Barcelona ha construït bona part de la seva identitat al voltant de la creativitat: la d'una ciutat cultural, inquieta i sempre disposada a reinventar-se. És la Barcelona que va sorprendre el món amb els Jocs Olímpics i i que va fer de la cultura i el disseny dues de les seves grans cartes de presentació internacional. Però el passat, per brillant que sigui, no pot convertir-se en l'únic horitzó d'una ciutat. “No es pot continuar vivint de les rendes del passat”, ha advertit Javier de las Muelas, empresari i referent de la cocteleria —fundador de Dry Martini— durant la darrera sessió del cicle Moments Estel·lars.
De las Muelas troba a faltar l'empenta d'aquella Barcelona de fa unes dècades, quan començava a obrir-se camí en el món de la cocteleria i va trobar una ciutat amb iniciativa i, sobretot, valentia per arriscar-se i posar en marxa nous projectes. "Es parla molt de la movida madrilenya, però la de Barcelona va arribar fins i tot abans. Aquí hi havia il·lusió i ganes de fer coses", ha recordat. Una efervescència que també va viure Javier Mariscal, que va arribar a Barcelona des de València el 1969 i hi va començar a desenvolupar la seva trajectòria com a dissenyador. Per camins diferents, tots dos han estat testimonis —i protagonistes— de la transformació d’aquella Barcelona.
Precisament, la mirada d’aquests creadors que han viscut tan de prop aquesta evolució permet anar més enllà de la nostàlgia i posar el focus en la ciutat d'avui: què n'ha quedat, d'aquell esperit innovador? Què ha canviat i què caldria recuperar? I, sobretot, quina Barcelona voldrien construir de cara al futur? Aquestes han estat algunes de les qüestions que han vertebrat la conversa entre Mariscal i De las Muelas, celebrada a Casa SEAT CUPRA en el marc del cicle Moments Estel·lars, organitzat per The New Barcelona Post amb la col·laboració de Must Media Group i Barcelona Global. La sessió, moderada per Toni Aira —que ha batejat els dos protagonistes del debat com "els Javis d'una altra època"—, ha donat peu a dues mirades personals, irreverents i sovint divergents sobre el passat i present de la ciutat.
Els anys que van transformar Barcelona
I, per entendre què ha canviat i què potser caldria recuperar, tots dos han començat tornant als anys 70, 80 i 90, una etapa d'efervescència creativa que va marcar profundament Barcelona. La capital catalana s'obria al món, es preparava per rebre visitants d'arreu i començava a guanyar una projecció internacional que tindria en els Jocs Olímpics del 1992 el seu gran punt d'inflexió.
“Les Olimpíades van ser una aposta per la innovació: era com llançar-se al precipici sense saber si a baix hi havia aigua, si era prou profunda o si acabaries picant contra terra", ha afirmar. Una manera de fer que ell mateix ha practicat al llarg de la seva trajectòria i que, com ha reconegut amb humor, també li ha costat més d'un cop: "A mi, que m'agrada tant llançar-me a la piscina, m’ha quedat més d’un bony”.
Més enllà de l’atreviment, Mariscal ha defensat que el caos és una part indissociable de qualsevol procés creatiu: "Sense caos no hi ha vida. Quan estàs creant coses noves, tot és necessàriament una mica caòtic". De las Muelas hi ha coincidit, però hi ha afegit un matís: "Crec molt en el caos, però també en la necessitat que convisqui amb l'ordre". I és precisament aquesta convivència entre ordre i caos una de les imatges que Mariscal conserva de la Barcelona olímpica.
Una capital catalana que semblava respondre a la definició de l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán: "Barcelona és una ciutat del nord en un país del sud". Mariscal ha recordat com el va sorprendre la precisió gairebé mil·limètrica amb què es va organitzar la cita olímpica, una disciplina de los barceloneses que ya le había sorprendido al instalarse en la ciudad, en 1969, i que durant els Jocs va conviure amb l'esperit festiu d'una ciutat que també sabia deixar-se anar. "Cobi va ser la primera mascota que bevia cervesa i cava", ha bromejat el creador d’aquesta mítica figura.
