Misteri, alta cuina i les millors vistes de Barcelona. La Cena Criminal torna aquesta temporada a casa nostra per fer d'El Xalet de Montjuïc el seu nou escenari. Un cadàver en el Louvre és el nou cas d'aquesta empresa d'oci immersiu que ofereix una experiència que va molt més enllà de sortir a sopar. Aquesta temporada es podrà gaudir d'aquest esdeveniment durant tres nits: el 30 d'octubre, el 15 de gener i el 19 de març.
Durant aquests tres esdeveniments, el restaurant es transforma en l'escena d'un crim i el culpable està assegut entre els comensals. L'objectiu és descobrir qui és l'assassí mitjançant pistes i endevinalles que tenen lloc entre plat i plat.
M'assec a parlar amb Andrea Espinosa, directora departament internacional Das Kriminal Dinner i Lourdes Llebrez, actriu i directora creativa La Cena Criminal per conèixer com es construeix aquest espectacle que marida el teatre immersiu i la gastronomia.
Un sopar ambientat en el París de 1956
La trama d'aquesta temporada situa el públic en el París del 28 de juny de 1956, una data que coincideix amb el Mundial de Suècia i que serveix de teló de fons per a l'ambientació. «Valérie convida moltíssims experts en art i premsa per anunciar un nou descobriment en el món de l'art. Enmig de tot això comencen a ocórrer un altre tipus d'escenes i històries, i aquest esdeveniment principal acaba interromput per tot el que succeeix després», explica l'actriu de l'espectacle sobre el punt de partida de la història.
Tota la representació sobre el terreny va a càrrec de dos únics actors professionals que interpreten múltiples personatges amb constants canvis de vestuari i caracterització. «Jo soc un personatge que es diu Valérie, una experta en art i una dona molt elegant; després soc Mari, la netejadora del Louvre, i també un policia francès que es diu Monsieur Treffoux», relata la intèrpret. I com es gestiona encarnar tres perfils tan diferents amb només dues persones en escena? «Corrent molt. Surto disparada dins de la justificació de l'escena, faig tot el canvi de vestuari i actitud que hagi de fer i torno a aparèixer», afegeix entre rialles.
Però el repartiment no acaba en l'elenc professional: el públic assumeix fins a vuit dels personatges de l'obra. Des de l'arribada, s'assignen rols de forma voluntària a diversos assistents, als quals se'ls entrega un complement de caracterització i un llibret amb les seves intervencions. «Encara que tinguin personatges, no tenen avantatges per resoldre el crim. Tenen un guió que llegiran i interpretaran, però no tenen més informació que la resta dels comensals. Poden ser sospitosos alhora que són detectius, i perfectament podrien ser l'assassí», aclareix l'organitzadora de l'esdeveniment.
Respecte al plat, joc en equip i anècdotes a sala
La nit s'estructura en quatre actes que s'intercalen amb els tres passos del menú. «Mentre estan sopant no passa res a nivell teatral, els deixem menjar tranquils... a excepció del postre», assenyalen des de l'organització. Durant els actes teatrals, el servei de sala s'atura per concentrar l'atenció en la trama. En canvi, quan se serveixen els plats, l'acció es pausa perquè els assistents puguin menjar amb tranquil·litat, debatre amb el seu equip, revisar les proves o apuntar dades en els seus fulls d'investigació.
Aquesta implicació del públic genera situacions imprevisibles i molt divertides durant les representacions. «Recordo una senyora que tenia un personatge que havia de ser italià i ella ens deia: 'És que jo en realitat parlo portuguès, puc fer accent portuguès? M'és igual que sigui italiana, jo soc portuguesa'», recorda entre rialles l'actriu.
En altres ocasions, la immersió és tan absoluta que trenca els esquemes de la resta de la sala: «Hi ha gent que es fica tant en el paper que, a mesura que avancen els conflictes, es dirigeixen a altres participants i els parlen de veritat. En finalitzar, la resta del públic arriba a preguntar-nos si aquesta persona també era actriu contractada». Tant és així que una de les frases que més han de repetir els actors durant la nit és un directe: «Pots llegir el guió, si us plau?», per reconduir la improvisació i evitar que es perdi la pista clau.
Del teatre del segle XIX a la desconnexió digital
Tot i que La Cena Criminal va començar la seva trajectòria a Espanya el 2024, l'empresa compta amb més de 15 anys de trajectòria en països com Alemanya, Suïssa o Àustria. L'origen d'aquest esdeveniment era el de rescatar una tradició que va néixer a principis del segle XIX en els teatres amateur anglesos.
Ara, en plena era del true crime, els podcasts de misteri i les escape rooms, aquest espectacle aposta per la immersió i la participació del públic: «El que més està agradant és el fet que aquestes tres o quatre hores que deixes el mòbil a la bossa les vius en el present i comparteixes amb altres persones una experiència. T'ho passes bé, et sents part d'alguna cosa i t'oblides de les pantalles i del teu dia a dia», reflexiona la responsable del projecte.
En acabar la nit, cada taula o equip ha de lliurar un veredicte formal detallant la identitat del culpable, així com la reconstrucció exacta dels fets. «En la immensa majoria dels esdeveniments almenys un equip ho resol. I algun fins i tot ho fa al mil·límetre: són capaços de reconstruir com va succeir tot pas a pas, la gent s'hi posa a fons», expliquen.
Encara que El Xalet de Montjuïc acollirà les tres cites principals a la capital (30 d'octubre, 15 de gener i 19 de març), l'experiència no es queda només a Barcelona ciutat. Un cadàver al Louvre també es podrà veure a la Masia Can Ametller de Sant Cugat del Vallès, amb passis programats per al 31 d'octubre de 2026, el 16 de gener de 2027 i el 20 de març de 2027.