A Catalunya, un 70% de les estudiants de Belles Arts són dones. En canvi, només un 35% de les exposicions són ocupades per artistes femenines. Una bretxa de gènere, però, que no és exclusiva de Barcelona ni Catalunya. I que, de fet, és llegat d’una tendència històrica que ha relegat les dones en el món de l’art al seu paper de muses i inspiració per a artistes, però que, en canvi, no ha promocionat ni ha donat espai al seu paper cabdal com a creadores. Així, són poques les artistes femenines que han passat a la història i han aconseguit fer-se un lloc a les parets de museus i galeries d’art d’arreu del món.
Per a combatre i revertir aquesta tendència, Fundació Úniques va néixer l’any 2024 al cor de Barcelona. La iniciativa va sorgir de la mà de Manel Vallet —conseller delegat i president de Catalonia Hotels & Resorts— i de l’artista i dissenyadora gràfica Adela Beltran. Un matrimoni que, a través de l’experiència de Beltran en el món del disseny i l’art, va decidir fer un pas endavant per a posar fi a la presència residual de dones artistes en el mercat català. Així, van constituir aquesta entitat privada que té per a objectiu la promoció d’art creat per dones que viuen i treballen a Catalunya, València o les Illes Balears, especialment en pintura o escultura.
La fundació vol combatre una forma de col·leccionisme i promoció de l’art que lamenten que no és equitativa, ja que les galeries d’art contemporani exposen, treballen i representen majoritàriament a creadors masculins. Amb aquest propòsit, a més d’organitzar exposicions i esdeveniments públics, l’entitat també treballa per a reunir una àmplia i variada col·lecció pròpia de peces d’artistes contemporànies catalanes, amb l’objectiu de promocionar i ajudar a sostenir econòmicament les carreres professionals d’aquestes creadores. Una filosofia que, fins ara, no abanderava cap altra institució o fundació del país, i que, de fet, tampoc disposa de molts referents a Europa o el món.
“Crear una col·lecció amb obres d’artistes contemporànies és una manera, d’una banda, de preservar i patrimonialitzar aquest tipus d’art per a combatre el fet que només els artistes masculins passin a la història; i, d’una altra, poder incentivar econòmicament les carreres professionals de les artistes”, reivindica Paula Carrera, assistent de direcció i comissària a Fundació Úniques. Una col·lecció formada tant per obres de les exposicions que han passat per aquest espai, com peces adquirides en el marc de festivals i fires internacionals. Artistes com Laura Zucarro o Lara Fluxà ja formen part d’aquesta col·lecció que desitgen poder exposar públicament en un futur.
Invertint i col·leccionant peces creades per artistes femenines, des de l’entitat també volen combatre un sostre de vidre que, lamenten, també es dona en la professió artística, que ja acostuma a estar lligada a la precarietat. “Una de les principals barreres per a les dones artistes és la professionalització i consolidació de les seves carreres ja que les artistes es troben amb més dificultats per a sostenir econòmicament la seva trajectòria, per falta de suport econòmic i promoció, i a més acostumen a afegir càrregues familiars o domèstiques a la seva carrera”, lamenta Natàlia Foguet, qui dirigeix la fundació des del mes de maig.
Foguet recorda que un 29% de les obres creades per homes s’aconsegueix vendre per més de 1.000 euros, enfront d’un 13% de les ideades per dones. Aquesta xifra és conseqüència “d’un sistema que legitima i promociona els artistes masculins”, en paraules de la directora de la Fundació, ja que la majoria de les galeries de la capital catalana representen i treballen majoritàriament amb artistes masculins, i a més tampoc tenen una aposta clara per a la paritat dins de les seves col·leccions pròpies.
Un fet que provoca que una gran quantitat d’artistes femenines abandonin la carrera artística a llarg termini, apostant per altres opcions per a sustentar-se. Així, tot i que les dones són majoritàries en les etapes de formació i els primers anys, poques d’elles arriben a consolidar-se. Per exemple, en la programació d’ArtNou, el festival d’art emergent de creadors fins a 35 anys, les dones representen més d’un 50% de les exposicions, mentre que aquestes xifres s’inverteixen exponencialment durant les mostres de la Barcelona Gallery Weekend, un festival amb una programació que inclou artistes més consolidats, i on, per tant, hi ha menys representació femenina.
Durant el cap de setmana de les galeries, que se celebrarà a 24 galeries de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat del 18 al 21 de setembre, des de la Fundació també hi participen com a part del programa d’adquisició, amb el compromís d’incorporar obres per valor de 3.000 euros. Així mateix, també adquireixen peces de les exhibicions de la fira d’art independent SWAB Barcelona, o del programa d’ArtNou, festival en el marc del qual han incorporat a la seva col·lecció enguany les peces Harpía de Blanca Gracia, Womb d’Anna Ill i Overall 25 de Mariona Berenguer.
La dificultat de les creadores de sostenir la pràctica artística també s’exemplifica amb les xifres de la fira d’art contemporani celebrada a Madrid ARCO, on només un 30% de les peces exposades han estat creades per dones, i d’aquestes només un 5% per artistes que viuen o treballen a Espanya. “La nostra voluntat és, des del cor de Barcelona, poder liderar un canvi real en el col·leccionisme i revertir aquesta tendència que prioritza i sustenta els artistes masculins”, defensa Foguet.
Un canvi que volen liderar, a més des del centre de Barcelona, al cor de la Ciutat Vella, per evitar que les artistes hagin de recórrer a marxar a altres països europeus per a prosseguir en la seva trajectòria. És el cas de les artistes Anna Ill, Julia Aurora Guzmán i Mariona Berenguer, les tres artistes protagonistes de l’exposició actual de la Fundació, sota el títol Una trama i altres estructures i en el marc del programa ArtNou. Artistes que, més enllà del treball tèxtil com a fil conductor per a explorar temàtiques com la identitat o el treball manual, també comparteixen el fet d’estar treballant en diverses ciutats —des de Londres a Berlín— tot i haver nascut a Barcelona.
Aquesta mostra, que es pot visitar fins al 4 d’octubre, és la cinquena exposició que organitza l’entitat en el seu espai. En un espai que s’obre a diferents tendències i expressions formals, amb una predilecció per la pintura i l’escultura però enteses des d’una perspectiva global, i on també hi tenen cabuda pràctiques contemporànies com el videoart o les instal·lacions. “Volem ser un espai multidisciplinari per aconseguir reflectir les diferents tendències de l’art i les preocupacions que ocupen les creadores catalanes actuals”, emfatitza Foguet.
A més, l’entitat també vol obrir-se a la ciutadania i a la comunitat local, col·laborant també amb institucions i altres centres de la ciutat, i amb la intenció de trencar amb un cert elitisme i hermetisme que s’associa a aquests espais d’art contemporani. Mostra d’aquesta voluntat de relació amb els veïns són els grans vitralls que no només permeten que penetri la llum natural, sinó que també fan que aquest espai obert es pugui observar directament des del carrer.
Més enllà de la seva col·lecció d’art i de les exposicions des de la Fundació també han iniciat un programa de transmissió de coneixement i networking anomenat Úniques x Úniques perquè dones de diferents àmbits puguin intercanviar les seves experiències en temàtiques tan variades com la propietat intel·lectual, comunicació o comissariat artístic.
