Barcelona enceta una setmana en què es convertirà en un gran circuit ciclista i, de nou, en un aparador mundial. Uns 850.000 aficionats ompliran els carrers de la ciutat per seguir el Grand Départ del Tour de França, mentre els hotels fregaran el ple i els apartaments turístics superaran el 80% d'ocupació després d'un juny marcat per grans esdeveniments com el Primavera Sound, el Sónar, el Gran Premi de Fórmula 1 o la visita del papa Lleó XIV.
Els 184 corredors, els gairebé 20 quilòmetres de recorregut per Barcelona o els prop de 850.000 espectadors que s'espera que surtin al carrer expliquen la dimensió esportiva del Grand Départ. Però la seva magnitud va molt més enllà de l'esdeveniment esportiu: la darrera edició del Tour va acumular més d'1.000 milions d'hores de visualització i es va retransmetre a 190 països, convertint la cursa en un dels aparadors internacionals més grans de l'esport. Precisament aquesta projecció global és la que busca Barcelona amb l'organització del Grand Départ que, per cert, de les 113 edicions que ha celebrat la competició, Barcelona ha esdevingut escenari en quatre: l'any 1957, 1965, 2009 i ara també el 2026.
Però això té un cost. Segons ha publicat CRÍTIC, les administracions ja havien compromès prop de 9,6 milions d'euros pel cànon necessari per acollir la sortida del Tour. A aquesta quantitat s'hi afegeixen, almenys, 9,5 milions més en despeses associades d'organització, seguretat, mobilitat i logística, elevant la inversió pública fins a prop dels 20 milions d'euros.
Per valorar aquesta aposta, però, cal mirar el retorn. Bilbao, que va acollir el Grand Départ del 2023, va calcular un impacte econòmic de 8,5 euros per cada euro invertit. Florència encara el va superar. De moment, el conseller d'Esports de la Generalitat, Berni Álvarez, ja va avançar al març que el Grand Départ podria generar un impacte econòmic superior als 100 milions d'euros al conjunt de Catalunya. Pel que fa a Barcelona, les primeres estimacions específiques es presentaran aquest dilluns en una jornada organitzada per l'Ajuntament de Barcelona, INDESCAT i el Barcelona Sports Hub, centrada precisament en les oportunitats econòmiques, empresarials i de projecció internacional que genera la sortida del Tour.
Els grans esdeveniments esportius són una eina de desenvolupament econòmic, i a Catalunya en trobem diversos exemples: el Circuit de Barcelona-Catalunya genera al voltant de 500 milions d'euros d'impacte anual; la Marató i la Mitja Marató superen conjuntament els 72 milions, i el Trofeu Comte de Godó calcula un retorn proper als 50 milions. El Tour aspira ara a sumar-se a aquesta llista.
Barcelona, convertida en un gran circuit
Durant dos dies, la ciutat deixarà de funcionar amb la seva mobilitat habitual per adaptar-se al ritme del Tour. La primera etapa recorrerà 19,7 quilòmetres entre el Fòrum i Montjuïc en una contrarellotge per equips amb 23 formacions i 184 corredors. En alguns punts, els ciclistes superaran els 70 quilòmetres per hora, una velocitat superior al límit permès dins de la ciutat.
Per evitar que Barcelona quedi completament dividida pel circuit, s'habilitaran 54 passos de vianants i dos ponts provisionals que permetran travessar el recorregut durant la cursa. Tot plegat formarà part d'un dispositiu logístic que només és possible gràcies a una infraestructura global que mobilitza 28.000 policies, gendarmes i bombers al llarg del Tour i més de 1.000 persones formades específicament en prevenció i seguretat.
Les xifres també expliquen la dimensió esportiva de la prova. El Tour del 2026 recorrerà 3.320,7 quilòmetres dividits en 21 etapes que travessaran set regions. Catalunya acollirà les tres primeres jornades, amb pas per les demarcacions de Barcelona, Tarragona i Girona. En l'àmbit esportiu, l'organització repartirà 2.302.800 euros en premis, dels quals 500.000 seran per al vencedor de la classificació general.
L'impuls del cicloturisme
Però el Grand Départ no és només un esdeveniment esportiu. És també una eina de projecció internacional. Durant dos dies, Barcelona es convertirà en el principal escenari d'un aparador global que arribarà a 190 països, amb imatges de la Sagrada Família, el litoral, el Fòrum o Montjuïc entrant a milions de llars d'arreu del món.
L'objectiu, però, va molt més enllà de dues etapes. Tant la Diputació com el sector turístic volen aprofitar aquesta exposició per consolidar Barcelona i la seva província com una destinació de referència per al cicloturisme. El territori disposa ja de més de 3.000 quilòmetres de rutes aptes per a bicicletes i d'una xarxa de 774 entitats vinculades al ciclisme, una base sobre la qual es vol construir una estratègia de promoció internacional a llarg termini.
El Tour és també una oportunitat per reforçar l'aposta de Barcelona per convertir la bicicleta en una part cada vegada més important de la mobilitat i del seu atractiu turístic. De fet, Barcelona disposa ja de més de 240 quilòmetres de carril bici, per on circulen cada dia una mitjana de 14.057 bicicletes. A això s'hi suma el Bicing, el principal sistema de bicicleta pública d'Espanya, amb una flota de més de 8.000 bicicletes, que el situa entre els quatre més grans del món, només per darrere dels de París, Nova York i Ciutat de Mèxic.
Perquè el Tour només passarà per Barcelona. Però la bicicleta, en canvi, fa temps que forma part de la ciutat. I les seves xifres també mereixerien protagonitzar un altre Barcelona en xifres. Però això, serà un altre dilluns.
