Aquest dijous 16 de juliol de 2026 arrenca a Barcelona la quarta edició del festival LATIR, una cita que, enguany, és 100% gratuïta i que durant tres dies crearà ponts de connexió cultural entre Europa i Llatinoamèrica. Aquest esdeveniment es realitza en diferents espais com Casa Amèrica Catalunya, Ca L’Alier i la sala Paral·lel 62, i té una missió clara: oferir un aparador dels corrents musicals i creatives que es couen a l'altra banda de l'oceà.
La programació de LATIR 2026
La proposta d'enguany es divideix en tres jornades diferenciades amb activitats que es mouen des de la reflexió professional i el descobriment musical fins a la gran festa col·lectiva. El dijous 16 de juliol és la inauguració a Casa Amèrica Catalunya, una jornada d'obertura (de 19:00 h a 21:00 h) en la qual es durà a terme la xerrada professional "Las Voces de Vinyes". Es tracta d'una taula rodona que analitzarà la sostenibilitat i projecció de la música llatinoamericana a Europa.
El debat comptarà amb ponents de la talla d'Isabel Villanueva (directora de BIME), l'investigador Manel González i Jordi Cubino (productor i director musical d'Eufòria a 3Cat). Després, tindrà lloc el concert de Zumbao, una formació colombiana que presentarà la seva proposta de "joropo y folclor progresivo", una música que creua la tradició llanera amb la llibertat del jazz d'avantguarda.
El divendres 17 de juliol s'organitzarà la xerrada "¿De dónde vienen las historias?", una trobada que unirà il·lustració en viu, narració oral i música per reflexionar sobre com viatgen els relats a través de les fronteres. Hi participaran creadors com Heitor Corrêa, la il·lustradora catalana Serena, Aldo Zolev, Ela Rincón, Pablo Larraguibel, Li Morenita i Adolfo Córdoba.
El dissabte 18 de juliol serà el gran tancament musical a la Sala Paral·lel 62 amb una nit dedicada al ball, l'experimentació i el mestissatge. Una vetllada que comptarà amb les actuacions en directe d'Ácido Pantera, María Mulata, Meli Perea, Juandas, Super Simio, Los Migrañas i les mescles del col·lectiu DJ RUD4.
Darrere del festival: La voluntat de connectar dos mons
Darrere del festival es troba el diagnòstic de les dificultats que afronten els artistes per creuar l'Atlàntic. David Hernández Salazar, cofundador de LATIR, detalla com la saturació i la falta de canals comunicatius en una ciutat cultural com Barcelona van motivar el naixement del projecte: "Hi havia molts projectes en circulació, en gires internacionals llatinoamericans —molts d'ells colombians— que podien ser bandes de moltíssima trajectòria en el seu origen i arribaven a Barcelona a tocar per a deu persones. No hi havia altaveu. I si aconsegueixes construir-lo, hi ha tanta oferta a Barcelona cada dia que és molt difícil que soni. Falta una estructura de comunicació directa i una vitrina clara per a la cultura llatinoamericana contemporània".
Falta una estructura de comunicació directa i una vitrina clara per a la cultura llatinoamericana contemporània.
Aquest desajust s'ha vist agreujat pel que Hernández Salazar denomina "el miratge de les xarxes", és a dir, que l'aparent popularitat digital rares vegades es tradueix en la venda d'entrades físiques en sales de concert: "Hi ha una sobreoferta enorme i convertir és molt difícil per més que tinguis un milió de likes. Les xarxes a vegades funcionen com un miratge; penses 'ho petaré' i després arribes a l'esdeveniment i dius, què va passar?".
Davant d'aquesta realitat, LATIR actua com un suport real i un punt de recolzament en el camí. No només ofereix l'escenari, també els acompanya en tot el viatge perquè creuar el toll no sigui una missió impossible. L'organització estén cartes d'invitació oficials per facilitar l'accés a ajudes governamentals de mobilitat i promou una "cartografia de programació llatinoamericana alternativa a Europa", teixint aliances amb altres sales i promotors europeus perquè les bandes puguin emprendre gires de diverses setmanes.
