Darrere d’un concert hi ha sempre un guió. Cançons ordenades, escaletes, hores d’assaig i entrades i sortides pensades al detall. El cantant puja a l’escenari sabent què ha de cantar i, més o menys, què passarà durant l’hora i mitja següent. Però hi ha músics que decideixen saltar-se aquest guió. És aleshores quan apareix una versió diferent de l’artista, més autèntica i menys assajada: una cançó coneguda tocada d’una altra manera, un tema que no formava part del repertori establert o una col·laboració inesperada. Són moments en què el músic surt del terreny conegut i es permet provar què passa si fa les coses d’una altra manera.
És aquest art de sortir del guió el que reivindica JazzSí, l’emblemàtica sala de concerts del Raval, que enceta una nova etapa després d’anys tancada i d’una profunda reforma que ha permès adequar i insonoritzar el local. Ho fa de la mà de Liba Villavecchia, saxofonista, amb Guim Cifré i Clara Conill, antics gestors de la sala Milano, un dels espais de jazz de referència de la ciutat, que també va abaixar la persiana el 2023.
El retorn no vol ser només una simple reobertura. La idea és recuperar l’esperit amb què va néixer la sala l’any 1992: un espai vinculat al Taller de Músics on convivien el jazz i el flamenc amb la rumba, i on els alumnes podien pujar a l’escenari al costat de músics consagrats i on les jam sessions eren habituals.
Aquesta és també la línia que vol recuperar el nou JazzSí: donar cabuda a projectes que no encaixen fàcilment en una etiqueta ni en un gènere determinat, a artistes emergents que encara estan buscant el seu lloc, però també a músics consolidats que volen explorar una nova faceta, provar un altre llenguatge o simplement atrevir-se a innovar.
Darrere d’aquesta aposta hi ha també una forta convicció: que Barcelona necessita aquestes sales de proximitat, precisament perquè cada vegada en queden menys i moltes han anat tancant en els darrers anys. “Moltes sales emblemàtiques de la ciutat estan perdent les llicències que els permeten continuar obertes. Davant d’aquesta situació, vam pensar que valia la pena atrevir-nos amb un projecte tan arriscat com és avui en dia obrir una sala de música, però que alhora pot fer una aportació important a la ciutat i a l’escena musical”, remarca Guim Cifré en una conversa amb The New Barcelona Post.
Per aquest motiu també els nous responsables volen posar al centre del projecte una programació oberta, capaç de fer conviure diferents maneres d’entendre la música. "La ciutat necessita un lloc que aglutini diferents estils. Limitar-nos molt seria una equivocaci",, defensa Liba Villavecchia. Un espai, en definitiva, per a "la música que busca, que prova i que es torça", com resumeix el lema d’aquesta nova etapa.
Un petit local amb dècades d’història
Aquest esperit, però, no parteix de zero. Inaugurat l’any 1992 al carrer Requesens, 2, el JazzSí ha estat durant més de tres dècades un petit però important punt de trobada de la música en directe a Barcelona, que oferia programació musical en directe cada dia, de dilluns a diumenge. Pel seu escenari hi han passat diverses generacions de músics, entre ells Enrique Morente, Carmen Linares, Miguel Poveda o Mayte Martín. I entre les seves quatres parets també s’estrenava una jove Rosalía, estudiant llavors del Taller de Músics.
Però el JazzSí no era només una sala de concerts. La seva vinculació amb el Taller de Músics el convertia també en un espai d’aprenentatge, on alumnes i professors podien compartir escenari amb músics de trajectòries consolidades. Una barreja poc habitual entre escola, sala de concerts i punt de trobada que va sobreviure durant dècades, però que va patir de ple els efectes de la pandèmia, especialment durs per a les sales petites i la música en directe.
La sala va anar perdent regularitat fins que l’any 2023 va abaixar la persiana. Des d’aleshores, aquell espai acostumat a tenir música en directe tots els dies de la setmana ha quedat en silenci. Un silenci que ara trenca amb la nova etapa, que ha requerit més d’un any d’obres per executar una reforma profunda que ha permès adequar el local a les necessitats actuals, renovar-ne tot l’equipament tècnic i insonoritzar-lo. Amb el local ja renovat, el JazzSí es prepara per trencar el silenci, obrir les seves portes i recuperar l’activitat diària a partir del 18 de setembre.
