Fa prop d’un any, David Poblador va començar a experimentar amb la generació de veu sintètica. Feia temps que treballava amb tecnologia d’àudio i streaming —havia estat 13 anys a Spotify— i començava a veure que els nous models d’intel·ligència artificial podien obrir noves possibilitats. Al mateix temps, Miquel Curanta coneixia bé l’altra cara de la moneda: després d’anys vinculat a la gestió d’empreses culturals i de mitjans de comunicació, sabia com funciona una redacció i, sobretot, quines tasques són les mes repetitives.
El punt de confluència entre tots dos va donar forma a Rigora Labs i al seu primer producte, Rigora Bulletin. “Ens vam trobar en un moment correcte”, explica Poblador. La idea era aprofitar la nova generació de tecnologies d’IA per entrar en un terreny molt concret, i ben conegut per Curanta: el dels butlletins informatius de ràdio i els continguts d’àudio dels mitjans.
La proposta, a més, té un altre element diferencial: les llengües amb què la IA està menys entrenada. “La IA evoluciona molt ràpid i cada dia surten milers d’eines, però gairebé no n'hi ha de qualitat en les llengües minoritzades”, defensa Curanta. El català, el basc i el gallec són el seu focus per a una tecnologia que aspira a arribar més lluny amb altres llengües en situacions similars. El català és el primer pas, i és que “la IA en català parla habitualment com un robot; amb nosaltres, parla com una persona”, resumeix Curanta.
La generació de veu natural és, per tant, una part essencial del producte. Tanmateix, no és l’única; Rigora Bulletin està pensat per automatitzar el procés de creació d’un butlletí sonor a partir dels continguts que ja ha produït un mitjà. La plataforma pot convertir les notícies publicades en un guió adaptat al llenguatge radiofònic i generar-ne l’àudio, amb possibilitat d’integrar diferents fonts i sistemes de distribució.
Tot i que la tecnologia té un impacte directe sobre la manera de treballar de les redaccions, Curanta destaca que "el projecte no ve a substituir la feina dels periodistes, sinó a complementar-la”. La diferència, segons els fundadors, és allò que queda en mans de la redacció: Rigora Bulletin no crea les notícies ni fa periodisme de carrer: parteix de la informació que el mitjà ja ha elaborat i la transforma en un producte d’àudio. El periodista continua decidint quina informació es publica i pot intervenir en el resultat, però la preparació tècnica i la locució poden quedar automatitzades.
“Venim a complementar la feina amb una aplicació que és útil per a un mitjà de comunicació”, afegeix Curanta: “Els periodistes han d’estar al carrer, fent notícies. No han d’estar a l’estudi pendent del butlletí de les 12. Nosaltres fem butlletins a partir del periodisme; no escribim un contingut, sinó que fem servir aquell que ha fet un periodista, i el convertim en contingut d’àudio”.
Segons Poblador, la clau ha estat entendre que no es tractava simplement d’aplicar una veu artificial a un text. “La part crucial és de producte”, explica. Un butlletí té una escaleta, unes seccions i unes rutines pròpies. La meteorologia, per exemple, es pot automatitzar a partir d’unes fonts determinades i incorporar-se al butlletí amb un estil radiofònic definit. El mateix principi es podria aplicar en el futur a seccions com el trànsit o a altres blocs informatius.
Ara, la tecnologia ja és funcional, i els fundadors l’estan provant amb diversos mitjans. Un dels reptes actuals és integrar Rigora en els fluxos de treball que ja utilitzen les emissores: “Si la teva ràdio rep els fitxers que s’han d’emetre en MP3 i es guarden al Dropbox, volem estar integrats a les diferents maneres de treballar”, explica Poblador.
El producte es troba en fase de proves i els fundadors preveuen iniciar la comercialització pròximament. El model de preus contemplarà diferents nivells segons el volum d’ús, amb una forquilla aproximada d’entre 50 i 500 euros mensuals. Amb la proposta, es dirigeix a institucions i principalment a mitjans de comunicació: a Catalunya, n’hi ha un miler; a Espanya, 4.000. Però l’univers en què posa el focus és molt més ampli, començant per Europa, i mirant a tot el món: “Volem ser una aplicació d’abast universal”.
Amb aquesta ambició, el català és el punt de partida, i ja ha generat butlletins també en euskera i castellà. També està fent proves en altres llengües, com el suec i el neerlandès, amb la convicció que resoldre les dificultats d’una llengua amb menys recursos tecnològics pot convertir-se també en una porta d’entrada a altres mercats.
Així, el projecte que va començar amb dos perfils que venien de mons diferents busca convertir la IA en una peça més de la infraestructura dels mitjans; no per decidir què és notícia, sinó per automatitzar una part en base a la feina feta per redacció.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