Dues mirades contràries (o complementàries) sobre la Barcelona d'avui
Ara bé, quan la conversa ha aterrat en la Barcelona actual, han aflorat dues mirades diferents. Mariscal continua veient la ciutat com un lloc extraordinari i ho ha demostrat posant en valor aquells petits detalls que sovint passen desapercebuts: des de poder obrir l'aixeta de casa i beure'n l'aigua fins a disposar d'un sistema de sanitat pública que funciona. La mirada optimista, però, no li ha impedit assenyalar alguns dels obstacles que avui troben les persones que volen emprendre o tirar endavant nous projectes. Mariscal ha apuntat a l'excés de normatives i burocràcia, especialment a l'hora d'obrir un local o posar en marxa una iniciativa. És conscient que Barcelona ha crescut molt des d'aquells anys en què, com ha recordat, "érem quatre gats", i que avui cal més organització. Però això, al seu parer, no hauria de convertir-se en un fre a la creativitat.
La mirada de De las Muelas, en canvi, és més crítica i àcida, posant l’accent en dues mancances que considera especialment preocupants: la poca capacitat d’acollir i la pèrdua de la il·lusió en una societat cada vegada més individualitzada. "Ens falta voluntat i saviesa per posar-nos al lloc de les persones que ens visiten, entendre qui tenim al costat i saber abraçar la gent", ha afirmat. També ha lamentat que la capital catalana hagi perdut "la il·lusió, el somriure i el color" que la caracteritzaven fa unes dècades.
De las Muelas considera que aquesta tendència a l'individualisme encara s'ha accentuat més amb l'arribada d'Internet, que ha descrit com un "cavall de Troia". Així, tot i reconèixer les possibilitats que obre la xarxa i l'accés al coneixement que facilita —com també ha destacat Mariscal, que n'ha reivindicat la capacitat per connectar-se amb el món—, ha alertat que els algoritmes poden acabar tancant les persones en els seus propis espais, en lloc d'afavorir el contacte amb els altres. "Les xarxes socials i Internet acaben desfent els vincles entre veïns i la vida de barri", ha advertit.
L'ofici i la cultura, el batec de Barcelona
Davant d'una societat cada vegada més individualitzada, De las Muelas ha reivindicat "la cultura de la barra i del bar" com un dels espais on encara es construeixen relacions i es fa vida en comú. "El bar és un altar, un plató on es representen moltes de les escenes de la vida quotidiana de les persones", ha explicat. Per a De las Muelas, aquesta tradició no es limita als establiments sofisticats, com el Dry Martini, sinó que també es manté viva a les tavernes de barri, on la gent es troba, es coneix i conversa en el dia a dia. "És un teixit molt nostre, que ens caracteritza", ha reivindicat.
Aquesta defensa de la cultura del bar també l'ha portat a reivindicar el valor de l'ofici. De las Muelas considera que la gastronomia i la cocteleria contemporànies s'han centrat massa en les elaboracions complexes i l'espectacle, i han deixat en segon pla allò més essencial: saber servir. "Ens hem oblidat de l'ofici. Un ofici consisteix a servir i interpretar la persona que tens davant de la barra", ha afirmat. Perquè, més enllà de dominar tècniques o preparar combinacions sofisticades, aquest ofici vol dir saber llegir qui tens al davant, entendre què necessita i fer-lo sentir còmode. Una habilitat que, segons ha lamentat, cada vegada costa més de trobar entre els professionals del sector.
Mariscal, que per la seva banda sí ha celebrat que encara hi ha persones que conserven l'ofici, ha posat sobre la taula un altre dels elements que considera essencials per a la vida col·lectiva i que formen part de la identitat de Barcelona, tant fa dues dècades com avui: la cultura. "És fonamental, perquè és el que ens ajuda a funcionar. Sense cultura, com a espècie, ens suïcidaríem", ha afirmat.
I ho ha il·lustrat amb un record personal: una nit d'agost a Formentera, mentre contemplava la lluna, va sentir una emoció que no sabia com expressar. Va ser en els versos de Federico García Lorca on va trobar les paraules que li faltaven i va descobrir que aquella sensació tan íntima ja l'havia experimentat algú altre. La cultura, doncs, no només ens ajuda a posar nom a allò que sentim, sinó que també ens permet reconèixer-nos en les experiències dels altres. "La cultura és com la maionesa: la necessitem", ha dit Mariscal, reivindicant-la com una part imprescindible de la vida.
Perquè potser Barcelona, com ha apuntat De las Muelas, ha perdut part de l'empenta que la va fer créixer, però encara conserva alguns dels ingredients que li han donat personalitat: la creativitat, la vida al carrer, les trobades a peu de barra i una cultura nocturna que també forma part del seu caràcter. El repte és recuperar aquella energia innovadora i convertir-la de nou en motor de futur, sense conformar-se a viure de les rendes del passat, com ha advertit l'empresari.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
