Davant la immensitat de llibres que es publiquen contínuament i que no deixen de fer créixer l’univers lector, dos ulls semblen insuficients per abastar-los tots. Però potser amb quatre tampoc en tindríem prou. Perquè mentre acabem aquella novel·la que teníem pendent sobre la tauleta de nit, ja n’han arribat de noves; mentre descobrim un autor, d’altres es consoliden i troben el seu lloc en l’univers literari; i mentre, entre les prestatgeries d’una llibreria, decidim quina serà la nostra pròxima lectura, llibres nous no deixen d’arribar i reclamar el seu espai.
I entre aquests llibres que no deixen de reclamar el seu espai, cada vegada hi ha més que ho fan en català. Noves veus, nous segells i noves històries van eixamplant any rere any el panorama literari català. Un univers literari que cada setembre surt de les prestatgeries per trobar-se amb els lectors a La Setmana del Llibre en Català.
En la seva 44a edició, sota el lema “Molt per veure, molt per llegir,” la cita literària torna a convertir el llibre en català en el protagonista d’una gran “festa ciutadana”, en paraules del president d’Editors.cat —organitzadors de La Setmana—, Oriol Magrinyà. I ho fa amb una edició especialment ambiciosa: 282 segells editorials repartits entre 332 expositors ocuparan els 9.000 metres quadrats del passeig de Lluís Companys, entre l’Arc de Triomf i el parc de la Ciutadella, durant deu dies, del 18 al 27 de setembre.
Un gran desplegament que costa d’abastar amb una sola mirada. Precisament per aquest motiu, la campanya gràfica d’aquesta edició de La Setmana del Llibre en Català porta aquesta idea amb una figura tan inquietant com expressiva: una noia amb quatre ulls protagonitza el cartell. Quatre ulls per mirar alhora tot allò que el panorama editorial català posa al nostre abast. Quatre ulls que, tot i això, potser encara no són suficients per retenir-ho tot.
Perquè la literatura en català és prou àmplia per obligar-nos a mirar en més d’una direcció. De fet, a La Setmana d’enguany hi conviuran la ficció i la poesia amb l’assaig, la política, la cuina, la novel·la negra i històrica, la ciència-ficció, la distopia, el còmic, el manga, el teatre o les guies de viatge. Una diversitat que reflecteix fins a quin punt s’ha anat eixamplant l’oferta en català en els darrers anys i que fa cada vegada més fàcil trobar-hi la lectura que busquem en aquesta llengua, sigui quin sigui el gènere, l’autor o la història que ens interessi.
Però aquesta varietat tampoc es limita a les novetats editorials —que no hi faltaran, de la mà d’autors que aprofiten el setembre per presentar nou llibre, com Albert Om, Laura Gost, Ester Invernon o Ada Castells—, sinó que també abraça traduccions, reedicions i recuperacions que amplien encara més el mapa de lectures en català.
Així, al costat de les estrenes La Setmana també donarà espai a títols com l’Odissea d’Homer —que torna a estar d’actualitat arran de la nova adaptació cinematogràfica de Cristopher Nolan—, així com obres de Stefan Zweig, Luigi Pirandello o Ryu Murakami, i recuperacions d’autors clàssics catalans com Jacint Verdaguer, Joan Salvat-Papasseit o Joan Vinyoli. Novetats, reedicions i clàssics que arribaran de la mà de 282 segells editorials procedents de Catalunya, però també de la Comunidad Valenciana, les Illes Balears o Andorra.
El gran aparador de la literatura en català
Però aquesta diversitat i amplitud de la literatura en català no només es mesura en metres quadrats, llibres exposats, segells editorials o xifres d’assistència —l’any passat, més de 100.000 persones van passar per La Setmana, i l’organització confia a repetir enguany aquesta afluència—. La força d’aquesta cita també es projecta més enllà dels deu dies de programació, en la manera com contribueix a donar visibilitat al llibre en català i a reforçar la seva presència durant la resta de l’any.
En un moment que Magrinyà descriu com "d'emergència lingüística”, La Setmana vol actuar com un “contrapunt” i una mostra d’optimisme: un espai que posa davant dels lectors la varietat i la vitalitat d’un panorama literari cada vegada més ampli i divers. Però aquesta vitalitat no es queda només en l’aparador, sinó que La Setmana també vol que els llibres arribin a les mans dels lectors i que aquesta visibilitat es tradueixi en més interès pel llibre en català.
