La transformació de Glòries continua avançant. L’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) han signat un protocol per impulsar la construcció d’una nova torre pública en un dels àmbits urbans més estratègics de la ciutat. El futur edifici combinarà habitatge protegit, usos administratius i equipaments comunitaris, amb una superfície mínima prevista de 35.000 metres quadrats.
El projecte s’aixecarà en una parcel·la situada al número 254 de l’avinguda Diagonal, a la confluència amb la Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer de Ciutat de Granada, al districte de Sant Martí. L’actuació pretén reforçar el paper de Glòries com a nova centralitat urbana i, al mateix temps, incrementar l’oferta d’habitatge públic a la ciutat.
La distribució d’usos prevista reserva 10.000 metres quadrats per a habitatge protegit, 20.000 metres quadrats per a usos administratius i 5.000 metres quadrats per a equipaments comunitaris. La combinació d’aquests tres elements respon al model urbà que Barcelona impulsa des de fa anys a l’entorn de Glòries, on conviuen habitatge, activitat econòmica, serveis públics i espais ciutadans.
L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha defensat el projecte com una manera de recuperar la vocació pública d’un àmbit llargament pendent de desenvolupament. Segons ha destacat, l’actuació permetrà donar resposta a necessitats de barris propers com el Clot i el Camp de l’Arpa, a més de fixar un calendari per a l’execució definitiva del projecte.
La iniciativa estarà liderada pel Consorci de la Zona Franca, que assumirà la promoció i execució de les obres, així com el finançament inicial del desenvolupament. L’organisme també gestionarà posteriorment l’edifici destinat a oficines. El disseny de la futura torre s’escollirà mitjançant un concurs arquitectònic que es convocarà la pròxima tardor. El calendari previst contempla que la redacció del projecte arrenqui durant el 2027 i que les obres puguin començar entre finals del 2028 i principis del 2029.
La previsió és que la primera part del complex a entrar en funcionament sigui precisament la destinada a habitatge protegit, una de les prioritats marcades pel consistori en un context de creixent pressió sobre el mercat residencial barceloní.
La nova torre s’incorporarà a un entorn que durant els darrers anys ha experimentat una profunda transformació urbana. La remodelació de la plaça de les Glòries, l’obertura del parc, l’arribada de nous equipaments i la consolidació del districte tecnològic han convertit aquest espai en un dels principals focus de creixement de Barcelona.
La Zona Franca reforça la seva presència a la ciutat
El projecte suposa també un nou pas en l’estratègia del Consorci de la Zona Franca d’ampliar el seu paper més enllà de l’àmbit industrial i logístic. En els darrers anys, l’entitat ha impulsat iniciatives vinculades a la innovació i la nova economia, com el DFactory Barcelona, la 3D Incubator o la Logistics 4.0 Incubator, a més d’organitzar esdeveniments com el SIL, la Barcelona New Economy Week (BNEW) o la Barcelona Woman Acceleration Week (BWAW).
Per al delegat especial de l’Estat al CZFB, Pere Navarro, la nova torre s’emmarca en una línia de col·laboració amb l’Ajuntament que ja ha permès desenvolupar altres projectes de ciutat, com la cessió de sòl per a habitatge protegit a Sant Andreu o a la Marina del Prat Vermell.
Amb aquesta nova actuació, Barcelona afegeix una nova peça a la transformació de Glòries, un àmbit que en poc més de dues dècades ha passat de ser un dels principals nusos viaris de la ciutat a convertir-se en un espai destinat a concentrar habitatge, activitat econòmica, equipaments i serveis públics.