Més enllà del clixé de la cúmbia
Segons explica David Hernández Salazar, quan es mira Llatinoamèrica des d'una perspectiva europea generalista, se sol caure en la simplificació de reduir tota la seva música a la cúmbia o al folklore. Des de LATIR volen trencar amb aquesta etiqueta per demostrar la immensa varietat de mapes musicals que hi ha a la regió. Per al cofundador del festival, aquest reduccionisme cultural és tan absurd com si a l'estranger es pretengués resumir tota la cultura espanyola amb la imatge d'una plaça de toros.
Aquesta percepció dels gèneres musicals també condiciona els mateixos creadors. Hernández Salazar assenyala que "fins i tot el mateix artista de la regió a vegades pensa que per fer folklore la petarà a Europa, i realment no és tan així. És un procés de construcció d'una identitat com a projecte, i dins d'això hi pot haver folclore, però no necessàriament has de fer-ho per generar un projecte sòlid". És per això que la selecció artística de LATIR no tem l'experimentació o els sons extrems. De fet, en edicions anteriors, el festival ha donat aixopluc a propostes de heavy metal o punk de la mà de bandes amb dècades de trajectòria com Masacre o I.R.A.
És un procés de construcció d'una identitat com a projecte, i dins d'això hi pot haver folclore, però no necessàriament.
Més de 1.000 propostes per a un sol cartell
Per conformar el cartell d'aquesta edició, l'equip del festival ha hagut de realitzar una minuciosa tasca de selecció entre 400 bandes inscrites a Barcelona i 750 a la convocatòria de Bogotà. "Tractem de fer aquest filtratge per buscar bandes que sentim que ja estan quallades, que tinguin un potencial enorme per permetre la vitrina de mostra i que ja mínimament hagin construït un públic i una identitat sòlida de projecte", puntualitzen des de l'organització.
Aquest rigor professional ha anat de la mà amb una maduració logística del festival. En els seus inicis, LATIR va néixer com un esdeveniment de carrer en col·laboració amb la fundació La Rotllana a Badalona, i organitzaven els seus concerts a l'aire lliure. No obstant això, per garantir la viabilitat dels viatges de bandes internacionals que recorren 8.000 quilòmetres, el festival va prendre la decisió de migrar a sales privades del circuit de la ciutat comtal:
"El fet de vincular-te a determinades fundacions que estan unides a temes polítics ens posava a fer malabars. Corres el risc que una decisió política interna a l'ajuntament de torn et canviï les coses una setmana abans. A una banda de barri li pots dir que finalment no es toca; però quan organitzes amb algú que ve a 8.000 quilòmetres de distància, el dany per a les bandes és irreparable si els cancel·les a última hora. Per això vam començar a generar aquesta transformació cap als espais acadèmics top per als debats i les millors sales de Barcelona per a les nits de concert".
"Comunitat": la paraula que defineix aquest viatge transatlàntic
La direcció de LATIR té clar que el futur de la marca passa per la sostenibilitat, la calidesa i el diàleg. "No volem ser un macrofestival. Al contrari, estem en aquesta línia de la qual es parla molt a Barcelona sobre els desafiaments dels festivals de format mitjà", conclou David Hernández Salazar. "Busquem que sigui una experiència sempre molt bonica, molt amable i enriquidora".
La idea no és només que nosaltres portem projectes d'allà cap aquí, sinó que LATIR es converteixi en una plataforma de doble via.
El festival també vol funcionar com a llançadora perquè els creadors locals de Barcelona i Catalunya trobin un camí viable, segur i amb suport institucional cap als escenaris de l'Amèrica Llatina. L'objectiu és obrir portes per a l'intercanvi cultural, i perquè les bandes d'aquí puguin girar per festivals i sales de l'altre costat de l'oceà.
Com bé apunta David Hernández Salazar: "La idea no és només que nosaltres portem projectes d'allà cap aquí, sinó que LATIR es converteixi en una plataforma de doble via. Volem construir els canals necessaris perquè el talent de Barcelona pugui creuar l'Atlàntic amb les mateixes garanties de suport, logística i projecció amb què avui rebem les bandes llatinoamericanes".
Hernández Salazar resumeix el festival en una sola paraula: "Comunitat". Perquè aquesta és, en realitat, l'autèntica essència de LATIR.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