Des de l’organització insisteixen, però, que l’èxit de La Setmana no es mesura només —ni principalment— en termes de vendes. El seu principal valor, assenyala Magrinyà, és la visibilitat que dona al llibre en català i la capacitat de posar en contacte els lectors amb una oferta editorial que sovint queda més amagada durant l’any.
La Setmana vol actuar com un “contrapunt” davant "l'emergència lingüística" i una mostra d’optimisme: un espai que posa davant dels lectors la varietat i la vitalitat d’un panorama literari cada vegada més ampli i divers
Això no vol dir, però, que l’impacte comercial sigui menor. Magrinyà situa la cita com el tercer gran punt de venda de llibres de l’any, després de Sant Jordi —que l’any passat va generar 26,7 milions d’euros de facturació i va superar els dos milions d’exemplars venuts— i Nadal. I l’efecte de La Setmana va més enllà dels títols que es venen als estands del passeig de Lluís Companys: la visibilitat que genera també contribueix a activar la venda de llibres en català a les llibreries d’arreu, segons ha remarcat el president d’Editors.cat.
El repte de convertir el català en hàbit de lectura
Però el repte no acaba en fer més visible el llibre en català ni en ampliar-ne l’oferta. El repte és aconseguir que aquesta presència es converteixi en un hàbit i que el català sigui també una llengua habitual de lectura, especialment entre els més joves. Avui, aproximadament tres de cada deu llibres venuts a Catalunya són en català, una proporció que ha crescut lleugerament els darrers anys.
Les xifres de lectura, però, evidencien que el català encara no és la llengua majoritària entre els lectors, i que la distància és especialment significativa entre els joves. Tot i que el 73,9% dels majors de 14 anys llegeix almenys un llibre cada trimestre, només el 33,9% declara tenir el català com a llengua habitual de lectura. Entre els joves de 14 a 24 anys, aquesta proporció baixa encara més: fins al 27,2%.
Per aquest motiu, fer que el llibre en català arribi a més lectors joves és precisament un dels eixos que La Setmana vol reforçar a través d’una programació que es reparteix per onze espais i escenaris. De fet, entre aquests onze espais hi haurà tres escenaris dedicats exclusivament al públic jove i adult, i un espai familiar per als infants de fins a 12 anys i la Petita Lectura.
A més, una de les grans novetats d’aquesta edició reforça precisament aquesta aposta pel públic jove: a la programació s’incorpora la Casa de Creació Digital, que reunirà booktokers i creadors de contingut literari i acollirà propostes com el club de lectura en directe de Juliana Canet i Marina Porras. En els escenaris també hi haurà espai per una conversa literària més reposada, amb activitats com les entrevistes en profunditat de la mà de l’equip del pòdcast Mentrimentres.
El públic jove, però, no és l’únic protagonista. La programació també incorpora enguany noves propostes com la carpa dels Oficis del Llibre, dedicada en aquesta primera edició al món de les biblioteques, i manté una de les activitats més vinculades a la trobada entre autors i lectors: les signatures. Més de 200 autors passaran pels estands per signar exemplars, entre ells noms destacats de la literatura catalana com Llucia Ramis, Ramon Solsona, distingit enguany amb el Premi Trajectòria que atorga la cita, Màrius Serra —l’altre premiat de La Setmana, en aquest cas, amb el Premi Difusió—, Empar Moliner o Regina Rodríguez-Sirvent, que compartiran espai amb autors internacionals com Clare Pollard, Colm Tóibín o l’escriptora palestina Adania Shibli.
Enguany, a més, l’ambició de La Setmana no acaba al passeig de Lluís Companys: l’organització engegarà un pla pilot per portar alguns actes fora de Barcelona, a llibreries i altres espais, amb la voluntat d’estendre l’impacte de la cita més enllà dels deu dies de setembre. Tot plegat, amb un pressupost d’uns 700.000 euros, del qual entre un 65% i un 70% dels ingressos provenen del sector privat, principalment de les quotes que paguen els expositors i dels patrocinadors. L’objectiu és que La Setmana sigui molt més que una cita de deu dies i faci visible, durant tot l’any, una literatura en català diversa i cada vegada més àmplia.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
