Uns llibres amb ales pengen del sostre en un dels expositors de l'entrada de Liber, el saló professional del sector editorial espanyol que fins dijous ocupa el recinte Gran Via de Fira de Barcelona. Suspesos sobre els visitants que arriben a la fira, semblen a punt d’emprendre el vol, preparats per a arribar a nous lectors i aterrar en altres racons del món. N'hi ha prou amb caminar uns metres pels passadissos de Fira Barcelona perquè aquesta imatge cobri sentit: Liber es converteix aquests dies en una enorme i plural llibreria, amb llibres en cada expositor i visitants que recorren les prestatgeries, fullegen exemplars, es reuneixen amb editors i busquen històries que puguin trobar nous lectors més enllà de les seves fronteres.
Però Liber no és només un lloc per mirar llibres. Aquí es ve a buscar històries, lectors, mercats i, sobretot, connexions que permetin que els llibres del sector editorial espanyol, per al qual Liber funciona com un gran aparador, puguin viatjar més enllà de les seves fronteres.
La dimensió internacional del saló professional es pot observar també a través de les seves xifres: 250 expositors procedents de 19 països participen en aquesta 44a edició, des d'editorials independents fins a grans grups com Penguin Random House o Planeta, passant per segells especialitzats en literatura infantil i juvenil, educació, llibres de text o publicacions religioses. L'organització preveu superar els 9.000 visitants durant els tres dies de fira i ha convidat més de 700 professionals de 70 països —entre els quals es troben bibliotecaris d'institucions com la Universitat de Berkeley o Stanford—, amb més de 4.000 trobades professionals ja programades.
I n'hi ha prou amb caminar entre els expositors per a adonar-se que els llibres del sector editorial espanyol —no només publicats en castellà, també en català o euskera— ja han començat a viatjar. L'anglès es cola constantment en les converses i les reunions, mentre pels passadissos se succeeixen editorials d'Ucraïna, la Xina, Xile, el Perú o Turquia. Però tampoc falta una àmplia representació local, concentrada en l'estand col·lectiu Catalunya, país de llibres. Barcelona, ciutat de literatura, compartit per l'Ajuntament de Barcelona, l'Institut Català de les Empreses Culturals i el Gremi d'Editors de Catalunya. En aquest expositor coincideixen segells com Barcelona Llibres, el segell editorial de l'Ajuntament, al costat d'Edebé, Tibidabo Editorials, Editorial Kairós o Edhasa.
Tota aquesta diversitat internacional que es concentra aquests dies a Liber s'explica, en part, pel pes del sector editorial espanyol, un dels mercats del llibre més importants a escala mundial. José Manuel Anta, director general de la Federación de Gremios de Editores de España (FGEE) —impulsora de Liber—, parla d'una “excepció” en el panorama internacional: el sector encadena més de dotze anys de creixement sostingut, mentre altres mercats afrontan més dificultats.
Els llibres també viatgen sense moure's
Aquest pes del sector editorial espanyol també es reflecteix en la seva capacitat per sortir a l'exterior. De fet, la dimensió internacional del sector és tal que la FGEE calcula que les exportacions ja s'acosten als 400 milions d'euros. Una dimensió que aquests dies es fa visible a Liber, als passadissos, a les reunions i a les trobades entre professionals arribats de diferents països.
Entre els qui busquen aquestes connexions es troba Olena Odynoka, sotsdirectora de cooperació internacional de l'Institut Ucraïnès del Llibre, que participa a Liber per tercera vegada. “El mercat en espanyol és un dels més grans del món i per a nosaltres és molt important que les nostres obres es tradueixin i siguin presents en aquests mercats. La fira ens permet precisament seguir enfortint aquestes connexions”, explica.
Per al sector editorial ucraïnès, aquestes connexions són especialment importants després de les pèrdues provocades per la guerra. Odynoka calcula que 13 milions de llibres van ser destruïts durant l'estiu, al voltant d'una tercera part del seu mercat, amb més de 23 milions d'euros en pèrdues. Ara busquen fórmules per recuperar-se, des de campanyes de micromecenatge i instruments estatals de suport fins a la formació de nous traductors, algunes vies que també busquen reforçar aquests dies a Liber.
