Bagués: una joia que va ser joieria

BaguesG
BaguesG

Una antiga joieria, or amagat rere les rajoles i un hotel que conserva la brillantor de la seva història a la Rambla

30 d'octubre de 2026 a les 05:30h

Diuen que a la cantonada de la Rambla amb el carrer del Carme hi va haver durant anys una bàscula vermella on qualsevol veí podia pesar-se gratis, i que d’aquí li va venir el nom a l’edifici: El Regulador. Altres asseguren que la joieria que hi havia ja es deia així abans que arribés la bàscula. Mai no s’ha pogut confirmar del tot. El que ningú no discuteix és que avui, al número 105, ja no es pesa ningú: ara es gaudeix d’un espai exquisit, es menja o es dorm.

Rambla 105 és l'adreça de l'Hotel Bagués, protagonista del capítol 29 d'Hoteles con Historia e Historias de Hoteles, la sèrie que cada 15 dies publiquem a The New Barcelona Post, i el primer del grup Derby Hotels que apareix en aquestes entregues. L'ordre lògic hauria estat començar pel Claris, vaixell insígnia del grup, encara que aquesta propietat, que també mereix un capítol, ja arribarà.

El Bagués es troba entre el Palau de la Virreina i l'església de Betlem, a pocs portals del Méridien que vam visitar en el capítol 15, el 1898 en el 16, i en el mateix passeig que el Cuatro Naciones, amb el qual va arrencar la sèrie. És la Rambla dels capítols 1r, 15è i 16è, encara que aquesta vegada la història no va de diligències, tabacs o de solars buits, sinó de joies.

Un arquitecte, un promotor i cinc plantes

L’edifici el va aixecar cap al 1850 l’arquitecte Josep Fontserè i Domènech per encàrrec de Francesc Piña. La idea era senzilla: cinc plantes d’estil classicista romàntic, amb influència italiana, per llogar per pisos. Als baixos, portals de mig punt amb aplacat de pedra per als comerços i, a part, la porta de l’escala.

Fontserè no era un arquitecte qualsevol. Anys després signaria el Mercat del Born i el parc de la Ciutadella, on un estudiant anomenat Antoni Gaudí li va donar un cop de mà amb els càlculs de la cascada monumental. A la Rambla, Fontserè va deixar una casa de veïns elegant i discreta. Allò extraordinari vindria després, i començaria per la planta baixa.

 
Rambla 105, una adreça amb història, com la de tots els hotels de la nostra sèrie Hoteles con Historia.    

El Regulador, entre el rellotge i la bàscula 

Entre 1883 i 1895, car les fonts no es posen d'acord sobre l'any exacte, Joan Boix, veí de la casa i joier, es va fer amb els baixos, els va reformar amb un estil recarregadíssim i va obrir una rellotgeria-joieria a la qual va anomenar El Regulador.

 Un nom de rellotger, per cert, i no el d'una bàscula, encara que ja hem vist que la bàscula té la seva pròpia llegenda.  La versió que explica la cadena Derby diu que era d’ús lliure per a veïns i clients del mercat de la Boqueria, a dos passos. La versió contrària sosté que es va instal·lar als anys quaranta, quan la joieria ja tenia aquest nom. Triïn la que s’estimn més: les dues són bones històries, i en aquesta sèrie sabem que de vegades les llegendes pesen més que algunes dades.

Els Bagués i l'or darrere les rajoles

El 1926, els germans Narcís i Amadeu Bagués van obrir el seu propi taller i joieria a Ciutat Vella. Els va tocar sobreviure a la guerra i a la postguerra, i la tradició familiar explica que ho van aconseguir amagant l’or del taller darrere de les rajoles de la rebotiga. Gràcies a això, el 1948 van poder fer el salt a la Rambla i fer-se amb El Regulador. El 1955 van reformar els baixos per retornar-los al disseny original de Fontserè, amb un petit canvi exterior que, segons expliquen, va fer parlar molt durant dècades.

A l'entresol, els hostes i els curiosos que sol·licitin accedir-hi poden veure una singular sala-museu amb delicades peces de vidre.