El nou JazzSí no vol encasellar-se en un únic gènere, sinó fer conviure diferents maneres d’entendre la música. Hi haurà jazz, però també improvisació lliure, flamenc, electrònica, rock, cançó i propostes experimentals.
JazzSí, sí a tot
El nou JazzSí apostarà per la música en directe, però no serà només una sala de concerts. Durant el dia funcionarà com un bar cultural, amb tapes, aperitius i vermut, però també amb llibres, discos, vinils i cintes. La idea és que sigui un lloc on passar, remenar, escoltar música o trobar-se amb altres músics sense haver d’esperar que hi hagi un concert. També hi haurà una petita selecció de discos i autoedicions de segells independents locals, amb la voluntat de donar visibilitat a projectes que no sempre tenen canals fàcils de distribució.
La relació amb el Taller de Músics, amb qui comparteix història i veïnatge, serà també una part important d’aquesta nova etapa. El JazzSí vol mantenir la seva vocació d’espai d’aprenentatge informal i, alhora, obrir-se a projectes emergents que tot just comencen. Però no vol ser només un espai per a projectes joves: la idea és que els alumnes del Taller i d’altres escoles puguin coincidir amb músics de trajectòria consolidada, escoltar-los de prop, compartir-hi experiències i participar en les jam sessions que també formaran part de la programació, per donar cabuda a la improvisació i a l’intercanvi entre músics.
Aquesta voluntat de barrejar estils també es traslladarà a la programació. El nou JazzSí, de fet, no vol encasellar-se en un únic gènere, sinó fer conviure diferents maneres d’entendre la música. Hi haurà jazz —com a homenatge al seu propi nom—, però també improvisació lliure, flamenc, electrònica, rock, cançó i propostes experimentals, així com projectes que no encaixen fàcilment en cap etiqueta. “Ens interessen especialment els projectes que busquen i barregen llenguatges”, remarca Xifré. L’objectiu, en definitiva, és “no parlar d’estils o gèneres, sinó de projectes de qualitat”.
Aquesta llibertat de programació, però, no vol dir renunciar a la qualitat. “El lema de “JazzSí, sí a tot” no vol dir acceptar-ho tot”, adverteix Villavecchia. L’objectiu és no tancar la porta abans d’hora a propostes que s’escapen dels circuits habituals, però sense renunciar a la qualitat. En aquest sentit, els impulsors miren com a inspiració cap a petites sales europees com el Café OTO, a Londres; Sowieso, a Berlín; l’Alchemia, a Cracòvia, o Les Instants Chavirés, a París, referents d’una manera d’entendre els clubs que defuig de les etiquetes i aposta per la barreja de gèneres, l’experimentació i la improvisació.
Una filosofia que els impulsors volen fer visible des del primer moment. Per celebrar la reobertura, han preparat una programació de tres dies, del 18 al 20 de setembre, sota el nom de Manifest, que resumeix en tres jornades l’esperit amb què el JazzSí torna a obrir les portes. Amb entrada gratuïta el primer dia i un concert sorpresa, la programació combinarà propostes locals com el duet d’avant-pop Damoridemort, format per Blanc Nua i Rikamichie, i Behenii II, el projecte d’improvisació de Vasco Trilla, Don Malfon i El Pricto, amb artistes internacionals com el saxofonista nord-americà James Brandon Lewis, que actuarà amb el bateria Chad Taylor.
La música que reclama proximitat
Per tots aquests motius, els impulsors entenen la mida petita de la sala més com una aliada que com una restricció. Aquest format permet programar artistes i propostes que potser tindrien més difícil encaix en espais grans i, alhora, afavoreix una relació més pròxima entre músics i públic. Una aposta que cobra encara més sentit en una ciutat on trobar espais petits per improvisar, experimentar i fer créixer projectes musicals és cada vegada més difícil.
En els darrers anys, de fet, algunes d’aquestes sales de proximitat han anat tancant. Tanmateix, és cert que la ciutat encara conserva locals amb una llarga trajectòria, com el Jamboree o el Harlem Jazz Club, i n’ha vist aparèixer de nous, com Aclam Club o La Perla del Born, protagonista també d’El Radar de fa unes setmanes per la seva aposta decidida pel flamenc. Entre unes i altres, es dibuixa una xarxa encara fràgil, però que permet que artistes emergents i propostes més experimentals trobin espais on exhibir-se i anar construint el seu públic.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