Però el llibre, per a Odynoka, té un valor que va més enllà de les xifres i de la reconstrucció d'un mercat. “El llibre ofereix un refugi per a la ment, perquè permet escapar de la realitat”, expressa. I en aquests dies de pluja, a Barcelona, la imatge adquireix un significat gairebé literal. Mentre la pluja cau a l'altra banda de les portes de Fira de Barcelona, els passadissos de Liber es converteixen en petits refugis. Entre prestatgeries, reunions i llibres que canvien de mans, n'hi ha prou amb aturar-se unes pàgines per allunyar-se, encara que sigui per un moment, del que passa fora.
"El llibre ofereix un refugi per a la ment, perquè permet escapar de la realitat"
La capacitat d’establir connexions també ha portat per primera vegada a Liber a Macarena Morales, directora editorial del grup xilè Muñeca de Trapo. Arriba des de Xile amb una agenda plena de reunions amb editorials espanyoles i amb la intenció d’“establir sinergies” i editar llibres conjuntament. Però reconeix que no tot passa en les reunions previstes: “És en les trobades improvisades on sorgeixen les idees més interessants”. Part del seu catàleg infantil, explica, va néixer precisament de trobades que van sorgir en altres fires internacionals com Frankfurt o Guadalajara.
Però aquestes sinergies no sempre consisteixen a portar un llibre d'un país a un altre. De vegades una història viatja en forma de traducció, d'una nova edició o fins i tot salta a un altre format. Són altres maneres de fer arribar un llibre més enllà de les fronteres i, cada vegada més, formen part del negoci internacional del sector. És precisament aquest moviment que reforça un nou espai de Liber: el Saló dels Drets, estrenat en l'anterior edició de Liber, celebrada a Madrid —ja que la cita s'alterna cada any entre les dues ciutats—, i que ara arriba a Barcelona.
Més de 600 reunions estan ja agendades en aquest espai, on durant hores se succeeixen converses entre editorials per vendre i adquirir drets i aconseguir que una obra arribi a una altra llengua, un altre mercat o fins i tot a un altre format. A les taules d'aquest Saló es reuneixen editors de l'Azerbaidjan, Alemanya, Corea del Sud, els Estats Units, Indonèsia o Taiwan, entre altres països. Un negoci que, tot i a vegades invisible, segons calcula la FGEE, mou al voltant de 100 milions d'euros a l'any.
Del llibre juvenil a la intel·ligència artificial
A més de ser un aparador del sector, Liber és també un lloc per parlar dels canvis que el travessen. Entre els passadissos i les sales de conferències apareixen temes recurrents com la intel·ligència artificial, els drets d’autor, la sostenibilitat, l’accessibilitat i els nous formats de lectura, des de l’audiollibre fins al llibre digital.
I, enmig d’aquestes reflexions sobre el futur del llibre, apareix també una de les preocupacions del sector: els joves i la seva relació amb la lectura. Els últims informes PISA han alertat de les dificultats de comprensió de textos llargs entre els estudiants de 15 i 16 anys. Manuel González, president de la FGEE, ho resumia així en una entrevista amb The New Barcelona Post: “Els joves són el segment de població que més llegeix, però això no significa necessàriament que comprenguin millor el que llegeixen”.
Per aquest motiu, la literatura juvenil també ocupa una part de la reflexió de la fira, no només per parlar dels joves com a lectors, sinó també per qüestionar la idea que necessiten històries i llenguatges més simples. “El gran tòpic de la literatura juvenil és que el llenguatge o els temes han de ser simples, però veiem que els adolescents no només estan preparats, sinó que reclamen temes complexos”, ha expressat Carlos Mayor, traductor i editor. És només una de les qüestions que s’aborden aquests dies a Liber, que reuneix més de 80 activitats i al voltant de 150 ponents per parlar del present i el futur del sector.
Mentre a les sales continuen les conferències i als passadissos se succeeixen les converses, sobre l’entrada de Liber aquests llibres amb ales continuen suspesos en l’aire, com si estiguessin a punt d’emprendre el vol. Dins, cada reunió i cada connexió obre una possibilitat: una altra llengua, un altre país, un altre format, un altre lector. I així, entre llibres que canvien de mans i connexions que creuen fronteres, les històries troben nous llocs on aterrar.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
