Podem dir de forma rotunda que Barcelona s’ha consolidat com el principal hub del sud d’Europa de la indústria del videojoc. Entre la iniciativa endògena i les companyies que s’han instal·lat a casa nostra, avui el mercat català lidera el rànquing d’empreses a l’estat espanyol i al sud d’Europa. En el cas espanyol, Catalunya té gairebé el 30% de les empreses, el 53% de la facturació i el 47% de l’ocupació del sector.
Empreses nascudes a Barcelona com Novorama, Digital Legends Entertainment o Social Point entre moltes altres, i gegants com King, Ubisoft, Scopely o IGG per citar-ne algunes de les més importants, formen part d’aquest centenar de societats que a poc a poc han anat creant un ecosistema tecnològic a Barcelona.
Amb la indústria del videojoc a Catalunya passa una cosa similar que amb el clúster sanitari. Evidentment a petita escala, però té algunes similituds. Sovint molts economistes es pregunten per què territoris amb PIB igual o superior al de Catalunya no han aconseguit crear tantes patents, publicacions, especialistes, professionals i institucions que assoleixen l’excel·lència en l’àmbit sanitari. En el sector del videojoc passa un fet semblant i intentaré apuntar unes quantes de les diferents causes que n’han comportat l’auge i la consolidació a Catalunya i especialment a Barcelona.
D’entrada cal dir que a Catalunya hi ha una tradició de disseny important, perllongada i amb escoles potents. Aquest fet en si mateix ja permet una mentalitat capaç de ser l’esca que ho encengui. Amb escoles com Elisava, Bau, Escola Massana, Eina… s’ha forjat una nissaga de dissenyadors que han contribuït decisivament a una cultura molt reconeguda arreu. Amb el disseny s’hi relacionen disciplines artístiques com el còmic, que disposa d’escoles com JOSO, en la qual s’han format milers d’artistes. Si hi afegim l’excel·lència acadèmica que s’assoleix amb les escoles d’enginyeria i informàtica de casa nostra, ja tindríem una base potent. Però és cert que no seria suficient per explicar-ne l’auge. Moltes capitals europees disposen d’un sector del disseny potent i això no pressuposa aquest creixement en el sector del videojoc.
La captació per a Barcelona del Mobile World Congress va posar la ciutat al punt de mira de moltes empreses i professionals que van relacionar la seva potencialitat amb l’esdeveniment. Els videojocs i els jocs aplicats necessiten plataformes i el mòbil avui n’és la principal. Molts professionals i empresaris d’arreu del món van conèixer la capital de Catalunya a través del Mobile.
També hi ha contribuït el naixement d’escoles de disseny de videojocs en l’àmbit universitari com és el cas de l’Escola de Noves Tecnologies Interactives de la Universitat de Barcelona (ENTI-UB), que va ser la pionera i avui l’han seguit sis universitats fent els mateixos estudis de videojocs en els àmbits de la programació, l’art, la realitat virtual i la gamificació.
Molts professionals i empresaris d’arreu del món van conèixer la capital de Catalunya a través del Mobile
Però el més decisiu és el Gamelab. Ivan Fernández Lobo i Gonzo Suárez, un de Gijón i l’altre de Madrid, però lligats d’una manera o altra amb Barcelona, han preferit situar el seu congrés de videojocs a Barcelona. No els han faltat propostes molt llamineres des de la capital del regne i, a diferència de moltes empreses i empresaris catalans, han romàs a casa nostra fins i tot en els moments que els seus interlocutors a casa nostra havien desaparegut amb la suspensió del govern català.
Els dos fan vida a Madrid, però paradoxalment ambdós tenen una relació especial amb Catalunya. Gonzo Suárez és el fill del gran cineasta Gonzalo Suárez i va viure una part important de la seva adolescència a Barcelona. El pare d’Ivan Fernández Lobo va treballar molts anys al Berguedà. El Gamelab va néixer el 2005, però el 2011 ja es va instal·lar a Barcelona per desig exprés dels seus promotors i gràcies a la feina feta per Fèlix Riera des de l’Institut Català de les Empreses culturals.
El Gamelab és un congrés d’empresaris, dissenyadors i premsa especialitzada de videojocs, que és considerat un dels més importants del món. Les primeres espases del sector assisteixen a aquest esdeveniment. Gent com Ilka Paananen de Supercell, l’empresa nòrdica de Counter Strike, Debbie Bestwick, directora executiva de Team 17, el publisher més important del món, o Phil Spencer, vicepresident executiu de Gaming a Microsoft, demostren la importància d’aquest congrés.
El Gamelab és un congrés d’empresaris, dissenyadors i premsa especialitzada de videojocs, que és considerat un dels més importants del món
Abans de la pandèmia el Gamelab aplegava una mitjana de 1.500 persones pel cap baix. És un esdeveniment que ja duu deu edicions a casa nostra i que sovint ha passat amb un perfil baix per la nostra premsa generalista però no així per a l’especialitzada. El focus mediàtic se l’enduu el NiceOne, que està monopolitzat per les grans companyies com Nintendo o Sony entre d’altres i és obert a tots els públics. Però el seu efecte sobre l’atracció d’empreses, capitals i talent cap a Barcelona és molt menor per no dir insignificant. El factor diferencial és el Gamelab: els empresaris, dissenyadors, publishers i premsa especialitzada d’arreu aterren a Barcelona i aquí és on l’atractiu de la nostra ciutat i el seu hinterland entra en funcionament.
En un país i la seva capital on hi ha una part de l’opinió publicada instal·lada en la lletania de la decadència, paga la pena seguir el creixement del sector tecnològic i digital a casa nostra, especialment en l’àmbit del disseny dels videojocs. Aquest creixement, però, hauria estat molt menor sense el Gamelab. Gràcies a dos residents a Madrid que van confiar en Barcelona i la seva potencialitat.
