La recerca biomèdica torna a obrir una nova via per entendre millor el càncer de pulmó. Un estudi liderat per la Universitat de Barcelona ha identificat per què els dos principals tipus d’aquest tumor responen de manera diferent als tractaments que actuen sobre la formació de vasos sanguinis. El treball, publicat a la revista Cell Death & Disease, demostra que bona part d’aquestes diferències depenen del microambient tumoral i, especialment, de l’acció dels fibroblasts que envolten les cèl·lules canceroses. La troballa podria facilitar el desenvolupament de tractaments més precisos i personalitzats, adaptats a les característiques concretes de cada pacient i de cada tumor.
La primera autora de l’estudi és Natalia Díaz Valdivia, investigadora de la Universitat de Barcelona especialitzada en biologia tumoral i microambient del càncer. La seva recerca es desenvolupa en col·laboració amb equips de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), l’Hospital Clínic, el CIBERES i diversos centres internacionals de referència, entre els quals la Clínica Mayo i el Francis Crick Institute. Aquesta investigació s’emmarca en una nova generació d’estudis que busquen entendre no només les cèl·lules canceroses, sinó també tot l’entorn que condiciona el seu creixement, la seva resistència als tractaments i la seva capacitat metastàtica, un camp que està transformant l’oncologia de precisió.
Fa deu anys la Sala Beckett deixava Gràcia per instal·lar-se en una antiga cooperativa del Poblenou. Aleshores, semblava un simple canvi d’ubicació, però va acabar convertint-se en l’inici d’una nova etapa per a una de les institucions més influents de la dramatúrgia contemporània catalana. La Beckett celebra ara una dècada al barri amb una jornada oberta a la ciutadania que combina teatre, música, poesia i la presentació de la temporada 2026-2027. L’efemèride serveix també per posar en valor el paper que ha tingut l’equipament en la transformació cultural del Poblenou i en la projecció internacional de la creació teatral catalana.
Bona part d’aquesta història està lligada a la figura de Toni Casares, director de la sala des de 1997 i vinculat al projecte pràcticament des dels seus orígens. Llicenciat en Filologia Catalana i especialitzat en teoria i crítica teatral, ha dedicat gran part de la seva carrera a impulsar la nova dramatúrgia catalana, tant des de la gestió cultural com des de la direcció escènica. Al llarg dels anys ha col·laborat amb institucions com el Teatre Nacional de Catalunya i ha dirigit muntatges d’autors com Pau Miró, Josep Maria Benet i Jornet o Mercè Rodoreda. El seu nom s’ha convertit en un dels grans referents de les arts escèniques a Catalunya.
Barcelona suma un nou espai dedicat a la innovació industrial amb la posada en marxa de l’INNOHUB IQS-Planta Pilot, una infraestructura de més de 2.000 metres quadrats concebuda per connectar recerca, empresa i transferència tecnològica. Impulsat per IQS (Institut Químic de Sarrià) amb una inversió de set milions d’euros, el nou centre neix amb la voluntat d’accelerar projectes vinculats a la Indústria 5.0, la sostenibilitat, la fabricació avançada i les noves tecnologies aplicades a la producció. La inauguració del hub situa la institució en una nova dimensió dins l’ecosistema científic i industrial de la ciutat, reforçant el seu paper com a pont entre el coneixement i l’activitat empresarial.
Al capdavant d’IQS hi ha Salvador Borrós, enginyer químic, catedràtic de la Universitat Ramon Llull i director general de la institució des del 2020. Vinculat al centre d'ensenyament universitari des de fa dècades, ha desenvolupat una trajectòria marcada per la recerca en biomaterials, nanomedicina i teràpia gènica, a més de liderar grups d’investigació en ciència de materials i bioenginyeria. La seva carrera ha estat estretament vinculada a la transferència de coneixement cap a la indústria i a la creació de noves iniciatives empresarials sorgides de l’àmbit científic. Amb la inauguració de l’INNOHUB, Borrós culmina un dels projectes més ambiciosos impulsats per IQS en els darrers anys.
