Què diferencia una botiga d'una altra? En un món en què està tot inventat, la compra per internet és més viva que mai i cada vegada més comerços abaixen la persiana, l'experiència, l'originalitat i els preus assequibles semblen ser algunes de les claus per diferenciar-se. El repte ha migrat: ara ja no es tracta només de vendre, sinó de ser rellevant, construir comunitat i fer el possible perquè els clients vulguin tornar. Ara bé, no tot es basa en propostes buides i cafeteries dins de les botigues de roba. La proximitat, la confiança i el tracte personal són també elements propis del comerç de proximitat que poden ajudar-lo a competir amb les grans superfícies. Mantenir aquesta identitat, però, exigeix adaptar-se als nous hàbits de consum, incorporar eines tecnològiques i repensar la relació amb els clients. En aquest procés, la col·laboració entre botiguers, la participació en els eixos comercials i la cooperació publicoprivada esdevenen elements clau per reforçar el teixit comercial i afrontar reptes que difícilment es poden resoldre de manera individual. Així ho han expressat les ponents de la nova sessió d'Eixample Talks, el cicle de converses impulsat per Pimec i The New Barcelona Post que reuneix representants del sector públic i privat per debatre els grans reptes econòmics.
Sota el títol En un món de botigues iguals, com es construeix una identitat pròpia?, Maria Segarra, fundadora i directora d'Intueri Consulting; Gemma Badillo, membre del consell de Pimec Comerç; Mònica Noguera, propietària de Plats Cuinats Hostafrancs i presidenta de l'Associació de Comerciants de Creu Coberta; i Marta Raurell, cap de l'àrea de comerç del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya; amb la moderació d'Elena Busquets, directora de The New Barcelona Post, han coincidit a assenyalar que el futur del comerç de proximitat no depèn només de la innovació, l'experiència i els preus competitius, sinó també de l'autenticitat, el treball en equip i la proximitat emocional. L'experiència de compra ha vingut per quedar-se, com també les noves tendències que combinen els espais digitals amb els físics. Però el comerç de tota la vida, aquell que "fa que no totes les ciutats siguin iguals", en paraules de l'editor de The New Barcelona Post, Guillem Carol, també té l'oportunitat de mantenir la seva identitat si treballa conjuntament i compta amb la implicació de les administracions públiques.
Aconseguir identitat pròpia és un treball d'anys i es tenen en compte diferents eines per a trobar i mantenir aquella flaire que identifica una botiga i que, a més, et fa entrar ganes de tornar-hi. Segarra ha lamentat en la seva intervenció que "moltes vegades ens centrem a competir per preu". D'aquesta manera, l'experta ha afirmat que els diners són una prioritat pels consumidors, però que no són l'únic factor a tenir en compte, sobretot quan es parla de comerços de proximitat, els quals no poden competir amb grans superfícies a causa dels elevats costos de producció. Així, hi ha altres fortaleses que afavoreixen el comerç de proximitat, com per exemple, el vincle emocional amb els clients. "Fa 50 anys que venen perquè saben que som de confiança", ha explicat Noguera, segona generació del comerç de menjar per emportar-se que va obrir la seva família. Amb la seva experiència posa sobre la taula que la fidelitat és clau a l'hora de competir: "Donar-los experiències memorables, perquè la memòria és la base de la fidelització", ha dit Segarra.
Continuant amb aquesta línia, Segarra també ha remarcat que sempre que es parla de proximitat, hom pensa en botigues físiques, esdeveniments o productes arrelats al territori. Per a ella, però, la proximitat també té un punt emocional, una clara necessitat de comunicar-se amb els clients, de saber allò que volen i poder-ho donar amb facilitat. Una opinió que comparteix Raurell, qui ha afirmat que "hem de saber connectar amb el client". Per a la cap de l'àrea de comerç del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, els comerços de proximitat tenen més dificultats per connectar amb el seu públic, pot ser no amb el ja fidelitzat, però "sí que costa arribar als potencials clients", ha considerat. En aquest sentit, ha relatat que es necessita més xarxa i coneixement del nou consumidor per a arribar a ell amb aquest vincle emocional i pròxim del qual ha parlat la fundadora i directora d'Intueri Consulting.
