Què poden tenir en comú Francisco de Goya i Gottfried Helnwein, dos artistes separats per més de dos segles? A primera vista, gairebé res: ni l’època, ni el context, ni la geogria i ni tan sols els llenguatges artístics. Però tots dos comparteixen una mateixa necessitat: representar la violència i obligar-nos a mirar, a través de l’art, aquells episodis que sovint preferiríem no veure. Goya ho va fer amb els prop de vuitanta aiguaforts de Los desastres de la guerra, creats entre 1810 i 1816, en què va deixar constància de la brutalitat del conflicte. Més de dos segles després, Helnwein reprèn aquest fil amb La guerra continúa, una sèrie iniciada el 2007 que posa el focus en la destrucció, l’explotació i la violència exercida sobre la infància.
El MEAM reuneix ara les obres dels dos artistes en un diàleg inèdit que travessa el temps i l’espai i ens fa reflexionar també sobre la manera com consumim les imatges de la violència. Perquè el El diàleg entre Goya i Helnwein no es limita a mostrar dues maneres de representar la guerra. Les seves obres ens situen davant d’una mateixa pregunta: com es pot representar el dolor sense que la violència perdi la seva capacitat de commoure’ns?
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat