S’apaguen els llums. La sala queda en silenci. Per la microfonia, una veu demana apagar els mòbils i anuncia que la funció és a punt de començar. Al darrere del teló, tothom ocupa el seu lloc. Només falta un últim gest: que la tela s’aixequi i la representació comenci.
És aquest moment, en què els nervis i l’expectació es barregen just abans que comenci la funció, el que les sales de teatre viuen cada setembre. Després de la pausa obligada de l’agost, la maquinària es posa de nou en marxa: s’obren les taquilles, arriben les noves cartelleres i es reprenen els assajos. Però aquest setembre als nervis propis de qualsevol inici de temporada s’hi suma l’expectació del sector de tornar a sortir a escena després de tancar una temporada històrica, amb el repte de donar continuïtat a aquest moment excepcional per l'escena barcelonina i catalana.
Les xifres de l’anterior temporada justifiquen aquesta gran expectació. Les sales de teatre de Barcelona han tancat la temporada 2025-2026 amb 3.176.328 espectadors, una xifra que no només implica tornar a superar, per tercer any consecutiu, la barrera dels tres milions ─una frontera que durant anys semblava difícil d’assolir─, sinó que estableix un nou màxim històric.
En total, són gairebé 40.000 espectadors més que la temporada anterior, un increment de l’1,27%, amb una ocupació mitjana de les sales del 67%. Una mitjana que, però, amaga pics importants al llarg del curs: al gener es va enfilar fins al 79% i, durant la tercera edició de la jornada Cap Butaca Buida, va arribar fins al 88,66%. El creixement és encara més pronunciat quan es mira la taquilla. Els teatres de Barcelona han ingressat 103.093.801 euros, un 9,5% més que la temporada anterior. És a dir, no només hi ha més espectadors a les butaques, sinó que el valor econòmic de cada temporada teatral també augmenta.
Més públic, més recaptació i més ocupació dibuixen una fotografia que va més enllà d’un simple rècord: el sector viu un moment que ja no sembla excepcional, sinó cada vegada més consolidat. Allò que fa uns anys hauria estat una fita extraordinària, difícil de repetir, ara comença a prendre forma de tendència. “Ja no es pot parlar d’una bona temporada més, sinó d’una tendència: del millor moment de la història del teatre català”, resumeix Isabel Vidal, presidenta d’ADETCA (Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya).
Però un rècord com aquest no s’explica només amb els grans noms de la cartellera ni amb els espectacles que omplen els teatres més grans. Es construeix funció a funció, sala a sala, espectador a espectador. Perquè darrere dels més de tres milions d’espectadors que han passat pels teatres de Barcelona hi ha un teló que s’ha aixecat fins a 13.196 vegades al llarg del curs, per donar pas a 1.289 espectacles.
I una gran part d’aquests espectacles s’han representat en espais que les xifres globals poden deixar en un segon pla, però que són imprescindibles per entendre la vitalitat de l’escena teatral de la ciutat. Són les sales de proximitat, de fins a 200 localitats, que també han viscut una temporada de creixement: 421.865 espectadors hi han passat al llarg del curs, un 13% més que la temporada anterior. La recaptació també hi ha crescut, un 20% més, fins als 6,7 milions d’euros, mentre que l’ocupació mitjana en aquestes sales s’ha enfilat fins al 65,59%.
Del fenomen del Mago Pop als musicals amb segell català
I si aquest teló s’ha aixecat en escenaris diversos —des de sales de proximitat fins a grans teatres—, també ho ha fet per donar pas a una cartellera que no respon a una única fórmula o gènere. Màgia, comèdia, musicals, textos dramàtics, dansa, propostes familiars… La temporada ha combinat diferents maneres d’entendre l’escena, tot i que el drama continua sent el gran protagonista d’aquesta cartellera, amb un 42% de les produccions. La dansa hi aporta un 11% i els espectacles familiars, un 13%, mentre que els musicals han sumat una cinquantena de títols (un 4% del total de produccions).
Però més enllà dels gèneres i les categories, les xifres de la temporada també tenen noms propis. Entre els 1.289 espectacles programats, alguns han aconseguit destacar especialment i situar-se al capdavant de les preferències del públic. Entre els teatres de més de 200 localitats, el rànquing l’encapçala el fenomen de la màgia El Mago Pop, al Teatre Victòria, seguit d’El Fantasma de la Ópera, al Tívoli; Improshow, al Teatreneu — que torna a colar-se entre els espectacles més vistos malgrat que la seva fórmula parteix, precisament, del fet que cap funció no és igual—; el retorn de La Cubana amb L’amor venia amb taxi, al Romea, i Hamlet – Albert Pla i Peyu, al Coliseum. I entre les sales de menys de 200 localitats, el rànquing el lidera Corta el cable rojo, al Muntaner, seguit de Permagel, Ovelles i Desaparellats, a l’Espai Texas, i Y no quedará ninguno, a la Sala Ars.
La llista deixa, a més, una altra dada significativa: quatre musicals en català es troben entre els deu més vistos de la temporada: L’amor venia amb taxi, Ànima, El petit príncep i Germans de sang. Una presència que no és anecdòtica: el 41% de les obres programades aquesta temporada han estat en català.
Per primera vegada, una fotografia de tot Catalunya
La presència del català també permet mirar més enllà de Barcelona. Perquè, tot i que la capital concentra una part important de l’activitat teatral del país, el mapa de les arts escèniques no s’acaba a Barcelona. Per aquest motiu, aquest any, per primera vegada, el balanç que ADETCA presenta cada inici de temporada amplia el focus: a les dades de les sales barcelonines s’hi incorporen també les de l’activitat teatral del conjunt de Catalunya, a partir de les xifres aportades pel Departament de Cultura sobre la programació estable dels municipis integrats en el SPEEM (Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals) i les sales privades de fora de Barcelona.
No és encara una radiografia completa de tot el territori —hi queden fora, per exemple, els ateneus i els centres cívics—, però sí un primer pas per entendre la dimensió de les arts escèniques més enllà de la capital. El resultat és una activitat escènica que mou més de quatre milions d’espectadors, concretament 4.081.780, 115,6 milions d’euros de recaptació i un 67% d’ocupació mitjana.
Unes dades que la consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha definit com una “fotografia molt més completa i representativa de les arts escèniques arreu del país”. I la voluntat és que aquesta mirada es pugui ampliar encara més en els pròxims anys. El Govern preveu posar en marxa durant el pròxim any l’Observatori de Dades Culturals, vinculat a la futura Llei de Drets Culturals, amb la voluntat d’oferir dades obertes i consultables sobre el conjunt de l’activitat cultural, i no només del teatre.
Disposar de dades fiables i consultables per prendre decisions és només un dels reptes que el sector afronta els pròxims anys. Però n’hi ha un altre que va més enllà de les xifres: aconseguir diversificar els públics. Perquè com ha recordat el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcè, encara hi ha ciutadans que “no se senten interpel·lats per les sales”. Per aquest motiu, tant des del consistori com des d’ADETCA s’impulsen mesures com el Bonus Cultural o el projecte Porta’m al teatre, una jornada prevista per al 22 de novembre i pensada per acostar els infants a l’experiència escènica. Però arribar a nous públics també passa per mantenir i reforçar els espais que fan possible aquesta oferta, i, per aquest motiu, el sector català ha aprofitat el tret d’inici a la temporada per reclamar un futur per al Teatre Regina, espai de referència en teatre familiar.
I, per fer possibles totes aquestes iniciatives i noves sales, el sector també ha aprofitat l’oportunitat per reclamar més recursos i un compromís sostingut amb la cultura. De fet, arribar al 2% del pressupost públic destinat a cultura continua sent una de les principals reivindicacions del sector. I és enmig d’aquest debat, entre els èxits assolits en l’anterior temporada i els reptes encara pendents, que el teatre català es prepara aquest mes de setembre per tornar a aixecar el teló, entre l’expectació i els nervis. Ho ha fet, un any més, amb la gala Catalunya Aixeca el Teló, que enguany arriba a la seva 25a edició.
Vint-i-cinc anys aixecant el teló
I si cada setembre aixecar el teló vol dir donar el tret de sortida a una nova temporada, aquesta vegada el teatre català ha aprofitat la seva gala inaugural per mirar enrere abans de tornar a començar, un setembre més, una nova temporada teatral. Per aquest motiu, la gala Catalunya Aixeca el Teló, celebrada aquest dilluns al Gran Teatre del Liceu com a inici de la temporada teatral i que enguany arriba a la seva 25a edició, ha convertit l’aniversari en un viatge pels últims vint-i-cinc anys de l’escena catalana.
Perquè, més que mirar només el moment d’èxit actual i les xifres que l’acompanyen, la gala ha volgut posar el focus en el camí que ha fet possible arribar fins aquí: els canvis socials i històrics, els espectacles i les músiques que han marcat generació rere generació, però també les crisis i els moments difícils que han posat a prova el sector i que, d’una manera o altra, també han contribuït a transformar-lo i portar-lo fins a aquesta temporada històrica.
Un viatge per vint-i-cinc anys de teatre i de gales que s’ha explicat a través de la història de la Mont, una professora que l’any 2001 somia convertir-se en actriu. Durant deu escenes, concebudes com a parts d’un gran musical, la seva vida avança al mateix temps que ho fa el món de les arts escèniques, vivint esdeveniments històrics com el Fòrum de les Cultures, el reconeixement del matrimoni igualitari, la crisi econòmica, el moviment dels indignats, l’1-O o la pandèmia.
Aquest viatge, sota la direcció artística de Joan Maria Segura i amb direcció musical i arranjaments de Xavier Mestres, s’ha anat explicant a través d’espectacles i músiques que també formen part de la memòria d’aquests vint-i-cinc anys: des del número coral de Money, de Cabaret, fins a peces d’Els Miserables, i un apoteòsic Viva la vida com a tancament. Una última cançó que ha volgut mirar alhora cap enrere i cap endavant, celebrant el passat, el present i el futur d’una escena barcelonina i catalana que, després de vint-i-cinc anys, continua evoluciant i escrivint la seva història.
I ara, després de mirar enrere —cap a la temporada anterior i cap als 25 anys d’història recent—, toca tornar a començar. El teló s’aixeca de nou sobre una temporada que arriba amb l’expectativa de mantenir el pols dels rècords, però també amb reptes que van més enllà de les xifres.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