Precisament, la tecnologia s'alça com aquest aliat als inconvenients dels quals parla Raurell. De fet, la irrupció de la intel·ligència artificial comença a colar-se també als emprovadors de les botigues de grans superfícies. També la compra digital és cada vegada més senzilla i la modernització dels interiors de les botigues i comerços amb prou recursos són més atractius per les noves generacions. Segarra ha assegurat que la tecnologia "és una eina", però també ha remarcat "que ha d'estar humanitzada". La realitat, doncs, és que sempre hi podrà haver les botigues amb recursos que tinguin emprovadors interactius; ara bé, l'ofici i la professionalització del personal del comerç de proximitat continua sent l'avantatge que se sobreposa a la tecnologia. "No es tracta de tenir bons venedors, aquesta paraula la podem guardar en un calaix, som assessors", ha etzibat Raurell.
Una vida en comunitat
Una part clau del comerç de proximitat són les seves associacions i els eixos comercials. Aquesta agrupació també és un clar avantatge a ulls de Segarra, tot i que ha reconegut que encara hi ha molta feina per fer. "Per què no ens recomanem els uns als altres?", ha reflexionat la fundadora i directora d'Intueri Consulting. En aquest sentit, Segarra ha concretat que en un restaurant hi hauria d'haver les flors de la floristeria del seu eix comercial, per exemple. Aquesta manera d'entendre el comerç implica anar més enllà de la gestió individual de cada establiment i aprofitar les sinergies que es poden generar entre negocis d'un mateix entorn. La col·laboració permet que els clients coneguin altres propostes del barri i que els mateixos comerciants es converteixin en prescriptors dels seus veïns. A parer seu —però també de les ponents de l'acte—, la comunitat no només es crea amb els clients, sinó que també ha de ser un indicatiu intern. En altres paraules, els eixos comercials han de servir per acostar, promocionar i recomanar els comerços de proximitat.
Tanmateix, però, la presidenta de l'Associació de Comerciants de Creu Coberta, Noguera ha recordat que els eixos comercials per si sols no poden ser atractius, sinó que necessiten ajuda de l'administració pública. Noguera ha demanat, en la seva intervenció, més seguretat pel seu eix comercial i l'ha comparat amb altres barris de Barcelona que ho tenen tot "més ordenat i net". "Necessitem més neteja, més seguretat i fer més atractiu el nostre eix", ha rematat l'experta. Lluny de ser una demanda aïllada, Noguera ha posat al centre una qüestió que afecta el comerç de proximitat en general: la necessitat d'una ferma col·laboració publicoprivada per a la supervivència del comerç a les ciutats.
Més ajudes per pal·liar la competència ferotge
"No podem competir amb les grans superfícies", ha destacat Badillo, membre del consell de Pimec Comerç. Si bé és cert que hi ha espais en els quals aquesta competència és una guerra perduda pel comerç de proximitat, l'experta ha expressat que hi ha altres mesures que es poden prendre per a la protecció d'aquest tipus de comerç. Badillo ha parlat de la crisi dels preus del lloguer i com també ha afectat negocis. També ha mencionat la burocràcia i com els últims estudis que ha consultat, concreten que els petits comerciants gasten al voltant de 41 hores al mes en burocràcia. "Necessitem més facilitats", ha dit l'experta. Noguera també ha validat les declaracions de Badillo i les ha afegit als seus reclams de millores en els eixos comercials. Ambdues han assegurat que "les decisions no les han de prendre persones darrere un escriptori. Han de parlar amb nosaltres". Per la seva banda, Raurell ha afegit que "la col·laboració publicoprivada ha de ser veraç" i ha recordat que en el seu cas —des del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya— "sempre parlem amb aquells que toquen el sector dia a dia".
En definitiva, l’Eixample Talks ha conclòs amb una ronda llampec de consells per als botiguers que ha deixat una idea compartida per totes les ponents: "No vagis sol". Amb aquesta recomanació, han posat en relleu la importància de fer comunitat, formar part dels eixos comercials i sumar esforços per afrontar els reptes del sector. En aquest sentit, també han reivindicat el paper de les associacions de comerciants, que, més enllà d’oferir avantatges i suport en qüestions legals, permeten compartir inquietuds, buscar solucions conjuntes i formar part activa de la supervivència del teixit comercial de proximitat.