Masriera, l'altra meitat del cognom

El segon nom de la firma ve de més lluny. El 1839, Josep Masriera i Vidal va obrir un taller de joieria a Barcelona, i el seu nét Lluís Masriera, després de formar-se a Suïssa i París, va portar l’Art Nouveau a la joieria catalana. Libèl·lules, fades, flors i esmalts tan transparents com un vitrall, amb la tècnica del plique-à-jour. Les seves peces han estat al Metropolitan de Nova York, al Museu Van Gogh d’Amsterdam i al MNAC.

 

El 1950, Masriera es va fusionar amb la casa Carreras, i els Bagués van anar adquirint participacions fins a assumir el control el 1985. Des de llavors, la firma és Bagués-Masriera. I continua en actiu: avui té la seva botiga al passeig de Gràcia, a la Casa Ametller de Puig i Cadafalch.

La façana de l'Hotel Bagués i el restaurant El Regulador, picada d'ullet directa al passat de l'edifici.

De taller a hotel

Tornem a la Rambla: el 2010, la casa del 105 va canviar d’ofici. Joan Oliveras Bagués, al capdavant de la firma, i Jordi Clos, president de Derby Hotels, van crear una societat al 50%: Oliveras va aportar l’edifici i Derby la gestió. Després de dos anys d’obres, es va obrir un hotel de 31 habitacions. Clos va reconèixer llavors que era el de major cost de construcció per habitació de tota la cadena.

L’interiorisme es va inspirar en l’arquitecte escocès Charles Rennie Mackintosh, amb les línies més sòbries de l’Art Nouveau, i es va treballar amb banús de Madagascar i pa d’or. A cada habitació s’hi exhibeix una peça de la col·lecció Masriera, hi ha una sala-museu amb gerros de vidre modernista d’Émile Gallé i a la part mes alta, una terrassa amb una petita piscina des de la qual es veuen la catedral, el campanar del Pi i l’estrella de Betlem, que gairebé es pot tocar. El restaurant, com no, es diu El Regulador.

Una habitació de categoria superior. Des de la seva finestra pràcticament es podria tocar l'entrada de l'Església de Betlem. 

I La Rambla en obres

Des de l'octubre de 2022, la Rambla viu entre tanques, desviaments i pols. La reforma, amb una inversió d'uns 55,6 milions d'euros (11 més dels previstos), hauria d'estrenar-se el cap de setmana del 13 i 14 de febrer de 2027 amb una gran festa ciutadana, si no hi ha més retards. Entre les novetats figura una plaça a la zona del Palau Moja-Betlem, és a dir, gairebé a la porta del Bagués.

Els hostes, comensals o curiosos que s’hi acostin aquests dies hauran de salvar encara alguna tanca, tot i que l’edifici ja ha vist coses pitjors i més llargues. Ha estat casa de veïns, joieria, rellotgeria, taller i hotel. Ha passat per guerres, costums que van canviar, alcaldes que van arribar i se’n van anar i modes que es van acabar. Les llargues obres urbanes actuals, com tot, passaran i l’edifici seguirà allà.

Una parella passeja per La Rambla en obres el dia de Sant Jordi. © Àngel Bravo -

Una joia que va ser joieria. O millor dit, una joia que continua sent-ho: la que Fontserè va tallar en pedra, la que Boix va posar a donar l’hora, la que els Bagués van fer brillar gràcies a amagar or darrere d’unes rajoles i la que Clos va saber encastar en una Rambla que, si tot va bé, estrenarà muntura al febrer.

I com en aquesta sèrie ens agrada deixar la porta oberta, el següent hotel de Derby, el que per lògica va haver de ser el primer, arribarà en unes setmanes: el Claris. De moment, el seu Bagués ha protagonitzat el capítol 29 d'aquesta sèrie a The New Barcelona Post. 

Una terrassa amb una petita piscina corona el Bagués. Des d'allà, vistes directes sobre La Rambla i gairebé tota Ciutat Vella.