moviments del terreny gairebé imperceptibles i permeten als tècnics comprovar si el subsol continua estable. Ara determinaran si el terreny està en condicions perquè els veïns puguin tornar a casa, després d’un incident que va activar una cadena que ha mobilitzat bombers, Guàrdia Urbana, tècnics, serveis socials, responsables municipals i de la Generalitat. Un engranatge poc visible en la quotidianitat de la ciutat, però que està preparat per a imprevistos que, aquesta vegada, han pres forma d’esvoranc.
